miniatura|La revolta de Pere Deljan succeex entre els anys 1040 i 1041. Pere Deljan mor l'any 1041 miniatura|L'aixecament dels búlgars del tsar Pere Deljan contra l'Imperi Romà d'Orient succeeix entre els anys 1040 i 1041 L'any 1041 és un any comú començat en dijous del calendari julià. És el segon any de la dècada del 1040 i el quaranta-unè any del i del segon mil·lenni. miniatura|Mort de Miquel IV el Paflagoni el desembre del 1041 miniatura|L'emperador romà d'Orient Miquel IV mor el desembre de l'any 1041 Durant l'any 1041 l'emperadriu Zoè de l'Imperi Romà d'Orient eleva al seu fill adoptiu com a emperador romà d'Orient: Miquel V el Calafat. A més, hi ha les batalles d'Olivento, de Montemaggiore, de Montepeloso i d'Ostrovo. A la Xina, Bi Sheng descobreix la Impremta. En aquest any traspassen l'emperador romà d'Orient Miquel IV el Paflagoni i el religiós hinduïsta Iamuna Acharià. Durant aquest any l'Imperi Romà d'Orient perd els seus territoris de l'interior del Mezzogiorno italià conra els normands i els longobards i aixafa la revolta dels búlgars dirigits pel tsar Pere II Deljan. Al desembre comença el regnat de l'emperador Miquel V, que confina l'emperadriu Zoè en un monestir. A Hongria s'inicia el regnat de Samuel Aba. I al Sacre Imperi, Enric III l'arquebisbat de Besançon s'independitza del comtat de Borgonya quan Enric III li atorga el poder comtal a l'arquebisbe Hug. Al Magrip, els amazics es revolten contra el Califat Fatimita. miniatura|La poetesa Akazome Emon mor aproximadament l'any 1041 miniatura|Miniatura il·lustrada del Códice de Bartres que representa Sampiro com a bisbe d'Astorga. Sampiro mor l'any 1041 Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1041 són Enric III, el papa Benet IX; Miquel V el Calafat, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Hardecanut de Dinamarca i Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Samuel Aba d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments Països Catalans i Occitània L'intitulat príncep d'Olèrdola, Mir Geribert, inicia una revolta nobiliària contra el comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Sicardis de Montsoriu esdevé de facto, senyora de Lloret de Mar. 26 de maig - Castell d'Aro, Comtat de Girona: la comtessa Ermessenda de Carcassona lliura el Castell de Benedormiens al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
Europa i Imperi Romà d'Orient 4 de maigˑ El rei Hardecanut reprimeix una revolta fiscal a Worcester i destrueix la ciutat. 8 de setembre: l'emperador Enric III el Negre es presenta a la ciutat de Praga. Setembre: Samuel Aba esdevé nou Rei d'Hongria després de fer fora del tron a Pere I d'Hongria amb l'ajuda de l'aristocràcia. Pere es refugia amb l'emperador Enric III. Samuel Aba governarà Hongria fins a l'any 1044. 15 d'octubre: es consegra l'abada de Sant Florent el Jove a Saumur. Hivern 1041-1042ː L'emperador Enric III atorga el poder comtal a Hug, l'arquebisbe de Besançon. D'aquesta manera, Besançon esdevé un principat eclesiàstic autònom en detriment dels comtes de Borgonya.
Imperi Romà d'Orient Catepanat d'Itàlia, com a part de la Conquesta normanda de la Itàlia meridional: Al març, els mercenaris normands tornen al sud d'Itàlia després de la guerra de Sicília entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Emirat de Sicília i es revolten contre els romans d'Orient del Catepanat d'Itàlia. Comandats per Ardouin conquereixen la ciutat de Melfi i el 17 de març: el catepan Miquel Docià és vençut pels normands a Olivengo, a prop de Venosa. El 4 de maig els normands, ajudats pels longobards tornen a derrotar els biantins a la Batalla de Montemaggiore, a prop d'Ascoli Satriano. Després de perdre la batalla, Miquel Docià va al port de Bari per anar a buscar reforços a Sicília i és reemplaçat per Exaugust Boioannes. La victòria dels normands els va enriquir, cosa que va fer que més cavallers s'unissin a la rebel·lió. Al 3 de setembre hi haurà un nou enfrontament entre els normands i els romans d'Orient, la batalla de Montepeloso. Aquesta també clourà amb una victòria dels rebels longobards i els normands en un sol dia. Després d'aquesta derrota, els romans d'Orient deixen de controlar l'interior del Mezzogiorno. La ciutat de Matera s'unirà als revoltats, mentre que les ciutats costaneres de Bari, Monopoli i Giovinazzo continuen aliades amb l'Imperi Romà d'Orient. Després de la batalla el líder Atenulf és enviat a Escandinàvia perquè s'havia quedat riqueses del botí i la zona va passar a ser dominada novament pels longobards. Aquesta fou l'última batalla entre normands i romans d'Orient a la Península Itàlica. Europa de l'Est: Continua la revolta dels búlgars que es va iniciar l'any anteriorː el 3 de juliol el tsar búlgar Pere Deljan fou cegat pel seu rival Alousiano. Al desembre els romans d'Orient derrotaran als búlgars revoltats en la Batalla d'Ostrovo. Pere Deljan fou agafat près i portat a Constantinoble, on es creu que fou executat.
