Lesfinx del roure (Marumba quercus) és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) pròpia de la regió Paleàrtica occidental, incloent-hi la península Ibèrica. L'eruga s'alimenta de diverses espècies de Quercus.

Distribució Es distribueix des de les Muntanyes del Rif i la Serralada de l'Atles a través de la península Ibèrica i Europa central i Meridional fins a Turquia, Transcaucàsia, oest del Kazakhstan, Líban, Israel, oest i nord de Jordània, nord de l'Iraq, sud-oest i nord de l'Iran i sud de Turkmenistan.

Descripció Imago Envergadura d'entre 85 i 100 mm. Cap, tòrax i abdomen marró clar uniforme, més o menys blanquinós depenent de l'exemplar. Ales anteriors amb línies ondulades de tons més foscos i clars, dibuixant franges en forma d'ona; la seva tonalitat varia segons l'individu i pot ser que algunes d'aquestes franges no siguin apreciables. Ales posteriors també marrons clares però amb la base rogenca. La variació sobretot es produeix en la femella.

Eruga Pot arribar fins als 80 mm. Presenta dues formes; una completament verda i l'altra blavosa emblanquinada. Ambdues están puntejades de blanc i estan envoltades de línies obliqües blanques grogoses que imiten la venació de les fulles; cua verda o lleugerament blavosa; cap del mateix color del cos amb dues línies blanques que parteixen de la part superior del cap i acaben a les mandíbules. Quan s'alimenta sobre Quercus ilex, tendeix a adquirir la forma grisa blavosa densament puntejada de blanc amb franges obliqües blanques.

Hàbitat Vessants assolellats, secs i amb predomini de roures joves, fins als 1500 metres a la península Ibèrica (zona corresponent als hàbitats del gènere Quercus). L'eruga s'alimenta de Quercus, especialment Quercus suber, Quercus ilex, Quercus coccifera, Quercus pubescens i Quercus cerris.

Període de vol Dues generacions, la primera al maig/juny i una segona parcial o total a l'agost/setembre. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Costums Durant el dia els imagos reposen entre el fullatge, imitant una fulla seca, tot i que de vegades alguns exemplars cauen i es poden trobar als troncs, com passa a vegades amb les femelles després de l'aparellament. No s'alimenten durant l'etapa adulta i se senten atrets per la llum artificial. L'esfinx del roure és parasitada pel taquínid Drino imberbis.

Referències

P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. .

Enllaços externs Sphingidae of the Western Palaearctic. Entomologia.net

Categoria:Esmerintins