7, Rebolling Street és un còmic creat per Francisco Ibáñez seguint la fórmula d'èxit de 13, Rue del Percebe: dibuixar un edifici per dins on els personatges són fixes però a cada entrega els passen coses diferents. Es va publicar a la revista Guai!. Ibáñez explica les similituds entre els dos còmics per la demanda del públic i per aprofitar la plantilla i les idees de gags, que va repetir amb variacions quan va abandonar l'editorial Bruguera. El nou edifici era més gran, per poder encabir més vinyetes i acudits per pàgina.

Rerefons Ibáñez havia creat 13, Rue del Percebe el 1961 per a Editorial Bruguera, però els personatges pertanyien a l'editorial. El 1985 Ibáñez va abandonar l'editorial Bruguera i va començar a treballar per a Grijalbo juntament amb Raf, Martz-Schmidt i Segura. No va poder continuar la sèrie, però va crear-ne una altra amb el mateix patró i diferents personatges.

Trajectòria editorial La sèrie es va publicar en els 175 números de la revista Guai!, amb l'excepció dels números 63, 71, 73, 75 i 77, amb un total de 170 entregues. Ocupava les dues pàgines centrals de la revista, a diferència de 13, Rue del Percebe, que només ocupava una pàgina. A continuació va publicar cinc entregues a la sèrie Yo y yo.

Es van publicar quatre toms recopilatoris dins de la col·lecció Tope Guai! Al desembre de 2009, es van tornar a reunir totes aquestes històries contingudes en aquells quatre àlbums en un de sol, aquesta vegada, dins de l'actual col·lecció Super Humor. Ediciones B ho va anunciar com una recopilació de tot el material que Ibáñez va crear per a aquesta sèrie, però la veritat només va recollir poc més de la meitat d'aquelles 175 historietes de 7, Rebolling Street.

Personatges Els personatges recullen referències a anteriors obres de l'autor. Les vinyetes representen: A la planta baixa, d'esquerra a dreta: un banc on s'intenta timar els clients (per això rep el nom d'Estrujenbank), en una rèplica del venedor de queviures de 13 Rue del Percebe; un taller mecànic on el titular recorda Pepe Gotera y Otilio; l'entrada on apareix la portera, molt similar a la de l'altre edifici (i igualment amb un ascensor que no funciona mai com cal) i un bar que també intentar escatimar amb els diners (una constant dels personatges d'Ibáñez). A la vorera hi ha una claveguera on viu un home per no poder pagar el lloguer, també gairebé idèntic al seu precedent Al primer pis té la consulta un dentista, equivalent al metge de l'altre carrer, una oficina on se satiritzen les dures relacions laborals capitalistes (com en altres còmics de l'autor o com la paròdia d'ell mateix que inseria periòdicament a les revistes com a dibuixant atrafegat), una pensió amb hostes estrafolaris (també apareixia a l'altra tira) i un home que intenta en va vendre el pis que falta per omplir (una innovació) Al segon pis habita un científic boig (personatge de les primeres entregues de l'anterior sèrie però posteriorment descartat i ara recuperat); una vella amb uns animals que li prenen el pèl (la versió més gran de la dona soltera de l'altra revista); una dona que rep diversos homes buscant parella sense èxit (aquest personatge és el més nou de la tira) i un lladre fracassat molt similar al de l'altre edifici (ja que també ha de retre comptes a la seva dona per la manca d'èxit dels seus cops) A les golfes viuen uns joves (el prototip del mal veí sorollós) amb una estètica similar als protagonistes de la revista -Chicha, Tato y Clodoveo- i es repeteix el ratolí que molesta el gat, un homenatge a Tom i Jerry; al seu costat hi ha un esportista maldestre, un altre exemple de professional fracassat, base de l'humor de la sèrie

Han desaparegut respecte al primer còmic el morós i la família nombrosa i personatges cèlebres d'Ibáñez poden visitar l'edifici, com succeïa en l'altra ocasió. En els darrers números els joves són substituïts per un home que només menja, en clar homenatge a Carpanta (però essent el seu revés, ja que té aliment en abundància).

Referències

Categoria:Còmics en castellà Categoria:Sèries de còmics creades per Ibáñez Categoria:Sèries de còmics creades a la dècada de 1980