miniatura|Nimfes (esquerra) i adults (dreta) de Lygaeus (hemípter) miniatura|Pupa de Cetonia aurata (coleòpter) En biologia, una nimfa (del grec antic νύμφα nūmphē que significa "núvia") és una forma juvenil d'alguns invertebrats, particularment d'insectes, que pateixen una metamorfosi gradual (hemimetabolisme) abans d'arribar a la seva etapa adulta.Encyclopedia of Entomology Ed. John L. Capinera. Dordrecht, London, Springer. 2008, 2nd Ed. (Print) 978-1-4020-6359-6 (Online) A diferència d'una larva típica, la forma global d'una nimfa ja s'assembla a la de l'adult, excepte per la manca d'ales (en les espècies alades) i l'aparició dels genitals. A més, mentre una nimfa muda, mai entra en una etapa de pupa. En canvi, la muda final dona lloc a un insecte adult. Les nimfes pateixen múltiples etapes de desenvolupament anomenades estadis.
Inici de l'estadi de nimfa No hi ha unanimitat sobre el moment en què s'inicia l'estadi de ninfa, probablement perquè s'ha volgut generalitzar una definició vàlida per diverses espècies, quan en cada espècie aquest estadi no té les característiques idèntiques. Segons la Història Natural dels Països Catalans, en el cas dels insectes hemimetàbols tots els estadis preimaginals (abans de l'adult) són d'aspecte semblant i reben el nom de nimfes. Les nimfes van adquirint els caràcters dels adults d'una manera progressiva. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC, una nimfa és un insecte que ha passat de la fase de larva, que es troba en estat quiescent i prepara la seva darrera metamorfosi. En aquesta accepció, nimfa seria sinònim de pupa. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, una nimfa és la forma que es presenta en la metamorfosi dels insectes hemimetàbols entre l'última muda larval i l'estat adult.
Espècies amb estadis de nimfa miniatura|Dues nimfes Schistocerca gregaria al costat d'un adult Moltes espècies d'artròpodes tenen estadis de nimfa. Entre aquests s'inclouen els ordres dels ortòpters (grills, llagostes i acrídids), hemípteres (cigales, insectes d'escut, mosques blanques, pugons, saltafulles , granotes, membràcids), mosques de maig, tèrmits, paneroles, mantodeus i odonats (plecòpters i zigòpters).
Les nimfes d'insectes aquàtics, com en els ordres Odonata, Ephemeroptera i Plecoptera, també s'anomenen nàiades, un nom grec antic per a les nimfes mitològiques d'aigua. Alguns entomòlegs han indicat que els termes larva, nimfa i nàiada s'han d'utilitzar segons la classificació del mode de desenvolupament (hemimetabolous, paurometàbolous o holometabolous) però d'altres han assenyalat que no hi ha una confusió real.
En el cas dels hemípters, l'estadi de nimfa és quan després de dues o tres mudes de pell l'hemípter mostra curts monyons d'ales encara enrotllades però segueix xuclant. En aquest estadi hi ha una tensió entre la llibertat de l'hemípter i el fet que resti immòbil. En qualsevol cas, es mostra indefensa, nua i al natural, amb l'única defensa en tot cas d'una mena d'escuma cotonosa.
Ordres d'insectes amb nimfes miniatura|Dues nimfes de Schistocerca gregaria al costat d'un exemplar adult. miniatura|Adult (esquerra) i nimfa (dreta) de Ixodes scapularis. miniatura|Ninfa de l'escarabat Cetònia aurata.
Els ordres d'insectes amb nimfes en les seves fases juvenils són: Ephemeroptera (efímeres) Odonata (libèl·lules) Blattodea (escarabats) Isoptera (tèrmits) Mantodeus (mantis) Dermaptera (tisores) Plecoptera Orthoptera (llagostes i llagostes) Phasmatodea (insectes pal) Embioptera Zoraptera Grylloblattodea Mantophasmatodea Psocoptera (polls dels llibres) Thysanoptera (trips) Phthiraptera (polls) Hemiptera (xinxes, pugons)
Nimfes de paparres En cada etapa de desenvolupament (larva, nimfa i adult), les paparres han de beure almenys una vegada la sang d'un hoste vertebrat abans de poder passar a la següent etapa. Durant la succió a curt termini, les paparres mascle no s'alimenten de sang, sinó que succionen una petita quantitat de líquid tissular. Les larves s'alimenten de l'hoste durant 2 a 5 dies, després de tot això desapareixen, muden i es converteixen en nimfes. Alhora, les nimfes tornen a adherir-se a l'hoste vertebrat durant 2-7 dies, després ocorre la seva metamorfosi i es converteixen en adults.
La fase nimfal del desenvolupament de les paparres es pot representar entre 1-3 estadis. Així, les paparres que tenen certa edat solen denominar-se protoninfes, deutoninfes i tritoninfes. Abans de la transició d'una edat a una altra, les paparres cauen en un estat latent durant un cert temps i després muden. Les tres edats de nimfes enumerades anteriorment són presents a les paparres de Closca i Argues. En els sarcoptoides (àcars de les plomes, àcars de la farina, àcars peluts) només es conserven dos estadis obligatoris (1 i 3) i un estadi opcional (2), els àcars teranicoides també solen tenir només dos estadis nimfals.Bondarenko N.V., Polyakov I.Ya., Strelkov A.A. Harmful nematodes, mites, rodents. - L .: branch of the publishing house "Kolos", 1969. - 272 p.
La protoninfa (nimfa de la primera edat) es caracteritza per l'«adquisició» del quart parell de potes, sobre les quals i al voltant de les quals hi ha un petit nombre de truges. La protoninfa també té una obertura genital amb un parell de tentacles genitals i pues genitals. Els òrgans laterals es perden. La deutoninfa (nimfa de la segona edat) es distingeix per l'augment de l'armament de les extremitats amb bolets, el nombre augmenta i ja són presents en tots els segments del quart parell de potes. A més, es formen un total de 2 parells de tentacles genitals i tres parells de bolets genitals. En els àcars acaroides també se sol distingir la fase hipopus, o deutoninfa heteromòrfica, que es forma en condicions desfavorables per al desenvolupament, no té òrgans bucals i existeix sense alimentar-se. La finalitat de l‟existència de l‟hipopus és assegurar la supervivència de l‟espècie. La tritoninfa (nimfa de la tercera edat) es caracteritza per l'aparició d'un tercer parell de tentacles genitals i diversos bolets addicionals. També hi ha una addició a l'armament tàctil de totes les cames i els teguments del cos.Zakhvatkin Yu. A. Acarology - the science of ticks: the history of development. Current state. Systematics: Textbook. - M .: Book house "LIBROKOM", 2012. - 192 p.
Nimfes de libèl·lula miniatura|Larva de libèl·lula. La màscara de captura és clarament visible. miniatura|Exuvia de libèl·lula emperador (Anax imperator).
Les larves de libèl·lula sovint s'anomenen nimfes o nàiades.Skvortsov V. E. . Dragonflies of Eastern Europe and the Caucasus: Key Atlas. - M .: Association of scientific publications of KMK, 2010. - 624 p. - 1000 copies. - ISBN 978-5-87317-657-1. En morfologia externa, difereixen de les libèl·lules adultes més que les larves d'altres grups d'insectes amb metamorfosi incompleta, principalment en l'estructura del sistema respiratori i l'aparell bucal. Això és degut al seu estil de vida aquàtic, i no terrestre, com en l'etapa de desenvolupament sexualment madur. El cos de les larves té una manera diferent. En representants d'alguns grups és molt curt i gruixut, completament diferent del cos d'una libèl·lula adulta. En altres grups, més allargats i esvelts, més semblants al cos d'una imago, però sempre més gruixuts i curts que ell.
