fou un pianista, compositor, professor i director d'orquestra austríac, considerat un dels millors compositors d'Europa del seu temps i potser el millor pianista.
Vida i carrera musical Inici de la carrera musical. Etapa interpretativa Hummel ja de ben petit fou un prodigi. Als tres anys mostrava unes capacitats més avançades que els nens amb el doble d'edat que ell, als quatre podia llegir partitures, als cinc tocar el violí i als sis el piano. Quan tingué vuit anys la seva família es traslladà a Viena on el seu pare Johannes, un músic de corda i director, va esdevenir director musical del “Theater auf der Wieden”.
Hummel va progressar molt ràpidament com a pianista i va ser alumne de Mozart poc després d'haver arribat a Viena. Segons el seu pare, el nen va impressionar tant a Mozart, que aquest el va agafar sota el seu càrrec de manera gratuïta i, com era habitual a l'època, va anar a viure amb la seva família. Sembla que Hummel i Mozart van esdevenir amics propers. El 1788 Mozart va deixar de fer-li classes per deixar que es llencés en el món de la música i així pogués començar a tenir èxit. Així doncs, pare i fill van iniciar una gira que durà quatre anys. Viatjaren a Praga, on conegueren a Dussek i Masek, Dresden, Berlín, Magdeburg, Göttingen, Brunswick, Kassel, Weissenstein (on Hummel agafà la verola), Hannover, Celle, Hamburg, Kiel, Rensburg, Flensburg, Lübeck, Schleswig, Copenhaguen i una illa a Odense. Al diari personal de Hummel es poden seguir les aventures que suposaren aquesta gira i els bons resultats que tingueren els concerts.
La primavera de 1790 s'establiren durant tres mesos a Edimburg per poder fer classes, recuperar-se econòmicament i poder aprendre anglès. Després d'aquest parèntesis seguiren fent concerts a Durham, Cambridge i finalment arribaren a Londres on tingueren un gran ressò tenint entre d'altres alumnes el portuguès Joaquim dos Santos Duarte.Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 428. () Podem saber que tingué èxit i despertà l'interès de molts, ja que la llista de subscripció del seu Op.2 inclou 92 noms a Viena i 159 a Londres.
Viena i els Esterházys Després d'aquest primer període de concerts, durant la següent dècada Hummel es dedicà a l'estudi, la composició i l'ensenyança i rarament feu concerts públics. Estudià contrapunt amb Albrechtsberger; composició vocal, estètica i filosofia de la música amb Salieri; i orgue amb Haydn. Durant aquest període tingué molts problemes econòmics que l'obligaren a fer un gran nombre de classes al dia. Més endavant fou un dels professors més importants i cars d'Alemanya. Els seus alumnes més destacats foren: Hiller, Mendelssohn (per molt poc temps), Karl Eduard Hartknoch, Adolf Henselt, Karl Georg Mangold, Sigismund Thalberg i Giuseppa Unia. L'èxit de Beethoven a Viena afectà l'autoestima de Hummel però, tot i que els seus deixebles tingueren constants enfrontaments, consolidaren una forta i tempestuosa amistat.
El 1804, amb només 26 anys, esdevingué Konzertmeister (concertino) del príncep Nikolaus II Esterházy a Eisenstadt, on també havia de compondre música religiosa per la capella del príncep. Aquest càrrec li donà molta experiència en música dramàtica i sacra, en composició per a orquestra i òpera, i en l'organització d'aquest tipus d'espectacles.
El 1811 tornà a Viena i estigué molt actiu com a compositor de piano, de cambra i d'obres dramàtiques. El 1813 es casà amb la famosa cantant Elisabeth Röckel amb la qual tingué dos fills: Eduard, pianista, i Karl, pintor.
Weimar. Etapa de composició El 1814 Elisabeth Hummel persuadí al seu marit perquè tornés a tocar públicament i és precisament durant el Congrés de Viena on Hummel tingué un èxit enorme i es convertí en una celebritat. El 1816 feu una gira per Alemanya però, una vegada més, els problemes econòmics i la família l'obligaren a tornar a Viena. Aconseguí la plaça de Kapellmeister (mestre de capella) a Stuttgart del 1816 al 1818 però no li agradà la feina, ja que no li permetia tenir temps per compondre.
