Casimir Baille (Perpinyà?, 1856 - Perpinyà?, gener del 1917) va ser compositor, pianista, Gran organista i director del Conservatori de Perpinyà. Està enterrat a la volta de la família de François PORTEIX, al cementiri " Saint-Martin" de Perpinya.

Biografia Baille provenia d'una família il·lustrada: era fill de Gabriel Baille (Sant Pau de Fenollet, 1832 - 1909), director del Conservatori de Perpinyà i compositor de música de cambra, i germà de l'arquitecte Léon Baille, que marcaria una època en l'arquitectura perpinyanenca. Estudià al Conservatoire National de Musique et de Déclamation de París, on el 1876 rebé un premi en composició musical i un altre en orgue. Com a alumne de l'escola de l'"Ècole de musique religieuse" fundada a París per Louis Niedermeyer i que dirigia Gustave Lefèvre, el 1876 obtingué el primer premi en composició musical i el diploma de mestre de capella i d'organista, però el 1874 ja havia estat distingit. Posteriorment, va ser professor de piano d'aquesta darrera (1878, 1880), tasca que compaginà amb la de concertista. El 1890 ja dirigia el Conservatori de Perpinyà.

Va ser compositor de peces per a piano, principalment. Juntament amb el seu germà Léon, va ser membre de la Société d'Etudes Catalanes.

Maurice Bouchor li dedicà Israël en Égypte. Étude sur un oratorio de G.F. Hændel (Paris: G.Fisbach, 1888), que redactà en forma de diàleg amb Baille com a interlocutor.

Obres L'angélus. Pièce en un acte (1896, reescrita i reestrenada el 1899), òpera còmica per a piano, veus i cor, amb lletra de Georges Mitchell (Paris: Choudens, 1887)(facsímil modern Nabu Press, 2010 ) Au coin du feu, petit conte pour piano (1896) Barcarolle pour piano (1894) Blanche fête (1898), amb lletra de Georges Mitchell C'est a mon tour, chanson d'un trouvère (1877), amb lletra d'Emile Deschamps La chanson, amb lletra de Georges Mitchell (reproducció de la partitura i crítica) Chanson d'amour (1890), per a piano Chanson d'avril (1890), per a piano Credo (1877), a 4 veus amb acompanyament d'orquestra, 1r premi de composició del Conservatori Nacional de Música i Declamació 1876 Mon coeur mignon (1898), lletra de Georges Mitchell Muette de Portici (1869) Musette (1896), per a piano Le Mystères d'Eleusis, Tobie, légende biblique en cinq tableaux (1889), sobre text de Maurice Bouchor Ramponette, opérette en trois actes (1897), música de Baille i Selim, llibret de M.A.Lenéka i A.Richard Sérénade pour piano, op. 15 (1882), dedicat a la seva germana Marguerite Te Deum laudamus, op. 20 (1894), per a orgue amb pedals obligats Tobie, légende biblique en trois actes (1899), lletra de Maurice Bouchor

Enllaços externs Nota necrològica

Categoria:Músics perpinyanencs Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Compositors rossellonesos Categoria:Compositors nord-catalans del segle XX Categoria:Artistes rossellonesos contemporanis Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del Romanticisme Categoria:Compositors francesos del Romanticisme