miniatura|Mapa que representa el gran cisma entre les esglésies orientals ortodoxes i l'església catòlica. Va succeïr l'any 1054 miniatura|Nebulosa del crac. Són les restes de la supernova que fou visible a l'any 1054 L'any 1054 és un any comú començat en dissabte. És el cinquè any de la Dècada del 1050 i el cincuanta-quatrè any del i del segon mil·lenni. miniatura|El papa Lleó IX mor el 19 d'abril de 1054 El fet més destacat al món occidental és el Gran Cisma d'Orient, en que el papa excomunica el Patriarca de Jerusalem Miquel Cerulari en el marc de les reformes eclesiàstiques de Lleó IX.Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97. . Després d'aquest cisma l'Imperi Romà d'Orient començarà a decaure, ja que els catòlics no els donaran suport contra els invasors turcs Seljúcides.
Durant l'any 1054 destaca el Gran Cisma d'Orient, la batalla d'Atapuerca, entre Ferran I de Lleó i el seu germà Garcia Sanxes III de Pamplona, qui mor en combat i el successiu ascens al tron de Sanç Garcés IV de Pamplona. A més a més, Enric IV esdevé emperador del Sacre Imperi. A més, també s'observa una supernova, les restes de la qual avui es poden observar en la nebulosa del crac i l'astrònom al-Zarqali estableix les tables astronòmiques toledanes. Durant l'any 1054 traspassen el monjo i compositor alemany Hermann von Reichenau, el papa Lleó IX i el comte Garcia Sanxés III de Pamplona.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1054 són Enric III i Enric IV el Sali; el papa Víctor II; Constantí IX, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Farrukn-Zad, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments miniatura|El rei Enric I de França és vençut pel seu vassall Guillem el Coqueridor, duc de Normandia a la Batalla de Mortemer, que té lloc durant el febrer de 10544 de juliol - Es fa visible la supernova SN 1054 a la Constel·lació del Taure, que es mantindrà visible al cel de dia durant 23 dies. Les seves restres formen la nebulosa del Cranc (NGC 1952). (facsímil de Misner, Thorne, Wheeler a Gravitation, 1973.
Països catalans i Occitània
Guillem I (1028- ?) cedeix el comtat d'Osona al seu germanastre Ramon Berenguer I, que seria comte de Barcelona, de Girona i d'Osona Primer esment escrit del pobles de Cardet i Cóll, en una relació de pobles del terme de Castilló de Tor 25 de març - Document de Ramon Berenguer I que per primer cop testimonia la Guàrdia dels Prats com a nucli habitat permanent El comte Ramon I de Cerdanya presideix un judici sobre la reclamació del monestir de Sant Miquel de Cuixà que reclamava la possessió de l'alou de Bulaternera (Comtat de Conflent) i que acaba guanyant el monestir.Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 189. . L'església de Sant Martí de Víllec apareix per primer cop en un document S'escriu la Cançó de Santa Fe, considerat el primer poema en català.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. . El Comtat d'Aragó es converteix en el Regne d'Aragó. 25 d'agost - Narbona: comença el segon concili de Narbona, en el que es codifica la Pau i Treva de Déu que prohibeix les guerres privades. Decreta que "qui mati un cristià, vessa la sang de Crist". Aquest moviment s'estén d'Occitània vers la Península Ibèrica, el regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi i Itàlia.
Península ibèrica 1 de setembre - Batalla d'Atapuerca entre Ferran I de Lleó i Garcia Sanxes III de Pamplona. La mort de Garcia Sanxes comporta l'inici del regnat de Sanç Garcés IV de Pamplona.