10 de desembre - l'emperadriu Zoè eleva al tron de l'Imperi Romà d'Orient el seu fill adoptiu Miquel V, fill d'un calafatador. Miquel IV, malalt i dèbil és obligat a abdicar i pren els vots religiosos. El seu regnat durarà fins a l'any 1042. Miquel V confina l'emperaddriu Zoè en un monestir quan assoleix el tron.
Àfrica Al Magrib la tribu amazics dels zirides es revolten contra el Califat Fatimita de El Caire.
Àsia Kara Arslan Kavurd, fill de Çağrı Beg Dawud, funda una dinastia seljúcida al Kerman, Pèrsia (que s'acabarà el 1186). miniatura|El poeta i erudit cortesà japonès neix l'any 1041
Naixements Països catalans i Occitània (aprox.) Ramon IV de Tolosa (m. 1105), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença des de l'any 1088 al 1096. Serà un dels líders de la Primera Croada, quan s'estableix durant cinc anys al Comtat de Trípoli. A Síria és fet presoner per Tancret de Tars de Cílicia abans de prendre Tortosa de Síria.
Europa (o 1040) Harald III de Dinamarca (m. 1080), rei de Dinamarca des del 1076 fins a la seva mort.
Àsia Ōe no Masafusa (m. 1111), poeta, erudit i cortesà japonès del període Heian.
Necrològiques Península ibèrica Sampiro (n. 956), clergue, polític, intel·ectual i cronista lleonés. També fou Bisbe d'Astorga des de l'any 1034 fins a la seva mort.
Europa i Imperi Romà d'Orient 10 de desembre Miquel IV emperador de l'Imperi Romà de l'Orient. Adolf II de Lorena (n. 1002), comte de Keldachgau, Vogt (jurista) de Deutz, fill d'Adolf I de Lorena.Steinbach, F., ‘Die Ezzonen. Ein Versuch territorialpolitischen Zusammenschlusses der fränkischen Rheinlande’, in Collectanea Franz Steinbach. Aufsätze und Abhandlungen zur Verfassungs-, Sozial- und Wirtschaftsgeschichte, geschichtlichen Landeskunde und Kulturraumforschung, ed. F. Petri & G. Droege (Bonn, 1967) p. 64–81. Eadulf III de Bernícia, comte de Bamburgh o de Bernícia des del 1038 fins a la seva mort. Edmund de Durham, bisbe de Durham des de l'any 1021 fins a la seva mort. miniatura|El tsar Pere II de Bulgària, Pere Buljan mor aproximadament l'anny 1041Pere Deljan (Pere II de Bulgària) tsar búlgar entre els anys 1040 i 1041, líder de l'aixecament dels búlgars contra el domini romà sobre Bulgària. (aprox) Tancred d'Hauteville, nobler normand, fundador dels germans de Hauteville que participaran a la conquesta normanda del sud d'Itàlia entre els anys 1040 i 1071 als musulmans i romans d'Orient i prenent el lloc de l'antiga noblesa longobarda. miniatura|el poeta cortesà japonès Fujinwara no Kinto mor el 4 de febrer del 1041
Àsia 22 de gener: Gangeyadeva rei de la dinasties dels Kalachuris de Tripuri, del centre de l'Índia des de l'any 1015.
4 de febrer: Fujiwara no Kintō (n. 966), poeta cortesà japonès del període Heian. Setembreː Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad, cap militar daylamita, fundador de la dinastia kakúyida que governarà Jibal.Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Kākūyids". (aprox.) Akazome Emon: poetessa japonesa, considerada de les trenta-sis dones poetes immortals. Kassapa VI, rei de Ruhunu, a Sri Lanka des de l'any 1029 fins a la seva mort.
Referències
Categoria:Anys del segle XI