El Moviment de Països No-alineatsEn anglès NAM, Non-Aligned Movement és una organització internacional que agrupava 118 Estats el 2008 (17 Estats i 9 organitzacions internacionals hi tenen a més l'estatut d'observador), que es defineixen com a "no sentir-se alineats ni amb, ni en contra de cap gran potència mundial". L'objectiu de l'organització tal com es va definir a la «Declaració de l'Havana» de 1979 és assegurar «La independència nacional, la sobirania, la integritat territorial i la seguretat dels països no alineats en la seva lluita contra l'imperialisme, el colonialisme, el neocolonialisme, la segregació, el racisme, el sionisme, i tota forma d'agressió estrangera, d'ocupació, de domini, d'interferència o d'hegemonia de part de grans potències o de blocs polítics» i de promocionar la solidaritat entre els pobles del tercer món. L'organització, que té la seu a Lusaka (Zàmbia), reagrupa prop dels dos terços dels membres de les Nacions Unides i un 55% de la població mundial.

El moviment dels no-alineats comprèn membres importants a escala mundial, com l'Índia, Algèria, Egipte, Indonèsia, el Pakistan, Cuba, Sud-àfrica, l'Iran, Malàisia, així com l'ex-Iugoslàvia. La República Popular Xina ha estat membre durant un temps. El Brasil mai no ha estat un membre formal del moviment, però comparteix alguns dels seus punts de vista i envia regularment observadors a les seves cimeres.

Orígens La Declaració de Brioni del , iniciada per Gamal Abdel Nasser, Josip Broz Tito, Norodom Sihamoni i Jawaharlal Nehru marca l'origen del moviment, que apunta a protegir-se de la influència dels Estats Units i de l'URSS que intentaven tornar al món a la seva causa (idea de bipolarització; els dos grans que governen el món).

El terme de «no-alineament» va ser inventat pel primer ministre indi Nehru en el moment d'un discurs el 1954 a Colombo. En aquest discurs, Nehru va decriure els cinc pilars a utilitzar per a les relacions sino-índies, que van ser per primera vegada posades en pràctica pel primer ministre xinès Zhou Enlai. Dits Panchsheel (els «cinc principis»), aquests principis serviran més tard de base per al Moviment dels no-alineats.

Es pot considerar que la Conferència de Bandung, tinguda el 1955 a la ciutat indonèsia de Bandung a l'oest de l'illa de Java, que havia reunit una trentena de països de l'Àfrica i d'Àsia, és una etapa important cap a la Constitució del Moviment dels no-alineats.

Evolució miniatura|esquerra|El món el 1980, polaritzat entre les dues superpotències. Els Estats no partidaris són els no-alineats.

Mentre que l'organització tenia a l'origen l'objectiu de ser tan sòlida i unida com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) o el Pacte de Varsòvia, compta, de fet, amb poca cohesió i alguns dels seus membres han estat en un moment o a un altre, vinculats de manera estreta amb una gran potència. Per exemple, Cuba era molt prop de l'URSS en el moment de la guerra freda. L'Índia també s'ha acostat a l'URSS durant alguns anys per combatre la Xina. El moviment ha fet igualment de cara a dissensions internes quan l'URSS va envair l'Afganistan el 1979. D'un costat els Estats clients de l'URSS aprovaven la invasió, i de l'altre, certs membres (sobretot els Estats de majoria musulmana) la condemnaven.

Creat en el context de la guerra freda, el moviment ha hagut de trobar un nou aire a la seva orientació en resposta a l'esfondrament de la Unió soviètica. A més, els Estats procedents de l'explosió de Iugoslàvia (un dels membres fundadors) han mostrat poc interès per l'organització des de la dissolució del país. Finalment el 2004, Malta i Xipre s'han retirat en el moment de la seva entrada a la Unió Europea. No obstant això, l'organització continua jugant un paper important. S'ha negat per exemple a seguir les instàncies del Consens de Washington, el qual reagrupa el Fons Monetari Internacional (FMI), l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i el Banc Mundial, considerant que seria perjudicial als interessos dels seus membres.

Lluny de difuminar-se, el llegat de l'era de la guerra freda continua. Noves tendències s'inspiren en les experiències de les lluites de descolonització. Així, el politòleg Aziz Salmone Fall, al solc de Ben Barka, amb el seu Grup d'Investigació i d'Iniciativa per a l'Alliberament de l'Àfrica (GRILA) augura un renaixement de la Conferència tricontinental, un desenvolupament autocentrat als fonaments ecosistèmics, i defensa un mundialisme policèntric.

Estats membres

Observadors Les nacions següents tenen l'estatut d'observador:

Cimeres Congrés Data LlocI 1-6 setembre 1961 Belgrad (Iugoslàvia)II 5-10 octubre 1964 El Caire (Egipte)III 8-10 setembre 1970 Lusaka (Zàmbia)IV 5-9 setembre 1973 Alger (Algèria)V 16-19 agost 1976 Colombo (Sri Lanka)VI 3-9 setembre 1979 L'Havana (Cuba)VII 7-12 març 1983 Nova Delhi (Índia)VIII 1-6 setembre 1986 Harare (Zimbabwe)IX 4-7 setembre 1989 Belgrad (Iugoslàvia)X 1-7 setembre 1992 Jakarta (Indonèsia)XI 18-20 octubre 1995 Cartagena d'Índies (Colòmbia)XII 2-3 setembre 1998 Durban (Sud-àfrica)XIII 20-25 febrer 2003 Kuala Lumpur (Malàisia)XIV.. 14 conferència cim del moviment, l'Havana 2006 11-16 setembre 2006 L'Havana (Cuba)XV 11-16 juliol 2009 Xarm al xeic (Egipte)

Secretaria general Secretariat-General del Moviment dels No-Alineats Nom País De A Josip Broz Tito 1961 1964 Gamal Abdel Nasser 20px|Bandera de Síria República Àrab Unida 1964 1970 Kenneth Kaunda 1970 1973Houari Boumédiène 1973 1976William Gopallawa 19761978 Junius Richard Jayawardene 1978 1979Fidel Castro 1979 1983 N. Sanjiva Reddy 1983 Giani Zail Singh 1983 1986 Robert Mugabe 1986 1989Janez Drnovšek 19891990Borisav Jović19901991Stjepan Mesić 1991 Branko Kostić 1991 1992 Dobrica Ćosić 1992Suharto 19921995 Ernesto Samper Pizano 19951998 Andrés Pastrana Arango 1998Nelson Mandela 19981999 Thabo Mbeki 19992003Mahathir bin Mohamad 2003 Abdullah Ahmad Badawi 2003 2006 Fidel Castro 2006 2008 Raúl Castro 2008 2009 Hosni Mubarak / Mohamed Mursi 2009 2012 Mahmud Ahmadinejad 2012 2013 Hassan Rouhani 2013 2016 Nicolás Maduro 2016 2019

Notes i referències Notes

Referències

Vegeu també Tercer Món Liberalisme econòmic Proteccionisme

Enllaços externs Indret oficial actual Egipte (des de 2009) Antic indret oficial Cuba (2006-2009) Antic indret oficial , Malàisia (2003-2005) Antic indret oficial , Sud-àfrica (1998-2002)