miniatura|Alliberament de 1001 globus blaus, «escultura aerostàtica» d'Yves Klein (reconstrucció realitzada el 2007 a la plaça Georges-Pompidou de París en celebració del cinquantenari de l'esdeveniment realitzat per Klein el 1957) Es denomina art efímerEl terme «efímer» prové del grec ἐφήμερος (ephêmeros), que significa «que dura només un dia», encara que per extensió va acabar significant «de curta durada», sense especificar un temps determinat però sempre amb la condició de caducitat. tota aquella expressió artística concebuda com a fugaç en el temps, és a dir, impermanent com a objecte artístic material i conservable. Pel seu caràcter perible i transitori, l'art efímer no deixa una obra perdurable. En aquests tipus d'expressions artístiques és decisiu el criteri del gust social –responsable de marcar tendències–, per la qual cosa és imprescindible tant la labor dels mitjans de comunicació com la de la crítica d'art.Souriau 1998: p. 483
Independentment que qualsevol expressió artística pugui o no ser perdurable en el temps i que moltes obres concebudes sota criteris de durabilitat puguin desaparèixer en un breu lapse de temps a causa de qualsevol circumstància indeterminada, l'art efímer té a la seva gènesi un component de transitorietat, d'objecte o d'expressió fugaç en el temps. És un art passatger, momentani, concebut per a la seva consumpció instantània. Partint d'aquest pressupòsit, es denominen arts efímers els que la seva naturalesa és la de no perdurar en el temps o bé aquells que canvien i fluctuen constantment. També entren dintre del concepte d'art efímer les arts escèniques; les diverses modalitats englobades en l'anomenat art d'acció, com ara l'event artístic i el moviment fluxus, l'acció artística, l'art ambiental i la instal·lació; el denominat art conceptual, que comprèn l'art corporal i l'art natura; i, finalment, d'altres expressions de la cultura popular com el grafit. Finalment, dins de l'arquitectura també hi ha una tipologia de construccions que s'acostumen a denominar arquitectura efímera, ja que són concebudes com a edificacions transitòries que compleixen una funció restringida dins un termini de temps.Fernández Arenas 1988: p. 10-12
Fonaments de l'art efímer miniatura|The Umbrella Project (1991), instal·lació artística de Christo, Ibaraki (Japó). El caràcter efímer de certes expressions artístiques és davant de tot un concepte subjectiu supeditat a la mateixa definició de l'art, terme controvertit i obert a múltiples significats, que han anat oscil·lant i evolucionant amb el temps i l'espai geogràfic, ja que no a totes les èpoques i a tots els llocs s'ha entès el mateix amb el vocable «art». L'art és un component de la cultura, reflectint en la seva concepció els substrats econòmics i socials, i la transmissió d'idees i valors, inherents a qualsevol cultura humana al llarg de l'espai i el temps. Tanmateix, la definició mateixa d'art és oberta, subjectiva, discutible; no existeix un acord unànime entre historiadors, filòsofs o artistes. A l'antiguitat clàssica grecoromana, un dels principals bressols de la civilització occidental i primera cultura que va reflexionar sobre l'art, es considerava l'art com una habilitat de l'ésser humà en qualsevol terreny productiu, estant pràcticament un sinònim de «destresa». Al Galè va dividir l'art en arts liberals i arts vulgars, depenent si tenien un origen intel·lectual o manual. Entre les liberals es trobaven: la gramàtica, la retòrica i la dialèctica —que formaven el trivium—, i l'aritmètica, la geometria, l'astronomia i la música —que formaven el quadrivium—; les vulgars incloïen l'arquitectura, l'escultura i la pintura, però també d'altres activitats que avui es consideren artesania.Tatarkiewicz 2000: p. 318 miniatura|esquerra|La Torre Eiffel, obra d'Alexandre Gustave Eiffel per l'Exposició Universal de París (1889). Encara que es va construir amb el propòsit d'ésser perible, a causa del seu èxit es va decidir conservar-la, arribant a convertir-se en un símbol de la capital francesa.
