El judici de les bruixes de Zugarramurdi del , conegut també com al judici de les bruixes basques (anglès: Basque Witch Trials; francès: Procès de sorcellerie au Pays basque) representa l'intent més ambiciós emprès per la Inquisició espanyola de posar fi a la bruixeria. El judici, que es va dur a terme a Logronyo, va començar el 1609 en un context de persecucions similars de presumptes bruixes basques com ara les fetes a Lapurdi per Pierre de Lancre el mateix any i va ser possiblement l'esdeveniment d'aquesta mena més destacat de la història.
Hi va haver diverses acusacions i judicis secundaris, mentre que el procés principal es va centrar en els suposats aquelarres de Zugarramurdi i va ser el que va culminar amb un acte de fe i una sèrie de condemnes el novembre del 1610. Al final del procés, prop de 7.000 casos havien estat examinats per la Inquisició.
Història Antecedents miniatura|esquerra|Mapa de la zona de Zugarramurdi, Urdazubi i les veïnes Ainhoa i Sara (Lapurdi) A principis del , Zugarramurdi era un petit llogarret del Baztan, a la muntanya navarresa confrontant amb Lapurdi (País Basc francès). Tenia uns dos-cents habitants que es dedicaven a l'agricultura i la ramaderia. La parròquia depenia del monestir premonstratenc d'Urdazubi (Urdax a l'època), en què vivien, entre frares i criats, unes cent persones.
A finals del 1608, María de Ximildegui, una noia de vint anys que en feia quatre que havia emigrat amb els seus pares a Ziburu (un poble costaner de Lapurdi), va tornar a Zugarramurdi per a treballar de criada. Maria afirmava haver participat en aquelarres a Lapurdi abans de tornar a abraçar la fe catòlica. També denuncià pràctiques semblants a Zugarramurdi i acusà la jove María de Jaureteguía de ser bruixa. Jaureteguía negà l'acusació, però l'hostilitat va créixer al poble i finalment admeté la seva implicació i, al seu torn, denuncià la seva tia, María Chipia de Barrenechea. Així començà una dramàtica onada de denúncies: a més de les presumptes pràctiques satàniques, s'atribuïren una trentena de morts recents als acusats.
L'afer es podria haver resolt dins la comunitat mitjançant una confessió pública i un indult general. Tanmateix, l'abat León de Aranibar va denunciar les pràctiques diabòliques a les terres de Zugarramurdi, que pertanyien al seu monestir d'Urdazubi, al tribunal de la Inquisició de Logronyo, responsable de la zona que correspondria aproximadament amb els territoris del País Basc peninsular, La Rioja i el nord de les províncies de Burgos i de Sòria, tots territoris de vigent o antiga llengua basca (cf. Retrocés del basc).
El procés El gener de 1609 va començar a Logronyo una primera fase d'investigació. Els principals acusats formaven part d'una família de Zugarramurdi centrada en Graciana de Barrenechea, tot i que n'hi havia uns quants d'altres pobles de la vall de Baztan i també de la veïna Lapurdi, fins a un total de 53. Entre els acusats predominaven les dones, però també hi havia nens i homes, i fins i tot capellans acusats de practicar la curació amb nóminas, una mena d'amulet amb noms de sants. Segons les acusacions, els implicats es reunien prop del poble de Zugarramurdi. al camp de Berroskoberro i a les coves del costat, especialment a la Sorginen Leizea ('cova de les bruixes'), per a celebrar-hi aquelarres i altres actes diabòlics, com ara el vampirisme i la necrofàgia.
El xoc cultural que representava tota aquella gent per als inquisidors castellans era considerable. Tots els interrogatoris es van fer amb l'ajuda d'un intèrpret, ja que ningú no parlava castellà aleshores a la muntanya de Navarra. El 9 de febrer es van presentar a Logronyo diversos veïns de Zugarramurdi que hi havien arribat acompanyats d'un guia per a exposar davant el tribunal el que realment havia passat (no els van fer cas, van ser detinguts i obligats a confessar que eren adoradors del dimoni<ref> |- | Maria Arburu | 70 | Mare de Pedro Arburu | Reina de l'aquelarre segons Graziana Barrenetxea |bgcolor=LightCoral| Cremada viva. |- | Maria Iriarte | 40 | Filla de Graziana Barrenetxea | |bgcolor=Wheat| Morta a la presó després de penedir-se'n. |- | Estebania Iriarte | 36 | Filla de Graziana Barrenetxea | |bgcolor=Wheat| Morta a la presó després de penedir-se'n. |- | Joanes Goiburu | 37 | Moliner o pastor, marit d'Estebania Iriarte i cosí de Joanes Sansin | Percussionista als aquelarres de Zugarramurdi |bgcolor=Lavender| Condemnat a cadena perpètua i més tard alliberat. |- | Joanes Sansin | 20 | Fabricant de sedassos de crinera, cosí de Joanes Goiburu | Percussionista als aquelarres de Zugarramurdi |bgcolor=Lavender| Condemnat a cadena perpètua. |- | Maria