Hold Back the Dawn és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Mitchell Leisen, estrenada el 1941.
Argument Un gigolo romanès, George Iscovescu, bloquejat a Tijuana, Mèxic pel serveis d'immigració dels EUA té un somni, creuar el "Golden Gate", que porta als Estats Units. Ha de ser naturalitzat i està a punt per a qualsevol cosa. La providència és en la persona de Emmy Brown, una ingènua professora atrapada en el poble mexicà amb una avaria del cotxe. George decideix seduir-la. S'hi casa amb la intenció de divorciar-se una vegada passada la frontera nord-americana. Els seus problemes començaran quan s'adoni que realment està enamorat d'ella. Gelosa, Anita, l'amant de George, li explica tot a Emmy.
Repartiment Charles Boyer: George Iscovescu Olivia de Havilland: Emmy Brown Paulette Goddard: Anita Dixon Victor Francen: Van Den Luecken Walter Abel: Inspector Hammock Curt Bois: Bonbois Rosemary DeCamp: Berta Kurz Eric Feldary: Josef Kurz Nestor Paiva: Fred Flores Eva Puig: Lupita Micheline Cheirel: Christine Madeleine Lebeau: Anni Billy Lee: Tony Mikhail Rasumny: Mecànic Charles Arnt: M. John MacAdams Arthur Loft: M. Elvestad Mitchell Leisen: M. Dwight Saxon Brian Donlevy: Un actor Veronica Lake: Una actriu Gertrude Astor: dona jove al bar (no surt als crèdits)
Al voltant de la pel·lícula La pel·lícula va ser una de les més apreciades de l'any amb sis nominacions en els OscarsLa fabulosa història de la Paramount-John Douglas - CELIV, p. 152. però no en va guanyar cap. A més de millor pel·lícula, millor Actriu (Olivia de Havilland), la fotografia, la música i la direcció artística, Charles Brackett i Billy Wilder van ser nominats a l'Oscar al millor guió adaptat. Guionistes molt cotitzats a principi dels anys quaranta, el duo ja havia signat vuit guions, entre els quals els de Bluebeard's Eighth Wife, Ninotchka (pels quals també obtingueren una nominació) i Bola de foc.Billy Wilder, Noël Simsolo - Cahiers du Cinema / Le Monde - Collection Grands Cinéastes - 2007 , p. 22 Brackett i Wilder també havien escrit els guions de dues pel·lícules del director Mitchell Leisen, Midnight i Arise, My Love. Hold Back the Dawn és la tercera i última pel·lícula del trio que va a abandonar la comèdia pel melodrama romàntic50 ans de cinéma américain par Jean-Pierre Coursodon et Bertrand Tavernier – Éditions Nathan - 1991, 1995 - , p 622 En el rodatge, la relació entre Billy Wilder i Mitchell Leisen és bastant acalorada. Wilder viu un període de frustració en patir la manca de poder dels guionistes sobre el seu treball: els productors, directors i actors redissenyen els seus textos a la seva conveniència. Així, Charles Boyer es nega a rodar la primera escena en què ha de confessar la seva història a un escarabat L'escena es suprimeix amb un fort emprenyament de Wilder. Els guionistes es venjaran afavorint els diàlegs d'Olivia de Havilland, en detriment dels de Charles Boyer.Allocine.fr A més, a Wilder li agrada veure els rodatges per alimentar els seus desitjos de dirigir, i Leisen li prohibeix entrar al plató. Wilder declararà més tard que s'havia convertit en director perquè no volia que Leisen massacrés els seus guions.php? id = 265 Bifi.fr Dirigirà el seu primer film americà,El superior i la menor l'any següent. Per la seva banda Leisen li retraurà dues coses: "«Ell ve d'Europa Central i és tan tossut com una mula quan es toca el seu text»".James B. Kelly i John Schultheiss, "«Dos gerros de flors fresques en el quadre: una entrevista amb Mitchell Leisen »", Positif,n° 434, avril 1997, p. 94.
La pel·lícula està construïda en flashback.Le guide du cinéma - sous la direction de Pierre Murat – Télérama hors série - Éditions 2009 - , p. 1137. S'estrena amb Charles Boyer en una pel·lícula ambientada en la Paramount Pictures per explicar i vendre la seva història a un director. L'escena és en realitat rodada al plató dI Wanted Wings amb Mitchell Leisen en el seu propi paper. Es pot veure Verónica Lake al telèfon, que es va revelar en aquesta pel·lícula sobre l'aviació.
Olivia de Havilland va ser nominada per l'Oscar a la millor actriu, però l'estatueta se li va escapar en benefici de la seva germana, Joan Fontaine. El primer oscar l'aconseguirà cinc anys més tard pel seu paper a La vida íntima de Jody Norris amb el director Mitchell Leisen.
Nominacions 1942: Oscar a la millor pel·lícula 1942: Oscar a la millor actriu per Olivia de Havilland 1942: Oscar a la millor direcció artística per Hans Dreier, Robert Usher, Sam Comer 1942: Oscar a la millor fotografia per Leo Tover 1942: Oscar a la millor banda sonora per Victor Young 1942: Oscar al millor guió adaptat per Charles Brackett, Billy Wilder
Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1941 Categoria:Pel·lícules de drama romàntic de la dècada del 1940 Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre Categoria:Pel·lícules dirigides per Mitchell Leisen