Patagonotothen tessellata és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.The Taxonomicon
Descripció Pot arribar a fer 28 cm de llargària màxima. Cos marró per damunt, més pàl·lid per sota i amb taques irregulars, amples i fosques. 5 espines i 32 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 30 radis tous a l'anal. 43 escates a la línia lateral superior i 8 a la inferior. Aleta caudal subtruncada. Una taca negra cobreix la major part de la primera aleta dorsal. L'aleta caudal i la primera dorsal tenen petites taques fosques.FishBase Fernández, D.A., J. Calvo, C.E. Franklin i I.A. Johnston, 2000. Muscle fiber types and size distribution in sub-Antarctic notothenioid fishes. J. Fish Biol. 56:1295-1311.Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 369 p.
Reproducció Els mascles tenen cura dels llocs de posta.Rae, G.A. i J. Calvo, 1995. Fecundity and reproductive habits in Patagonotothen tessellata (Richardson, 1845) from the Beagle Channel, Argentina. Antarc. Sci. 7:235-240.
Depredadors A les illes Malvines és depredat per Cottoperca gobio.FishBase Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
Hàbitat És un peix d'aigua marina, bentopelàgic i de clima subtropical.
Distribució geogràfica Es troba al Pacífic sud-oriental i l'Atlàntic sud-occidental: la Patagònia xilena i argentina.Volpedo, A.V. i D.D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.Lloris, D. i J. Rucabado, 1991. Ictiofauna del canal Beagle (Tierra de Fuego), aspectos ecológicos y análisis biogeográfico. Publ. Espec. Inst. Esp. Oceanogr. 8, Madrid. 182 p.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. Hughes, G.M. i M. Morgan, 1973. The structure of fish gills in relation to their respiratory function. Biol. Rev. 48:419-475, and Supplementary Publication SUP 90005, British Library, Lending Division, Boston Spa, Wetherby, Yorkshire, LS23 7BQ. Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999. Negedly, R. (comp.), 1990. Elsevier's dictionary of fishery, processing, fish and shellfish names of the world. Elsevier Science Publishers, Amsterdam, els Països Baixos. 623 p. Steen, J.B. i T. Berg, 1966. The gills of two species of haemoglobin-free fishes compared to those of other teleosts, with a note on severe anemia in the eel. Comp. Biochem. Physiol. 18:517-526. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs BioLib AQUATAB
tessellata