Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969) és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.
Biografia Carrera docent i periodística Ha impartit classes de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-2001) i ha exercit de corresponsal a Nova York (1992-1994). Va rebre el premi Atlàntida el 2006 al millor articulista en llengua catalana. Ha estat subcap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari Avui, on va treballar del 1988 al 2010. Ha escrit cròniques de cultura, política i societat al diari Ara. Ha escrit a La Vanguardia, El Periódico, Time Out Barcelona, Nació Digital, Catalan International View i altres mitjans. Des del 1992 fins al 2022 ha col·laborat a Catalunya Ràdio. També ha fet seccions sobre llibres a RAC1. El 2014 va impulsar i editar la publicació digital cultural Catorze, que va ser premiada amb el 15è Premi LletrA de projectes digitals l'any 2015 i el Premi Nacional de Cultura, que es considera la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya, l'any 2018. Catorze també ha rebut el Premi de Comunicació no Sexista del 2017, el Premi Marta Mata del 2020 i el Premi Lletra Nacional del 2023.
Carrera editorial Com a directora literària de l'editorial Thassàlia (1995-1997), va publicar llibres de Kate Atkinson, Daniel Pennac, Anita Brookner, Alexander Jardin, Barbara Trapido, Jerome Charyn, Rachel Cusk, Ann Beattie i Kingsley Amis, entre d'altres. Formà part del col·lectiu Germanes Quintana.
Activitat política A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar en setè lloc, com a independent, a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona, i va assolir l'escó. Dos mesos després de la constitució del Parlament, el 19 de febrer de 2013, va renunciar a l'escó al·legant motius personals.
Vida personal El 2025, Piquer va publicar l'assaig Difamació, en què implícitament denunciava el filòsof i escriptor Bernat Dedéu per uns articles que Dedéu havia publicat el 2017 al seu blog personal —La Torre de les Hores, que ja no existeix—, en què feia burla, difamació i escarni abans i després de la mort del marit de Piquer, el periodista Carles Capdevila. Ell mateix va reconèixer que l'havia escarnida: «Segons em diuen, l'Eva […] digereix malament els meus escarnis, les dosis d'ansiolítics passen de 0,25 a 0,50 amb gràcil facilitat i fot-li Alprazolam per esmorzar i fot-li Diazepam per sopar». I afegia: «Si en Capdevila traspassés, i déu no ho vulgui, l'Eva esdevindria automàticament la vídua oficial de la tribu. […] la nostra futura Pantoja no tindria cap pudor en escriure llibres com Saber enviudar o Vídua amb nens (ambdós editats a ARA Llibres) i, de ben segur, acabaria filtrant el seu drama en novel·les com ara Sola i de dol». Tot i que el nom de Dedéu no sortís en el llibre i que tampoc no es va esmentar en la presentació que se'n va fer, era evident qui era l'autor de l'assetjament que Piquer va rebre en el passat.
Obres literàries En solitari 1996 — La noia del temps. El Vaixell de Vapor. Cruïlla, 1997. 1997 — Què pensa Mikimoto? 1999 — Alícia al país de la televisió 2002 — Una victòria diferent 2003 — No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva: Dèries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada 2004 — Els fantasmes no saben nedar 2005 — Supermare treballadora i altres estafes 2010 — La feina o la vida. Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada 2012 — Petita història de Barcelona 2014 — Catorze de cara al 2014 2014 — Marta Rovira, cada dia més a prop 2018 — Evasions. Amb il·lustracions d'Eva Armisén. 2021 — Com abans de tot. Amb il·lustracions d'Eva Armisén. 2023 — Aterratge 2025 — Difamació
Col·lectives 1998 — Zel 2000 — Por 2001 — Domèstics i salvatges 2003 — Tancat per vacances (amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Miquel de Palol i Muntanyola, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Maria Mercè Roca, Care Santos i Lluís Maria Todó)
Premis i reconeixements 1996 Vaixell de vapor per La noia del temps.La noia del temps a cruilla.cat 1999 Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per Alícia al país de la televisió. 2002 Josep Pla per Una victòria diferent. 2006 Premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana. 2024 Premi Setè cel de Salt per Aterratge.
Referències
Enllaços externs
Eva Piquer - Lloc web oficial
Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Diari Ara Categoria:Professors de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès Categoria:Premis Vaixell de Vapor Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors de la Comunitat de Madrid en català Categoria:Assagistes madrilenys Categoria:Periodistes madrilenys Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Premi Ciutat d'Olot Marià Vayreda de Prosa Narrativa