Europa i Imperi Romà d'Orient miniatura|El gran príncep de Kíev Iaroslau el Savi mor el febrer de l'any 1054Febrer - Normandia: Batalla de Mortemer, Guillem I d'Anglaterra venç a Enric I de França, del qual és vassall. Com a conseqüència, Roger de Mortemer, senyor de Mortemer perd totes les seves possessions i se l'acusa d'haver alliberat el seu presoner, Raül IV de Valois, aliat del rei francès. Uns anys després, es reconcilia amb el duc Guillem i se li retornen la majoria de les possessions, excepte el castell de Mortemer. L'any 1057 Enric I tornarà a atacar Normandia, a la batallad de Varaville. 22 de maig - Quedlinburg: l'emperador Enric III el Negre celebra la Pentecosta a la ciutat de Quedinburg, on hi celebra una assemblea. En aquesta, Silèsia, que està rebent atacs dels txecs, es rendeix a Polònia, a qui li comença a pagar un tribut anual. 17 de juliol - Aquisgrà: Enric IV és consagrat sacre emperador romanogermànic. 27 de juliol - Regne d'Escòcia: batalla de Dunsinane, a prop de Perth. Siward de Northumbria envaeix el regne d'Escòcia quan acudeix en ajuda de Malcolm Canmore contra el rei Macbeth d'Escòcia, que és vençut, però que es manté al tron fins a l'any 1057. Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I de Kíev que succeeix al seu pare Iaroslau I de Kíev quan aquest mor al febrer.
miniatura|Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iazislav I després de la mort del seu pare Iaroslau I.Les cròniques russes assenyalen per primer cop els cumans i els oghuz a Europa, al nord de la mar Negra.René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Paris, Payot, 1965 Armènia - Ibrahim Inal, cap seljúcida, fa una incursió al regne de Kars que provoca milers de víctimes en la captura i saqueig de la ciutat d'Erciş, al regne armeni. Fundació del principat de Smolensk
Gran Cisma d'Orient - Papat de Roma i Patriarcats Ortodoxos de Constantinoble S'esdevé el Cisma d'Orient. Separació de l'Església catòlica de les Esglésies Ortodoxes. El papa de Roma es separa de les esglésies orientals ortodoxesLouis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 , p. 248-254,
Finals d'abril: el papa Lleó IX envia al seu llegat, el cardenal Humbert de Silva Candida (que mor el 19 d'abril durant l'ambaixada) en ambaixada a Constantinoble per negociar l'aliança antinormanda al Mezzogiorno. Hi ha una querella entre Humbert i l'emperador romà d'Orient Miquel Cerulari sobre els subjectes menors: el debat sobre la jurisdicció d'algunes esglésies del sud d'Itàlia i sobre l'autoritat del patriarca de Constantinoble sobre les esglésies de rite llatí de l'Imperi Romà d'Orient. 16 de juliol: Humbert de Silva Candida excomunica l'emperador Miquel Cerulari. El 20 de juliol, Miquel Cerulari va convocar un sínode que va proclamar l'anatema dels llegats. El 24 de juliol, l'emperador romà d'Orient va cremar solemnement la butlla que excomunicava el seu patriarca. Aquestes excomunicacions marquen simbòlicament avui l'inici del Gran Cisma de 1054, la separació entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, que es va fer definitiva després del saqueig de Constantinoble durant la Quarta Croada el 1204. Fins avui, cadascuna afirma ser l'una Santa Església Catòlica i Apostòlica i nega a l'altra aquest títol (tot i que han existit acostaments en el marc de l'ecumenisme des del Concili Vaticà II).
Àfrica Els almoràvits conquereixen Awdaghost. Els almoràvits s'expansionen pel Regne de Ghana i el Magrib. Amb aquesta expansió almoràvit es difon l'islam sunnita i s'aplica la noció de la gihad. Egipte: és un període d'una gran fam deguda a que hi ha inundacions insuficients al Nil. Això provocarà revoltes i disturbis entre els anys 1054 i 1055.
Àsia Inici del regnat de Lý Thánh Tông, tercer emperador de la Dinastia Lý del Vietnam.Nguyen Khac Viên : Vietnam une longue Histoire Éditions Thé Gioi - Hanoi 2012, p. 36 Toghril Beg I rep l'homenatge dels senyors de l'Azerbaidjan (Tabriz, Gandja, ...). L'Imperi Romà d'Orient frena les seves conquestes a Manzikert.
