La batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).
La batalla és un dels episodis de la Guerra dels Segadors i s'hi van enfrontar les tropes catalanes comandades pel diputat militar de la Generalitat Francesc de Tamarit, amb el suport de la cavalleria francesa del duc de Bouillon, contra les tropes de Felip IV de Castella comandades per Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, marquès de los Vélez. La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la massacre de les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.
Antecedents
La primavera del 1640 foren empresonats Francesc Joan Vergós i Lleonard Serra, dos membres destacats del Consell de Cent, i el diputat Francesc de Tamarit, cosa que provocà una important crispació al Principat. Varen ser acusats de no facilitar la lleva dels 16.000 homesLes Constitucions catalanes impedien la lleva per lluitar a l'estranger. que preveia la Unió d'armes,Histocat, Apunts ruta 1640 que havien de sortir cap a Itàlia a lluitar en la Guerra dels Trenta Anys, ni l'allotjament de les tropes hispàniques que havien de defensar la ciutat davant una hipotètica invasió francesa, tal com demanava Gaspar de Guzmán i Pimentel, el Comte-duc Olivares. El 27 de març, la Diputació i el Consell de Cent, després de no obtenir resposta per part del virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt, van enviar una ambaixada de dotze diplomàtics a Madrid, que no només no aconseguiren l'audiència que desitjaven amb el rei Felip, sinó que foren detinguts.
La revolta camperola, que pretenia posar fi als desoris dels soldats castellans, es va anar estenent per tot el territori i, finalment, el 22 de maig, els camperols revoltats van entrar a Barcelona i posaren en llibertat els retinguts a la presó de la ciutat, que estava situada en una torre de la muralla romana, a la plaça del Blat.
El 7 de juny del mateix any, en el conegut com Corpus de Sang, grups de segadors entraren un altre cop a la ciutat i, durant els fets, fou assassinat el virrei.
El 7 de setembre de 1640 se signava el Pacte de Ceret de confraternitat i ajut militar entre el Regne de França i el Principat de Catalunya, pel qual França es comprometia a defensar el Principat. El 20 d'octubre de 1640 entrava a Barcelona Bernard du Plessis-Besançon per constituir una junta de guerra amb el Conseller en Cap, Joan Pere Fontanella, i el diputat militar, Francesc de Tamarit.
El mateix setembre, l'exèrcit de Felip IV provinent de l'Aragó i comandat per Pedro Fajardo, Marquès de los Vélez, amb la flor i la nata de les tropes hispàniques, va ocupar Tortosa. El 8 de desembre, les tropes van sortir en direcció a Barcelona i es trobaren amb una gran resistència al Perelló i al Coll de Balaguer, a prop de l'Hospitalet de l'Infant. Després de la batalla de Cambrils -que es clou amb una matança de cambrilencs que es rendien desarmats i l'ajusticiament a garrot vil dels tres caps militars, del batlle i dels jurats (regidors) de la vila-, Roger de Bossost, baró d'Espenan, va rendir la ciutat de Tarragona i fugí amb les seves tropes cap a França mentre els espanyols continuaren avançant en direcció a Barcelona. Es va fer una crida a tota la població d'edat compresa entre els 15 i els 65 anys, que no estigués ja mobilitzada, perquè s'incorporés a files, sota pena de confiscació dels béns. Els catalans van decidir plantar cara a Martorell, on foren derrotats i, en conseqüència, l'exèrcit castellà arribà a les portes de la ciutat de Barcelona.
Pau Claris proclamà la República Catalana el 17 de gener de 1641. Tanmateix, una setmana més tard, el 23 de gener, amb les tropes castellanes acampades a SantsHernàndez 2001 també proclamà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, cosa que representava sotmetre el Principat de Catalunya a la sobirania francesa.
