David George Ritchie (Jedburgh, 1853 − 1903) va ser un filòsof escocès que va tenir una carrera distingida a la universitat d'Edimburg, i al Balliol College a Oxford. Una gran part de la seva obra tracta sobre ètica i filosofia política. Un dels seus primers escrits va ser un assaig sobre la racionalitat de la història. Va ser president de l'Aristotelian Society el 1898.
De naturalesa senzilla i no afectada, Ritchie va cercar la veritat amb molta devoció. Malgrat viure de manera retirada, tenia molts amics. Sostenia que les qüestions d'ètica i política s'han de considerar des d'un punt de vista metafísic. Per a ell, l'ètica es basava necessàriament en l'objectiu ideal del benestar social i, tenint en compte aquest objectiu, va procedir a traçar-ne la història en diferents moments, la manera com es configura en la ment de cada individu, i la manera com es pot desenvolupar i realitzar. Ritchie era un liberal avançat amb tendències socialistes. Considerava que el valor últim de la religió depenia de l'ideal que imposava a la humanitat.
Era molt unit a la generació de pensadors coneguts com els joves hegelians, en ser grans seguidors del pensament de Georg Wilhelm Friedrich Hegel.
Obres «The rationality of history» (1883) in Andrew (ed.) Essays in philosophical criticism Darwinism and Politics (1889) Principles of State Interference: Four Essays on the Political Philosophy of Mr Herbert Spencer, J S Mill, and T H Green (1891) Darwin and Hegel (1893) Natural Rights (1895) Studies in Political and Social Ethics (1902) Plato (1902)
Referències
Categoria:Filòsofs escocesos Categoria:Alumnes de la Universitat d'Edimburg Categoria:Morts a Escòcia Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX