miniatura|La Marxa de l'Orgull de Nova York anual, l'esdeveniment LGBT més gran del món Una desfilada de l'orgull, també coneguda com a marxa de lorgull, esdeveniment de lorgull o festival de lorgull, és un esdeveniment a l'aire lliure que celebra l'acceptació social i personal, els èxits, els drets legals i l'orgull de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i queer (LGBTIQ+). Els fets també serveixen de vegades com a demostració de drets legals com el matrimoni entre persones del mateix sexe. La majoria dels esdeveniments de l'orgull es produeixen anualment i, alguns, tenen lloc al voltant de juny per commemorar els disturbis de Stonewall de 1969 a la ciutat de Nova York, un moment clau en els moviments socials LGBTQ moderns. Les desfilades busquen crear comunitat i honrar la història del moviment. L'any 1970 es van celebrar marxes d'orgull i protestes a Chicago, Los Angeles, Nova York i San Francisco al voltant del primer aniversari de Stonewall. Els esdeveniments han esdevingut celebracions anuals i han crescut internacionalment. El 2019, Nova York i el món van celebrar la celebració internacional de l'Orgull més gran de la història: Stonewall 50 - WorldPride NYC 2019, produït per Heritage of Pride que commemora el 50è aniversari dels disturbis de Stonewall, amb cinc milions només a Manhattan.
Antecedents El 1965, el moviment de protesta pels drets dels gais va ser visible en els piquets de recordatoris anuals, organitzats per membres del grup de lesbianes Daughters of Bilitis i el grup d'homes gais Mattachine Society. Els membres de Mattachine també van participar en manifestacions en suport dels homosexuals empresonats als camps de treball cubans. Tots aquests grups van protestar a les Nacions Unides i a la Casa Blanca, el 1965. A primera hora del matí del dissabte 28 de juny de 1969, les persones LGBTQ es van amotinar després d'una incursió policial a Stonewall Inn al barri de Greenwich Village del Baix Manhattan, a Nova York.The New York Times, June 29, 1969 The Stonewall Inn era un bar gai que atenia una gran varietat de clients, però que era popular entre les persones més marginades de la comunitat gai: travestis, persones transgènere, joves efeminats, estafadors i joves sense llar.
Primeres marxes de l'orgull El dissabte 27 de juny de 1970, Chicago Gay Liberation va organitzar una marxaChicago Tribune, June 28, 1970, p. des del Washington Square Park ("Bughouse Square") fins a la Water Tower a la intersecció de les avingudes Michigan i Chicago, que era la ruta inicialment prevista i, després, molts dels participants van marxar espontàniament cap al Centre Cívic (ara Richard J. Daley) Plaza. La data es va escollir perquè els esdeveniments de Stonewall van començar l'últim dissabte de juny i perquè els organitzadors volien arribar al màxim nombre de compradors de Michigan Avenue. Les desfilades posteriors de Chicago s'han continutar celebrant l'últim diumenge de juny, coincidint amb la data de moltes desfilades similars en altres llocs.
La costa oest dels Estats Units va veure una marxa a San Francisco el 27 de juny de 1970 i 'Gay-in' el 28 de juny de 1970 i una marxa a Los Angeles el 28 de juny de 1970.The San Francisco Chronicle, June 29, 1970"As of early 1970, Neil Briggs became the vice-chairman of the LGBTQ Association", CanPress, February 28, 1970. A Los Angeles, Morris Kight (fundador del Gay Liberation Front LA), el reverend Troy Perry (fundador de la Universal Fellowship of Metropolitan Community Churches) i el reverend Bob Humphries (fundador de la Missió dels Estats Units) es van reunir per planificar una commemoració. Es van instal·lar en una desfilada pel Hollywood Boulevard. Però aconseguir un permís de la ciutat no va ser una tasca fàcil. Van anomenar a la seva organització Christopher Street West, "tan ambigua com podríem ser". Però el Rev. Perry va recordar que el cap de la policia de Los Angeles, Edward M. Davis, li va dir: "En el que em respecta, concedir un permís a un grup d'homosexuals per desfilar per Hollywood Boulevard seria el mateix que donar un permís a un grup de lladres i atracadors.” A contracor, la Comissió de Policia va concedir el permís, tot i que hi havia taxes que superaven els 1,5 milions de dòlars. Després que la Unió Americana de Llibertats Civils intervingués, la comissió va abandonar tots els seus requisits, excepte una tarifa de 1.500 dòlars per al servei policial. Això també es va descartar quan el Tribunal Superior de Califòrnia va ordenar a la policia que proporcionés protecció com ho faria per a qualsevol altre grup. La decisió del Tribunal Suprem de Califòrnia a l'onzena hora va ordenar al comissari de policia emetre un permís de desfilada citant la "garantia constitucional de la llibertat d'expressió". Des del principi, els organitzadors i participants de la desfilada de LA sabien que hi havia riscos de violència. Kight va rebre amenaces de mort fins al matí de la desfilada. A diferència de les edicions posteriors, la primera desfilada gai va ser molt tranquil·la. Els manifestants es van reunir a McCadden Place a Hollywood, van marxar cap al nord i van girar cap a l'est cap a Hollywood Boulevard. The Advocate va informar que "Més de 1.000 homosexuals i els seus amics van organitzar, no només una marxa de protesta, sinó una desfilada en tota regla pel famós Hollywood Boulevard".
El diumenge 28 de juny de 1970, cap al migdia, a Nova York, grups d'activistes gais van celebrar la seva pròpia desfilada de l'orgull, coneguda com el Christopher Street Liberation Day, per recordar els esdeveniments de Stonewall un any abans. El 2 de novembre de 1969, Craig Rodwell, la seva parella Fred Sargeant, Ellen Broidy i Linda Rhodes van proposar la primera desfilada de l'orgull gai que se celebraria a la ciutat de Nova York mitjançant una resolució a la reunió de la Conferència Regional de l'Est d'Organitzacions Homòfiles (ERCHO) a Filadèlfia.
Tots els assistents a la reunió d'ERCHO a Filadèlfia van votar a favor de la marxa excepte la Mattachine Society de la ciutat de Nova York, que es va abstenir. Membres del Front d'Alliberament Gai (GLF) van assistir a la reunió com a convidats del grup de Rodwell, Homophile Youth Movement in Neighborhoods (HYMN).Duberman, p. 227
Les reunions per organitzar la marxa van començar a principis de gener a l'apartament de Rodwell al 350 de Bleecker Street.Nagourney, Adam. Al principi, hi va haver dificultats per aconseguir que algunes de les principals organitzacions de Nova York, com ara Gay Activists Alliance (GAA), enviessin representants. Craig Rodwell i el seu soci Fred Sargeant, Ellen Broidy, Michael Brown, Marty Nixon i Foster Gunnison de Mattachine van formar el grup central del CSLD Umbrella Committee (CSLDUC). Pel finançament inicial Gunnison va servir com a tresorer i va buscar donacions de les organitzacions i patrocinadors nacionals homòfils, mentre que Sargeant va sol·licitar donacions a través de la llista de correu dels clients de la llibreria Oscar Wilde Memorial Bookshop i Nixon va treballar per obtenir el suport financer de GLF en el seu càrrec de tresorer d'aquesta organització.Carter, p. 247Teal, p. 323 Altres pilars del comitè organitzador del GLF van ser Judy Miller, Jack Waluska, Steve Gerrie i Brenda Howard.Duberman, p. 271 Creient que més gent acudiria a la marxa un diumenge, i per marcar la data de l'inici de l'aixecament de Stonewall, el CSLDUC va programar la data de la primera marxa pel diumenge 28 de juny de 1970.Duberman, p. 272 Amb el reemplaçament de Dick Leitsch com a president de Mattachine NY per Michael Kotis l'abril de 1970, l'oposició a la marxa de Mattachine va acabar.Duberman, p. 314 n93
Les primeres marxes van ser serioses i divertides a la vegada, i van servir per inspirar l'eixamplament del moviment LGBT; es van repetir els anys següents i cada cop més marxes anuals van començar a altres ciutats del món. A Atlanta i la ciutat de Nova York les marxes es van anomenar Gay Liberation Marches, i el dia de celebració es va anomenar "Gay Liberation Day"; a Los Angeles i San Francisco van passar a ser conegudes com "Gay Freedom Marches" i el dia es va anomenar "Gay Freedom Day". A mesura que més ciutats i fins i tot pobles més petits van començar a celebrar les seves pròpies celebracions aquests noms es van estendre. La ideologia arrelada darrere de les desfilades és una crítica de l'espai que s'ha produït per semblar heteronormatius i, per tant, qualsevol acte que sembli homosexual és considerat dissident per la societat. The Parade porta aquesta cultura queer a l'espai. Les marxes es van estendre internacionalment, fins i tot a Londres, on va tenir lloc el primer "manifestació de l'orgull gai" l'1 de juliol de 1972, data escollida deliberadament per commemorar el tercer aniversari dels disturbis de Stonewall.
A la dècada de 1980, hi va haver un canvi cultural en el moviment gai. Activistes de caràcter menys radical van començar a fer-se càrrec dels comitès de marxa a diferents ciutats, i van eliminar "Gay Liberation" i "Gay Freedom" dels noms, substituint-los per "Gay Pride". miniatura|Jugadors durant una desfilada de l'orgull a Brooklyn miniatura|Marxa de l'orgull a Lakeview, Chicago el 1985
Descripció miniatura|Desfilada de l'orgull gai a la ciutat de Nova York, 2008 Moltes desfilades encara conserven una mica de caràcter polític o activista original, sobretot en entorns menys acceptables. La variació depèn en gran manera de l'entorn polític, econòmic i religiós de la zona. No obstant això, a les ciutats més acceptades les desfilades adquireixen un caràcter festiu o fins i tot de Mardi Gras, on l'escenari polític es construeix a partir de nocions de celebració. Les grans desfilades solen incloure carrosses, ballarins, drag queens i música amplificada; però fins i tot aquestes desfilades de celebració solen incloure contingents polítics i educatius, com ara polítics locals i grups en marxa d'institucions LGBT de diversos tipus. Altres participants típics de la desfilada inclouen esglésies locals favorables als LGBT, com ara les esglésies de la comunitat metropolitana, l'Església Unida de Crist i les esglésies universalistes unitàries, PFLAG i associacions d'empleats LGBT de grans empreses.
Fins i tot les desfilades més festives solen oferir algun aspecte dedicat a recordar les víctimes de la sida i la violència anti-LGBT. Algunes desfilades de l'orgull especialment importants són finançades per governs i patrocinadors corporatius i promocionades com a principals atraccions turístiques per a les ciutats que les acullen. En alguns països, algunes desfilades de l'orgull ara també s'anomenen festivals de l'orgull. Alguns d'aquests festivals ofereixen un ambient de carnaval en un parc proper o un carrer tancat proporcionat per la ciutat amb casetes d'informació, concerts de música, barbacoes, parades de cervesa, concursos, esports i jocs. La "línia divisòria" entre els espectadors i els que desfilen a la desfilada pot ser difícil d'establir en alguns esdeveniments però, en els casos en què l'esdeveniment és rebut amb hostilitat, aquesta separació es fa molt evident. Hi ha estudis que consideren la relació entre participants i espectadors es veu afectada per la divisió, i com s'utilitza l'espai per criticar la naturalesa heteronormativa de la societat.
Tot i que la realitat era que els propis disturbis de Stonewall, així com l'organització política immediata i en curs que es va produir després d'ells, van ser esdeveniments en què van participar plenament dones lesbianes, persones bisexuals i persones transgènere, així com homes gais de totes les races. Històricament aquests esdeveniments es van anomenar per primera vegada Gay, la paraula en aquell moment s'utilitzava en un sentit més genèric per cobrir tot l'espectre del que ara s'anomena de manera diversa la comunitat 'Queer' o LGBT.