La Barcelona de 1641 Barcelona tenia, el 1641, uns 40.000 habitants i estava constituïda per l'actual Barri Gòtic i pel Raval, amb un diàmetre aproximat de tres milles i mitja. Els gremis dels artesans s'havien fet forts i van adquirir un pes més gran dintre de les institucions polítiques, fins al punt que el 1641 havien aconseguit de tenir dos consellers al Consell de Cent. En un moment en què la participació popular a tot Europa s'afeblia davant el poder creixent de les monarquies, a Barcelona no succeïa el mateix; la seva prosperitat era important, fins i tot en temps difícils, impulsada per la gran diversitat d'oficis i manufactures de teixits, vidres, cuir i metall.Roig, J.L. pàg.71
Després de la mort del virrei, el Consell de Cent va decidir exercir l'autoritat absoluta de la ciutat per suplir l'evident buit de poder, car el governador havia desaparegut enmig d'un clima revolucionari en el qual tots els catalans tenien dret a posseir armes i a ensinistrar-seDD. AA. Catalunya història i memòria, 1995, pàg. 109, Enciclopèdia Catalana, d'acord amb l'usatge Princeps namque, una constitució de caràcter defensiu limitada al Principat, que disposava que tots els homes en condicions de lluitar havien de socórrer al monarca, si aquest era atacat.
La muralla de Barcelona miniatura|Barcelona, el La ciutat disposava d'una muralla exterior del de pedra ben sòlida, envoltada d'un fossat sec i amb la cara interior lliure d'edificis, amb nou portals i cinc al Raval que ampliaven el recinte de l'època de Jaume el Conqueridor de la qual encara es mantenia la muralla de la Rambla,La muralla a les Rambles fou enderrocada l'any 1775 el recinte interior de la muralla de la Bàrcino romana del , la més conservada, i una muralla en el front marítim que fou construïda al per defensar la ciutat dels atacs dels pirates.Jordi Benplantat, Localitzat un baluard de la muralla de BCN Les muralles, tret del que quedava de la romana, van ser enderrocades a partir del 1854.De la muralla medieval només es conserva el tram de la porta de Santa Madrona a les Drassanes.
Convent de Santa Madrona El convent fortificat de Santa Madrona estava al peu de la muntanya de Montjuïc a mig camí entre Barcelona i Sants. L'any 1641 el convent era gestionat pels caputxins. En el mateix lloc es manté una capella construïda amb posterioritat a la batalla, situada entre el palau nacional i el museu etnològic, prop del Palauet Albéniz.
El castell de Montjuïc
La fortificació de la muntanya de Montjuïc, en forma de quadrilàter de terra amb revestiment de pedra i fang i quatre mitjos baluards a les cantonades i un fossat de poca profunditat es va construir el 1640 en previsió de l'avanç castellà http://www.ejercito.mde.es , Museu militar de Barcelona durant trenta dies. Fins llavors, un far destinat a informar mitjançant senyals de la proximitat de vaixells havia ocupat el cim.
Els exèrcits enfrontats miniatura|Mosqueter d'un terç espanyol L'exèrcit castellà del marquès de los Vélez havia sortit a campanya amb 23.000 soldats, 3.100 cavalls i 24 peces d'artilleria amb 250 artillers, dividits en tres cossos:
Cos d'avantguarda, dirigit per Gerolamo Maria Caracciolo, el marquès de Torrecuso. Disposava del batalló de cavalleria de Carlo Maria Caracciolo, duc de San Giorgio amb 500 cavalls, el regiment d'infanteria del coronel Fernando de Ribera, el regiment d'infanteria del coronel Gonzalo Fajardo, el regiment d'infanteria del maestre de camp Martín de los Arcos, comte d'Orpesa, el terç de Castella i el de Guipúscoa, i un terç irlandés de Hugh O'Donnell, duc de Tyrconnell.Anomenat Tyron en les cròniques de l'època Cos de batalla, comandat per Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, el marqués de los Vélez. Disposava d'una escolta de 100 cavallers comandats pel capità Alonso Gaytan, dos batallons de cavalleria de 600 cavalls cada un comandats per Álvaro Suárez de Quiñones i el comissari general Filippo Filangieri, i tres terços dirigits per Pedro de La Saca, Alonso de Calatayud i Diego de Villalba y Toledo i cinc regiments d'infanteria, dirigits per Martín de Azlor, Iñigo de Mendoza, Diego Guardiola, Luis Gerónimo de Contreras i Pedro de Cañaveral. Cos de rereguarda. Disposava de 24 peces d'artilleria dirigides pel marquès de Chieri, quatre terços d'infanteria (un castellà de Tomas Mesia de Acevedo, el dels Presidis de Portugal de Tomas Mesia de Acevedo, el való de Felipe de Gante y Merode i el portuguès de Simón de Mascarenhas), algunes companyies italianes i els 500 cavalls que formaven el batalló de cavalleria de Rodrigo de Herrera. La cavalleria espanyola va formar en 18 esquadrons amb uns 1.500 cavalls en total per a la batalla.