Presona | 70 | Filadora, germana de Mari Juanto | Participant |bgcolor=Lavender| Condemnada a cadena perpètua. |- | Maria Baztan Borda | 68 | Mare de Juan Borda Arburu | |bgcolor=LightCoral| Cremada viva. |- | Graziana Xarra | 66 | Hostalera a Urdazubi | Participant |bgcolor=LightCoral| Cremada viva. |- | Maria Etxatxute | 54 | | Participant |bgcolor=LightCoral| Cremada viva. |- | Maria Txipia Barrenetxea | 52 | Tia de Maria Jauretegia | Sorginkerian jakintsua izatea ('sàvia en bruixeria') |bgcolor=Lavender| Condemnada a cadena perpètua. |- | María Etxegi | 40 | Filla de Joanes Etxegi | Participant |bgcolor=Lavender| Condemnada a cadena perpètua i més tard alliberada. |- | Maria Etxaleku | 40 | | Participant |bgcolor=Wheat| Morta a la presó sense confessar ni penedir-se'n. Cremada en efígie. |- | Estebania Petrisanzena | 37 | | Participant |bgcolor=Wheat| Morta a la presó sense confessar ni penedir-se'n. Cremada en efígie. |- | Martin Bizkar | >80 | Pagès | Deabruaren sakristaua, Akelarreko umeen alkatea ('el sagristà del diable, batlle dels nens de l'Akelarre') |bgcolor=Wheat| Mort a la presó després de penedir-se'n. |- | Joanes Etxegi | 68 | Pagès, pare de Maria Etxegi | Participant |bgcolor=Wheat| Mort a la presó sense confessar ni penedir-se'n. Cremat en efígie. |- | Domingo Zubildegi | 50 | Carboner, nat a Ezpeleta | Participant |bgcolor=LightCoral| Cremat viu. |- | Fray Pedro Arburu | 43 | Fill de Maria Arburu, nat a Zugarramurdi, monjo premonstratenc d'Urdazubi | | Penedit i tornat a la fe catòlica. Condemnat a 10 anys de reclusió en un monestir llunyà. |- | Petri Juangorena | 36 | Pagès, carboner | Participant |bgcolor=LightCoral| Cremat viu. |- | Don Juan Borda Arburu | 34 | Fill de Maria Baztan Borda, nat a Zugarramurdi, capellà i clergue | | Penedit i tornat a la fe catòlica. Condemnat a 3 anys de reclusió en un monestir llunyà. |- | Joanes Odia Beretxea | 60 | Carboner i sedassaire | Participant |bgcolor=Wheat| Mort a la presó sense confessar ni penedir-se'n. Cremat en efígie. |- | María de Zozaya | 80 | | Bruixa de l'aquelarre d'Errenteria, prosèlita famosa |bgcolor=Wheat| Morta sota tortura sense confessar ni penedir-se'n. Cremada en efígie. |- | Joanes Lambert | 27 | Ferrer a Errenteria, nat a La Bastida de Clarença | Participant | Breu pena de presó i desterrat de Navarra i Guipúscoa a perpetuïtat |- | Mari Juanto | 60 | Germana de Maria Presona | |bgcolor=Wheat| Morta a la presó després de penedir-se'n. |- | Beltrana Fargua | 40 | Captaire, nada a Amor | Membre de sis aquelarres a Navarra | Confessa immediatament. Condemnada a 6 mesos de presó i desterrada de Navarra i Guipúscoa a perpetuïtat. |- | Joanes Iribarren | 40 | Ferrer | Bruixot d'Etxalar | Breu pena de presó i desterrat de Navarra i Guipúscoa a perpetuïtat |- | Maria Endara | 25 | Rica habitant de Lesaka (la seva vila natal), dona de Pablo de Goyeneche, noble local | Participant |bgcolor=Lavender| Confessa a la presó (no parla castellà). Condemnada a cadena perpètua i més tard alliberada. |- | Inesa Gaxen | 45 | Nada a La Bastida de Clarença, ja arrestada per Tristán de Urtubia, jutjada i absolta pel tribunal de Bordeus | Acusada de «perdre vaixells al port de Pasaia» | Jutjada a Logronyo el maig de 1611 i absolta. En tornar a casa seva, a Hondarribia, les autoritats locals no van acceptar la decisió de la Inquisició i la van desterrar a Hendaia.
Notes
Posteritat miniatura|upright|El museu de les bruixes de Zugarramurdi Abans del judici de Logronyo, les reunions de bruixes es coneixien a tot Europa amb el nom de 'sàbat' (adaptat a les característiques de cada llengua). L'anomenada que van assolir els fets de Zugarramurdi va fer que tant el castellà com el català adoptessin el nom basc, tant popular durant el procés: akelarre ('prat del boc', del basc aker «boc» i larre «prat»), romanitzat en 'aquelarre'.
El Museu de les bruixes de Zugarramurdi perpetua la memòria dels vilatans que van patir aquelles terribles persecucions. El poble rememora les bruixes cada any celebrant un festival a la cova la nit de Sant Joan. Hi ha una coneguda dita basca que fa així:
El 1984 es va estrenar la pel·lícula Akelarre de Pedro Olea, que, tot i que ambientada en una caça de bruixes anterior a Araitz (1595), s'inspira en el procés de Logronyo. Entre els protagonistes hi ha Sílvia Munt, José Luis López Vázquez i Walter Vidarte. El 2013, Álex de la Iglesia va estrenar Las brujas de Zugarramurdi, una comèdia de terror ambientada a l'actualitat en què un grup de lladres es topa amb una família de bruixes a Zugarramurdi.
Referències
Bibliografia
Vegeu també Sorginak (bruixes basques) Aquelarre Akerbeltz