Més tard es traslladà com Kapellmeister a Weimar des del 1819 fins a la seva mort on tingué una època de composició abundant, la dècada del 1820 fou la més productiva de la vida de Hummel. A través de Goethe conegué als personatges importants del món intel·lectual i aconseguí una popularitat enorme. Bàsicament es dedicà a dirigir el teatre de la cort i, gràcies a les gires fetes anteriorment, contractà als diferents cantants d'anomenada d'Europa que havia anat coneixent. Amb la mort de Weber l'any 1826 la direcció de l'òpera de Dresden quedà buida i Hummel fou un candidat per ocupar la plaça, tot i que al final no l'aconseguí. La seva fama era tan gran que també dirigia concerts amb solistes de renom com Paganini (1829) i concerts especials en honor de la reialesa o a Goethe, componia per editors de Londres i per George Thomson d'Edimburgh... Viatjà a Rússia, on conegué a John Field el 1822, a Polònia, on conegué a Chopin el 1828, a França i Països Baixos.
El 1827 Hummel viatjà fins a Viena per visitar per última vegada a Beethoven, que estava a punt de morir. En el seu funeral, seguint els desitjos del difunt, tocà uns temes improvisats de Beethoven. Durant la seva estada conegué a Schubert, el qual dedicà les seves tres últimes sonates per a piano a Hummel. Més tard, després de la mort dels dos compositors, l'editor canvià la dedicació a Schumann. El 1828 publicà un mètode de piano de tres volums anomenat Ausführlich theoretisch-practische Anweisung zum Piano-forte Spiel.
Durant els últims anys de la seva vida Hummel va minvar la seva activitat musical i finalment morí a Weimar el 1837. En aquesta ciutat també es dedicà a l'ensenyança tenint alumnes com Emanuele Biletta i Heinrich Sattler.Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 718. ()
Estil i obra miniatura|esquerra|Hummel el 1814 Com a compositor Hummel se situa al límit entre dues èpoques. Durant més d'un segle se l'ha vist només com un virtuós del piano del , però fou un personatge molt més complet i important. No tan sols compongué obres pianístiques virtuoses sinó que té un ampli repertori: òperes, Singspiele, música sacra, peces ocasionals, música de cambra, cançons... Només la simfonia s'absenta del seu repertori.
Estilísticament la música de Hummel és de les de més importància dels últims anys del Classicisme, amb textures bàsiques i homofòniques, melodies amb ornaments a la italiana i virtuosos fragments acompanyats per baixos Alberti modernitzats. El seu estil es desenvolupà al llarg de la seva vida i fins i tot, després de la retornada com a pianista el 1814, les seves composicions s'expandiren pel que fa a la línia expressiva, la varietat harmònica i melòdica i la genialitat. Tot i les influències romàntiques, el seu nou estil seguia dins l'essència del Classicisme, amb claredat en les transicions entre frases i seccions; i amb un ritme harmònic lent i entenedor. Tot i així escrivia amb una modernitat i un vocabulari harmònic molt creatiu.
Encara que avui en dia no és un compositor gaire conegut, Hummel a la seva època fou un dels compositors i intèrprets més importants d'Europa. Quan el Classicisme ja es començava a veure antiquat ell va regenerar-lo tenint molt èxit entre el públic. A més a més el seu talent i virtuosisme convertia els concerts en espectacles molt impactants i sensacionals
Repertori Òperes Il viaggiator ridicolo, 1797 Dankgefühl einer Geretteten, 1799 Demagorgon, 1800 Don Anchise Campione, 1800 Le vicende d'amore, 1804 Die beyden Genies, 1805 Die Messenier, 1805-1810 Pimmalione, 1805-15 Die vereitelten Ränke, 1806 Mathilde von Guise, 1810 Stadt und Land, 1810 Dies Haus is zu verkaufen, 1812 Aria in Fünf sind Zwey, 1813 Der Junker in der Mühle, 1813 Die Eselshaut o Die blaue Insel, 1814 Overture, quartet, duet, trio Die gute Nachricht, 1814 Die Rückfahrt des Kaisers, 1814 Duet, quartet Isouard: Jeannot et colin, 1815 Marxa, 1819 Attila, 1825-7 Epíleg a Gluck: Armide, 1832 Acte 3 finale a Hérold: Zampa, 1833 Finale (M. J. Seidel) a Auber, 1836