Durant el Renaixement el concepte modern d'art, va adquirir el nom de arti del disegno (arts del disseny), atès que comprenien que aquesta activitat —dissenyar— era la principal en la gènesi de les obres d'art.Tatarkiewicz 2002: p. 45 Més endavant es van considerar activitats artístiques expressions com ara la música, la poesia i la dansa, i el 1746 Charles Batteux va establir en Les belles arts reduïdes a un únic principi, la concepció actual de belles arts, terme que ha arribat fins als nostres dies.Tatarkiewicz 2002: p. 46-48
Avui en dia la definició de l'art és un concepte obert i interpretable, on caben moltes fórmules i concepcions, encara que s'acostuma a acceptar un mínim denominador comú basat en qualitats estètiques i expressives, així com un component de creativitat. A la classificació tradicional alguns crítics i historiadors n'hi han afegit d'altres, com la fotografia, la cinematografia, el còmic, el teatre, la televisió, el disseny de moda, la publicitat, l'animació, els videojocs…Tatarkiewicz 2002: p. 53
Una obra d'art respon a criteris socials i culturals, d'espai i temps, fora dels quals, encara que perduri com a objecte físic, perd la seva significació conceptual, el motiu pel qual va ser creada. El caràcter col·leccionable d'alguns objectes, front a d'altres de consumpció més ràpida, va suposar una primera barrera entre la classificació de certes expressions com a art i no d'altres, denominades freqüentment de forma pejorativa com ara «moda», «adorn», «entreteniment» i termes similars. Els museus i acadèmies d'art, encarregats de la conservació i difusió de l'art, es van encarregar igualment de patrocinar unes expressions artístiques enfront d'altres, i així com quadres i escultures van entrar sense problema en aquestes institucions, d'altres objectes o creacions de divers signe van ser relegats a l'oblit després d'haver complert la seva funció momentània, o a tot estirar van quedar en el record mitjançant testimonis escrits o documents que donessin fe de la seva existència.Fernández Arenas 1988: p. 9
Valoració Des d'antany s'ha especulat amb la plàstica de les expressions efímeres, de si el caràcter efímer de l'art i la bellesa pot devaluar aquests conceptes. La desvaloració de l'efímer arrenca amb Plató, per al que les coses belles no eren perdurables, ja que l'únic etern és la «idea de la bellesa». D'igual manera, el cristianisme —del que va emanar tota l'estètica medieval—rebutjava la bellesa física com passatgera, ja que l'única bellesa immutable era la de Déu. Al va començar un canvi d'actitud respecte a la bellesa efímera, que va començar a ésser valorada per les seves qualitats intrínseques. Els romàntics valoraven «el que mai no es veurà dues vegades», i Goethe va arribar a afirmar que solament l'efímer és bellesa: «Per què jo sóc efímera, oh Zeus? diu la Bellesa / Jo no faig bellesa, diu Zeus, més que l'efímera» (Les Estacions).Souriau 1998: p. 484
Al segle XX moviments com el futurisme van exaltar el caràcter efímer de l'art, arribant a escriure Marinetti que «res no em sembla més baix i mesquí que pensar en la immortalitat en crear una obra d'art» (El Futurisme, 1911). També l'arquitecte visionari Antonio Sant'Elia va preconitzar construir cases que «duressin menys que els arquitectes» (Manifest de l'arquitectura futurista, 1914). En aquesta nova sensibilitat les obres d'art adquireixen vida, evolucionen i es dilueixen amb el temps, intervenen els elements de la natura, l'artista només crea les condicions perquè l'obra segueixi el seu propi destí.
Concepte miniatura|Marina Abramović realitzant una de les seves performances, en la que ella pròpiament s'exposa a la reacció dels espectadors.
El concepte de realitat va ser qüestionat per les noves teories científiques: la subjectivitat del temps (Bergson), la relativitat d'Einstein, la mecànica quàntica o la teoria del psicoanàlisi de Freud. D'altra banda, les noves tecnologies van fer que l'art canviés de funció, ja que la fotografia i el cinema ja s'encarregaven de plasmar la realitat. Tots aquests factors van produir la gènesi de les noves tendències de l'art contemporani: l'art abstracte, l'art d'acció i conceptual, l'art efímer, on l'artista ja no intenta reflectir la realitat, sinó el seu món interior, expressar els seus sentiments.Eco 2004: p. 415-417 L'art contemporani està íntimament lligat a la societat, a l'evolució dels conceptes socials, com el mecanicisme i la desvaloració del temps i la bellesa. És un art que destaca per la seva instantaneïtat, necessita poc temps de percepció. L'art actual té oscil·lacions contínues del gust, canvia simultàniament: així com l'art clàssic se sustentava sobre una metafísica d'idees immutables, l'actual, de soca-rel kantiana, hi troba gust en la consciència social de plaer (cultura de masses). En una societat més materialista, més consumista, l'art es dirigeix als sentits, no a l'intel·lecte. Així va cobrar especial rellevància el concepte de moda, una combinació entre la rapidesa de les comunicacions i l'aspecte consumista de la civilització actual. Les últimes tendències artístiques han perdut també l'interès per l'objecte artístic: l'art tradicional era un art d'objecte, l'actual de concepte. Hi ha una revaloració de l'art actiu, de l'acció, de la manifestació espontània, efímera, de l'art no comercial.Eco 2004: p. 417 miniatura|esquerra|Dona amb quimono realitza la cerimònia del te sobre un tatami.
La percepció de l'efímer no se'n produeix igual a l'art occidental que en altres àmbits i d'altres cultures, de la mateixa manera que no a totes les civilitzacions existeix un mateix concepte sobre l'art. Un dels països on més es valora el caràcter fugaç i momentani de la vida i les seves representacions culturals és Japó. L'art, té en la cultura japonesa un gran sentit introspectiu i d'interrelació entre l'ésser humà i la natura, aquest es fa palesa al valor atorgat al caràcter efímer de les coses i al sentit emocional que s'estableix amb el seu entorn. Així a la cerimònia del te els japonesos valoren la calma i la tranquil·litat d'aquest estat de contemplació que aconsegueixen amb un senzill ritual. Per als japonesos, la pau i l'harmonia estan associades a la calidesa i la comoditat, qualitats alhora que són reflex del seu concepte de la bellesa. Fins i tot a l'hora de menjar, no importa la quantitat d'aliments o la seva presentació, sinó la percepció sensorial i el sentit estètic que atorguen a qualsevol acte.Stanley-Baker 2000: p. 7-14
Arquitectura efímera miniatura|Arc de triomf per a Maximilià I, xilografia feta per Dürer. Les construccions d'arquitectura efímera es van donar especialment en cerimònies públiques i celebracions de victòries militars, com durant la celebració del triomf romà, o en fasts relacionats amb reis i emperadors. Així, existeix un valuós testimoni d'un pavelló aixecat per Ptolemeu II Filadelf per celebrar un banquet, relatat per Ateneu de Naucratis:
miniatura|esquerra|Lluís XV va ordenar el muntatge d'una gran cerimònia funerària a la mort de la seva sogra Caterina Opalińska en el seu honor a la Catedral de Notre Dame a París.