Les llengües cananees constitueixen una subfamília del grup semític nord-occidental, una de les més documentades per les inscripcions de la Bíblia, els escrits del judaisme i troballes arqueològiques. Es diferencien d'altres idiomes del grup per la presència de l'article en forma de prefix h- i un canvi vocàlic de [a] a [o] en els inicis de l'evolució històrica d'aquestes llengües, entre altres trets.
Les llengües d'aquest grup són l'ammonita, el moabita, l'edomita, el fenici i l'hebreu, essent aquest darrer l'únic que no s'ha extingit. Estan documentades des del 2000 aC, si bé només a partir del es va procedir a una arqueologia i reconstrucció filològica fiables, a partir de testimonis parcials.
Classificació Fenici — extingit Púnic — extingit Ammonita — extingit Moabita — extingit Edomita — extingit Hebreu Hebreu bíblic — llengua de la lectura de la Torà, revifada en l'hebreu modern Hebreu tiberià — llengua litúrgica Hebreu mixnaic — llengua de la lectura del Talmud i d'altres textos rabínics Hebreu medieval Hebreu mizrahí — parlat a Israel, Iemen, Iraq i a la diàspora Hebreu teimani — llengua dels jueus iemenites Hebreu sefardí — base de la pronúncia normativa estàndard de l'hebreu modern Hebreu asquenazita — pervivent en la llengua moderna Hebreu samarità — parlat a Holon, Tel-Aviv i Nablus Hebreu modern — llengua oficial de l'estat d'Israel