Música d'acompanyament Marpha, 1800-10 Ov., d, a Johann von Finnland, 1812 Der Löwe von Kurdistan, 1812 Romanza en l'obra Angelica, 1814 Preludi, cor a Die Ahnfrau, 1817
Ballet i pantomimes Helen und Paris, 1807 Das belebte Gemählde, 1809 Quintuor des negres a Paul et Virginie, 1810 Der Zauberring, o Harlekin als Spinne, 1811 Der Zauberkampf, o Harlekin in seiner heimat, 1812 Sappho von Mitilene, 1814 Das Zauberschloss o Das aufgelöste Rätsel, 1814 Final ballet a Hérold: La clochette, 1837
Música sacra: per a veus solistes, cor i orquestra Missa Bb, 1818 Missa Eb, 1804 Quod quod in orbe, 1808-11 Alma virgo, 1805 Missa D, 1808 Kyrie, 1804-10 Der Durchzug durchs rote Meer, 1800-10 Dominus Deo, 1804-10 Pro te respiro, 1804-10 Sub tuum praesidium 1804-10 Salve regina, 1804-10 Plus non timet, 1804-10 Alma virgo mater, 1805 Missa d, 1805 O virgo intemerata A, 1806 Te Deum, 1806 Missa solemnis, 1806 In aeternum jubilantes F, 1806 Salve regina Bb, 1809 Offertory F, 1813
Cantates: per veus solistes, cor i orquestra Irene, 1800-10 Diana ed Endimione, 1806 Das Fest des Dankes un der Freude, 1806 Cantata pel dia de Prosper von Zinzendorf, 1807 Lob der Freundschaft, 1807 Cantata pel casament de Napoleó i Marie, 1810 Euterpens Abschied, 1812 Cantata per l'aniversari de l'herència del Grand Duke de Saxe-Weimar, 1823 Cantata pel 18 maig de 1823 Morgenopfer, 1825 Cantata per l'aniversari del Grand Duke de Saxe-Weimar, 1827 Cantata pel casament de la princesa Augusta de Saxe-Weimar, 1829 The Orphan's Ode to the Patriots, 1833
Cançons i altres músiques vocals solistes: amb acompanyament de piano Le portrait d'amour, 1810 La sentinelle, 1815 Cinc cançons: An die Entfernte, Der Schiffbruch, Des Jünglings Klage, Bewunderung, Meine Geliebte, 1816-20 Air à la tirolienne avec variations, 1829 Acompanyament a 2 cançons de P. Hédouin, 1820
Orquestral Marxa per “das Löbl. Bürgl, Artillerie Corps in Wien”, 1789 Six German Dances, 1804 Seven Hungarian Dances, 1806 Twelve Minuets, 1806 Twelve German Dances with Battle Coda, 1807 Twelve Minuets and Trios, 1808 Dance for the Apollosaal, 1808 German Dances for the Redoutensaal, 1808 Dances for the Apollosaal, 1809 Ten Dances for the Apollosaal, 1811 Twelve German Dances “vom römischen Kaiser”, 1811 Twelve German Dances and Coda “zur St Catherinen Redoute”, 1811 Twelve Dances for the Apollosaal, 1811 Six Polonaises, 1815 Six Waltzes for the Apollosaal, 1820 Overture n. 1 Bb, 1826 Twelve Waltzes and Coda, 1817 Overture D, 1815 O du lieber Augustin, variacions, 1803
Instrument(s) solistes i orquestra Variacions F del tema de vogler: Castore e Polluce, 1798 Concerto G per a piano i violí, 1805 Piano Concerto, C, 1811 Rondo brillant per piano, 1814 Concertino en G per piano, 1816 Piano Concerto en a, 1816 Piano concerto en b, 1819 Potpourri, 1821-2 Variacions per piano en F, 1820 Rondo brillant per piano en Bb, 1823 Variacions en F per oboè, 1824 Piano Concerto en E, 1814 Piano Concerto en Ab, 1827 Variacions en Bb del tema de Berlin Singspiel Das Fest der Handwerker, 1830 Oberons Zauberhorn fantasia per piano, 1829 Gesellschafts Rondo en D, 1829 Le retour à Londres, rondo brillant, 1830 Piano Concerto en F, 1833 Trompeta Concerto en E, 1803 Mandolina Concerto en G, 1799 Concert per a fagot, ca 1805
Cambra Trio en Bb per a piano/clavicèmbal, flauta/violí i violoncel, 1792 Sonata en G per a piano/clavicèmbal, flauta/violí, 1792 3 Sonates per a piano i violí, 1798 Piano Trio en Eb, 1803 Variacions en G per piano, flauta/violí, 1803 Piano Trio en F, 1799 3 quartets de corda, 1804 Piano Trio en G, 1811 Sonata en c per piano7clavicèmbal, violí/mandolina, 1810 Sonata en Re per a piano, violí/flauta, 1810-14 Potpourri en g per a piano i guitarra, 1810-14 Variacions en d per a piano i violoncel, 1810-14 Sérénade en potpourri en G, 1814-15