Naixements Europa i Imperi Romà d'Orient miniatura|El comte Arnold III de Flandes neix l'any 1054Arnold III de Flandes, dit Arnold el Desgraciat, (m. 22 de febrer de 1071), va ser comte de Flandes i d'Hainaut de 1070 a 1071. Era fill de Balduí VI, comte de Flandes, i de Riquilda, comtessa d'Hainaut.
miniatura|El príncep normand Bohemond I d'Antioquia, que participà a la Primera Croada i fou príncep d'Antioquia neix l'any 1054Bohemon I d'Antioquia (m. 1111), príncep normand de Tàrent i després príncep d'Antioquia. Al costat del seu pare, Robert Guiscard, lluitarà contra l'Imperi Romà d'Orient. Serà un dels més importants líders de la Primera Croada, on va aconseguir ser príncep dels territoris d'Antioquia acabats de conquerir. miniatura|El rei Jordi II de Geòrgia neix l'any 1054Jordi II de Geòrgia, rei de Geòrgia del 1072 al 1089. Era fill del rei Bagrat IV. (vers) Judit de Lens, noble normanda, neboda de Guillem I d'Anglaterra, que fou comtessa consort de Northumbria degut al seu matrimoni amb Waltheof de Northumbria. Judit de Suàbia, més tard Sofia de Bohèmia, (m. 1092-1096), una princesa del Sacre Imperi i Reina consort d'Hongria com a esposa del rei Salomó I d'Hongria. Posteriorment serà duquesa de Polònia pel seu matrimoni amb Ladislau I Herman, Duc de Polònia.
Princesa Emma de França, filla del rei Enric I de França i Anna de Kíev Robert II de Normandia, duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, pretendent al tron d'Anglaterra
Àsia 2 de setembre - Gaegyeong, Corea: Sukjong (m. 1105), 15è rei de la dinastia Goryeo, entre els anys 1095 i la seva mort. Langri Tangpa (m. 1123), monjo budista i mestre de l'escola Kadam del budisme tibetà. miniatura|El poeta persa en llengua àrab al-Hariri de Bàssora neix l'any 1054Bàssora, Pèrsia: Al-Harirí (m. 1120), poeta i filòleg àrab que va donar les seves lletres de noblesa al gènere literari de la maqama (recull d'històries curtes en prosa rimada) creat pel persa al-Hamadhaní.Enciclopèdia de l'Islam, Vol. III, pag. 227-228 Tong Guan (m. 1126), un eunuc, general militar i conseller polític del Consell d'Estat de l'emperador Huizong de Song.
Necrològiques miniatura|esquerra|Hermann de Reichenau
Països Catalans i Occitània Ermessenda de Bigorra (?-1054), casada el 1036 amb Ramir I d'Aragó Guifré de Besalú, fill de Bernat Tallaferro i bisbe de Besalú i de Carcassona Hug I de Roergue (n. 986) fou comte de Roergue (vers 1010-1053). Tenia drets feudals indivisos als d'comtats d'Albi, Carcí, Nimes i Septimània (Gòtia) incloent els drets feudals a l'arquebisbat de Narbona i als vescomtats d'Uzès, Besiers i Agde.
Península ibèrica 1 de setembre: Fortún Sánchez (n. 992), noble del Regne de Navarra, membre de la cort de Sanç III de Pamplona, del qual era amic de la infància. Morí al costat de Garcia IV Sanxes III de Pamplona durat la batalla d'Atapuerca.Martínez Díez, Gonzalo. 2007. Sancho III el Mayor: Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia, p. 242
15 de setembre - Atapuerca, Comtat de Castella: Garcia IV Sanxes III de Navarra el de Nájera (vers 1012), rei de Navarra (1035-1054), a qui succeí Sanç IV. Morí a la batalla d'Atapuerca. Nuño Álvarez de Carazo (n. 1028), noble, diplomàtic i guerrer del comtat de Castella, que tenia territoris fronterers amb el Regne de Navarra. Va morir durant la batalla d'Atapuerca.Peterson, David. 2005. "De divisione regno: poder magnaticio en la Sierra de la Demanda en el siglo XI". Brocar: Cuadernos de investigación histórica, 29:7–26, p. 12