Un combat a ganivet (de vegades incorrectament referit com a duel) és un violent enfrontament físic entre dos o més combatents en què un o més dels participants estan armats amb un ganivet.MacYoung, Marc, Winning A Street Knife Fight, (Digital format, 70 min.), Boulder, CO: Paladin Press, (January 1993)Walker, Greg, Battle Blades: A Professional's Guide to Combat/Fighting Knives, (1993), p. 210: No totes les baralles a ganivet impliquen l'ús exclusiu dels ganivets. En una lluita destacable, el Cor. James Bowie, armat només amb el seu ganivet Bowie, va matar a tres rivals que portaven armes de foc i ganivets. Una baralla a ganivet es defineix per la presència d'un ganivet i la intenció violenta dels combatents de matar o incapacitar als altres a tot preu, no per regles, habilitats, o entrenament; els participants poden ser totalment inexperts, autodidactes, o haver-se entrenat en un o més sistemes formals o informals de lluita amb ganivet.MacYoung, Marc, Lies About Knife Fighting, Consultat l'1 d'agost del 2011 Les lluites de ganivets poden implicar l'ús de qualsevol tipus de ganivet, encara que els ganivets de combat són deliberadament dissenyats per a aquestes confrontacions (la daga n'és un exemple).
Història i desenvolupament de les tècniques de lluita a ganivet Durant la llarga història del ganivet com a arma, molts sistemes o escoles de lluita a ganivet s'han desenvolupat per tot el món. Cada una es distingeixen per la regió i la cultura del seu origen. En els últims segles d'invasió repetida i conquesta de territoris estrangers pels exèrcits invasors s'han traduït amb freqüència en la difusió i adopció dels ganivets i les tècniques de ganivet de combat. Aquestes van ser al seu torn adaptades i millorades a través de llarga pràctica i exercicis, de vegades durant centenars d'anys.
Escoles i mètodes de lluita a ganivet A Andalusia, l'ús d'un punyal llarg, com un ganivet de combat ha estat freqüent entre els pobles d'aquesta regió des del .de Rementeria y Fica, Mariano, Manual of the Baratero (trad. a l'anglès i anot. per James Loriega), Boulder, CO: Paladin Press, (2005)Davillier, Jean Charles, Spain, Londres: Scribner, Welford and Armstrong Ltd. (1876) El mètode de combat l'Esgrima de Criolla ("l'escola criolla") va ser popularitzat pels gautxos de l'Amèrica del Sud i la seva gran fulla facón. Privats de la seva capacitat d'usar una espasa per diversos edictes, els senyors espanyols a l'Amèrica del Sud van adoptar el facón.Estrada, Santiago, Miscelánea: El Duelo, Barcelona: Henrich y Compania (1889) p. 249
Vegeu també Combat de prop Combat cos a cos
Referències
Categoria:Violència