Els llacs de Covadonga a vegades anomenats Llacs d'Enol (en asturià: Llagos d'Enol) són un conjunt de llacs que es troben al Parc Nacional de Picos de Europa i que està format per dos llacs principals, el d'Enol i d'Ercina i un de secundari, el de Bricial, que sols té aigua durant el desgel.El Comercio. El esplendor de los tres lagos de Covadonga. Formen part del consell de Cangues d'Onís, prop del llogaret de Covadonga (Cangues d'Onís), a Astúries. Hi ha una exposició, miradors i una maqueta de la zona amb audiovisual. A l'entorn dels llacs, almenys a l'estiu, hi ha nombroses defecacions dels bòvids, i l'aigua és més aviat bruta.
En les proximitats del llac Ercina, a Buferrera es van explotar mines de ferro, manganès i mercuri fins al 1979.
L'afluència massiva de turistes ha obligat a limitar-ne l'accés en vehicle particular durant l'estiu, període en el qual sols és possible accedir-hi en autobusos especials.
Els llacs de Covadonga i la Volta a Espanya Els llacs de Covadonga van ser pujats per primera vegada en la història de la Volta a Espanya en l'edició de 1983, en una etapa marcada per la pluja i el vent i que va veure en Marino Lejarreta el primer vencedor. El posterior vencedor de la carrera, Bernard Hinault, comparà aquest port amb l'Alpe d'Huez, cosa que li va donar fama mundial i que els periodistes esportius els anomenessin llacs d'Hinoult fent un joc de paraules amb els llacs d'Enol.
Fins a 20 vegades ha visitat la Volta a Espanya aquesta ascensió, sent la darrera d'elles el 2016. Sols Pedro Delgado, Lucho Herrera i Laurent Jalabert han guanyat en dues ocasions al cim.
EdicióVencedorPaís 1983 Marino Lejarreta 1984 Reimund Dietzen 1985 Pedro Delgado 1986 Robert Millar 1987 Lucho Herrera 1989 Álvaro Pino 1991 Lucho Herrera 1992 Pedro Delgado 1993 Oliverio Rincón 1994 Laurent Jalabert 1996 Laurent Jalabert 1997 Pàvel Tonkov 2000 Andrei Zíntxenko 2001 Juan Miguel Mercado 2005 Eladio Jiménez 2007 Vladímir Iefimkin 2010 Carlos Barredo 2012 Antonio Piedra 2014 Przemyslaw Niemiec 2016 Nairo Quintana 2018 Thibaut Pinot 2021 Primož Roglič
Característiques de l'ascensió Des del Santuari de Covadonga l'ascensió consta de 14 km, en els que se salva un desnivell de 962 m, cosa que suposa un desnivell mitjà del 6,87%. El tram més dur es troba entre els quilòmetres 7 i 9, en les zones conegudes com La Huesera (una recta de 800 m amb rampes d'entre el 12 i el 15%) i el Mirador de la Reina, amb rampes que arriben al 15% de desnivell.Llacs de Covadonga a Altimetrías.net
Referències
Bibliografia
Prospecte del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural i Marino, 2011
Categoria:Geografia d'Astúries Covadonga Categoria:Ports de muntanya del ciclisme