Les forces catalanes i franceses estaven constituïdes per: Els defensors del Castell de Montjuïc, amb 9 companyies de milicians de la Coronela: Mercaders de Teles o Julians (situada al fortí), sabaters o cordoners (Cordonniers en francès), sastres, passamaners, estevaners (o estevens que reunia els oficis de baster, llauner, armer i courer) situada mirant a Castelldefels, velers (capità Ambrosi Gallart i Caldes), taverners, teixidors de lli i pellers o Blanquers (Tanneur en francès) que estava de guàrdia a la Torre de Damians) i d'altres del Terç de Barcelona16 companyies, segons F. X. Hernandez a Història militar de Catalunya que formaven part de la Coronela de Barcelona, el capità Francesc de Cabanyes amb 200 miquelets, 300 mosqueters i piquers francesos de 4 companyies del regiment d'infanteria d'Espenan dirigits per George Stuart, el senyor d'Aubigny, situats al fortí i 8 peces d'artilleria de bronze (la majoria de 4 lliures de calibre). La companyia de Coutouriers de la Coronela (i que és una de les 9 identificada amb un altre nom - probablement la de sastres) també estava al fortí. També hi eren presents els capitans Lluis Valencia, Jordi de Peguera, Antoni de Peguera, Rafael Casamitjana, Vives, Martorell i Modolell. A l'ermita de Santa Madrona es trobaven les tropes de Gallart (companyia d'Estevens) i Valencia amb el capità d'artilleria Agustí Radas. L'artilleria dirigida per Dídac Montfar Sorts i Cellers, els quatre terços de la Coronela de BarcelonaLa Coronela sumava entre 4.000 i 5.000 homes dirigida per Miquel Torrelles els seus quatre terços eren governats per Domènec Moradell, Galceran Dusay, Josep Navell i Joan Tello, i la resta de les forces catalanes defensaven la ciutat. La cavalleria francesa, dirigida per Henri Robert de Serignan va desplegar-se al Pla per atacar les posicions castellanes. El regiment del mateix Serignan va encarregar-se de la defensa del portal de Sant Antoni mentre que la resta de la cavalleria, formada per les companyies dels capitans monsieur de Fontrailles (chevaux-légers), monsieur de Bridoirs, monsieur de Guidane, monsieur de Sagé i monsieur de la Talle (o Halle), Josep d'Ardena, Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa, Henrique Juan, i Manuel d'Aux Borrellas defensaven els camins entre Barcelona i Sants. La resta del regiment d'infanteria de Serignan que ocupava els diferents portals de Barcelona i la mitja lluna davant el portal de Sant Antoni. De fet aquest regiment fou l'únic d'infanteria francesa que havia entrat a Catalunya, no inclòs en la capitulació de Tarragona. Malgrat tot, consta la presència també de part del regiment d'Espenan a Barcelona el dia de la batalla. A Barcelona hi havia la resta de les 40 companyies de la Coronela, almenys 3 companyies d'estudiants i 9 de religiosos (segurament bastants més). Les companyies de la Coronela comptaven amb uns 150 homes de mitjana, encara que la de sastres era molt nombrosa i devia tenir almenys 300 membres.
La resta de les tropes que havien fugit de la batalla de Martorell estava dispersa pel Vallès i va rebre ordres de tornar a Barcelona mentre que els miquelets de Josep Margarit i de Biure s'havien d'apostar a la vora de Montserrat per impedir l'arribada d'ajuda per l'exèrcit hispànic.
Ordre de batalla