El cap de les larves de libèl·lula és gran i ampla i, a excepció de l'aparell bucal, està disposat de la mateixa manera que la dels adults. Un tret característic de l'estructura del cap de les larves de libèl·lula és l'aparell oral, que consta d'un llavi superior no aparellat, mandíbules superiors aparellades, mandíbules inferiors aparellades i un llavi inferior no aparellat anomenat màscara, que és un òrgan únic de les larves de libèl·lula. En capturar preses, s'obre ràpidament i es llança cap endavant, mentre que les dents a l'extrem frontal perforen profundament la víctima. Quan la màscara està doblegada, la presa s'acosta a la boca i es mastega amb calma.Popova A.N. Dragonfly larvae of the fauna of the USSR (Odonata). - Keys to the fauna of the USSR, published by the Zoological Institute of the Academy of Sciences of the USSR. Issue 50. - M.-L.: Publishing House of the Academy of Sciences of the USSR, 1953. - S. 9-52. — 236 p. - 1500 copies. En repòs, la màscara cobreix el cap des de baix i (o) des dels costats.Raykov B. E., Rimsky-Korsakov M. N. Zoological excursions. - 6th. - L .: Uchpedgiz, 1956. - 694 p.Kutikova L. A., Starobogatov Ya. I. (ed.). Key to freshwater invertebrates of the European part of the USSR. - L .: Gidrometeoizdat, 1977. - S. 266-268. — 513 p. Una màscara plana en repòs cobreix la boca de la larva només des de baix (la seva placa central és més o menys plana, els lòbuls laterals es troben juntament amb ella al mateix pla), i la màscara en forma de casc cobreix simultàniament des de dalt, al front i per sota, com una visera. Aquest tipus és típic, per exemple, en el representants d'alguns gèneres, que agafa preses amb grans dents mòbils als seus lòbuls laterals. El segon tipus de màscara és característic de les larves que habiten al llim, com les de gèneres com flatbellies i clubbelly. Aquestes larves capturen preses juntament amb llim, i després les petites partícules es tamisen a través d'una mena de "tamís" formada per llargues truges centrals i laterals a la màscara.
Un tret característic de les extremitats de les larves és l'estructura del trocànter: els seus músculs no entren a la base de la cuixa, sinó que estan units a una membrana estirada que sosté la cuixa. Si s'agafa la larva per la pota, els músculs del trocànter es contrauen, cosa que provoca una ruptura de la membrana, i la cuixa se separa fàcilment de la coxa. A les primeres etapes de desenvolupament, les larves poden regenerar l'extremitat perduda, però no a les etapes posteriors. Durant la major part de la seva vida, les larves de libèl·lula no poden respirar aire atmosfèric i utilitzen brànquies per respirar, ubicades al final del cos, que poden ser internes (rectals) o externes (cabals). A l'abdomen de les larves de la majoria de les libèl·lules cavallet del diable (Zygoptera) es desenvolupen brànquies traqueals cabals, que poden semblar plaques transparents en forma de fulla o apèndixs en forma de càpsula ovalada (en forma de vesícula). A les larves de libèl·lula (Anisoptera), les brànquies traqueals es troben en una cambra especial al recte (brànquies rectals), que periòdicament s'omple d'aigua.
Hipòtesi del segon ou miniatura|La 'nimfa de la cua de faisà' atrau les truites imitant una larva d'insecte aquàtic marró. El 1628, el metge anglès William Harvey va publicar An Anatomical Disquisition on the Motion of the Heart and Blood in Animals. En el seu escrit, Harvey va plantejar la hipòtesi que l'etapa pupal dels insectes era el resultat d'ous imperfectes. Mentre que alguns ous van produir versions més petites d'insectes totalment madurs coneguts com a nimfes, d'altres van crear formes intermèdies. Així, aquestes formes intermèdies han de passar per una segona fase d'ou per arribar a la seva forma adulta. Aquesta hipòtesi intenta explicar les diferències de desenvolupament entre la metamorfosi hemimetabolous i holometàbolous. Segons aquesta explicació, en insectes amb una metamorfosi senzilla, s'observen els estadis d'ou, nimfa i adult, i la nimfa és com una mena de segon ou.
Relació amb els humans En la pesca amb mosca amb mosques artificials, aquesta etapa dels insectes aquàtics és la base per a tota una sèrie de patrons per captar l'interès de la truita. Representen més de la meitat dels patrons de mosques de pesca que s'utilitzen habitualment als Estats Units.
Mitologia