Siraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Fundació; domini califal i safàrida És segur que el lloc fou habitat en temps dels sassànides i potser fins i tot abans encara que això no s'ha pogut comprovar. El cert és que la ciutat fou fundada (o refundada en el lloc d'una vila persa) el 693, per Muhammad ibn Yússuf (germà d'al-Hajjaj ibn Yússuf) o per Muhammad ibn al-Kasim (cosí d'al-Hajjaj). La ciutat fou dirigida per governadors del califa fins que el safàrida Yaqub ibn al-Layth es va apoderar de Fars i va establir a Siraz la seva capital; el seu germà i successor Amr ibn al-Layth, hi va construir una mesquita al lloc on avui dia hi ha la masjid-i djami.
Domini buwàyhida Alí ibn Buya (Imad-ad-Dawla) es va apoderar del Fars el 933. El va succeir el seu nebot Àdud-ad-Dawla (fill de Rukn-ad-Dawla) que va governar la província del 949 al 977 abandonant després Siraz per anar a l'Iraq (que va governar del 977 al 983); en el seu regnat Siraz va esdevenir un gran centre comercial i econòmic; encara comptava llavors amb dos temples de foc i el sobirà hi va construir una biblioteca, un hospital, mesquites, jardins, basars i caravanserralls a més d'un quarter per les tropes (Kard Fana Khusraw) que va esdevenir una vila agregada però va caure en ruïnes a la mort de l'amir buwàyhida, quedant reduïda a un llogaret; també es van arruïnar l'hospital però la biblioteca es va conservar.
Domini shabankara (fadlawàyhida) i seljúcida Al final del període buwàyhida la regió va ser teatre de lluites. Samsam-ad-Dawla hi va construir les muralles amb 8 o 11 portes segons les fonts. El 1047/1048 el buwàyhida Abu-Kalijar va fer les paus amb el seljúcida Toghril Beg I i va governar a Siraz com a vassall. El va succeir el seu fill Fúlad Sutun fins que el 1062 (altres fonts diuen 1056) fou enderrocat pel cap dels kurds xabanqara, Fadlawayh, el qual a l'any següent fou derrotat per un exèrcit seljúcida turc manat per Kawurd ibn Čaghri Beg procedent de Kirman. En aquest temps fou saquejada més d'una vegada.
Domini dels atabegs A la mort de Malik Shah I el control seljúcida al Fars s'havia afeblit (1092) però els governadors seljúcides encara asseguraven la tranquil·litat a Siraz; algun amirs van lluitar per controlar la província entre els quals Čawli Sakaw, Karača o Karadja, Mengubars i Buz Abeh. Čawli Sakaw fou nomenat governador per Muhammad I ibn Malik Shah entre 1108 i 1110 i hi va anar amb Čaghri, fill nadó del sultà Muhammad, del que havia estat designat atabeg; Karača fou l'atabeg de Saldjuk Shah ibn Muhammad, va construir a Siraz una madrassa igual com van fer Mengü-Bars i Abu Nasr. Quan Mengubars i altres amirs van atacar al sultà Masud ibn Muhammad, foren derrotats a la batalla de Kurshenbe o Pendj Angusht (1137/1138) i el governador del Fars fou executat; quan les tropes de Masud van atacar les restes de l'exèrcit enemic, Buz Abeh s'hi va enfrontar i els va derrotar, i Masud va haver de fugir amb l'amir Kara Sunkur (Kara Sonkor). En revenja per la mort del seu senyor, Buz Abeh va fer executar tots els presoners incloent el fill de Kara Sonkor; per venjar al seu fill, Kara Sonkor va iniciar l'any següent (1138/1139) una expedició contra Fars on va instal·lar com a sobirà vassall al príncep seljúcida Saldjuk Shah del que fou designat atabeg. Buz Abeh es va retirar a la fortalesa de Sefiddiz (Kalat al-Bayda) pero quan Kara Sonkor es va retirar, Buz Abeh va marxar contra Saldjuk Shah que amb molt poques forces fou derrotat i fet presoner (1139/1140) i Buz Abeh va recuperar el poder. Buz Abeh va morir el 1147 i segons Zarkuh la seva vídua Zahida Khatun va governar durant 21 anys (a aquest temps s'inclourien els anys en què encara vivia Buz Abeh, però que deixava el govern a la seva dona en les seves absències, que eren freqüents). Zahida també va construir una madrassa amb un minaret.
Domini salghúrida A mitjan el salghúrides van prendre el poder amb Muzaffar al-Din Sunkur ibn Mawdud (1148-1161) que sembla que era nebot (potser per part de mare) de Buz-Abeh. Va construir la madrassa Sunkuriyya. El va succeir el seu fill Muzaffar al-Din Zangi ibn Mawdud (1161-1175) que fou confirmat per Arslan Shah ibn Toghrul. Van reconèixer la sobirania dels grans seljúcides fins al 1194 i posteriorment van esdevenir independents. La dinastia va ser generosa amb Siraz i va fer diverses donacions. El visir Amin al-Din Kaziruni que servia sota Tekele ibn Zangi (Tekla ibn Zangi) va construir una madrassa i un ribat. Al final del segle va venir un període de lluita amb la revolta de Kutb al-Din Toghrul ibn Sunkur que va provocar la ruïna de l'agricultura i, per tant, la fam, i va fer aparèixer la pesta, però Sad ibn Zangi Izz al-Din (1198-1226) va restaurar la pau als primera anys del ; va construir una nova muralla, una gran mesquita i el basar Atabaki i el seu wazir Amid al-Din Abu Nasr Asad va construir una altra madrassa; Sad dominava també al Kirman i va fer una expedició a l'Iraq el 1316/1317 però fou derrotat pel xa de Coràsmia Muhammad Ala al-Din i va haver de pactar; al seu retorn a Siraz, el seu fill Abu Bakr ibn Sad Muzaffar al-Din Kutlugh, oposat a aquest pacte, li va refusar l'entrada;aquestos fets són narrats de diferent maneres segons les fonts; segons l'altra versió, el pacte es va completar, però el seu fill es va revoltar el 1224 en el conflicte que va seguir Sad fou ferit però el poble li va permetre entrar a Siraz a la nit, i va fer presoner al seu fill, però a la seva mort (el 1230/1231 o 1226 segons una altra versió) Abu Bakr va agafar el poder; tot seguit va enviar un ambaixador (el seu nebot o germà Tahamtan) a la cort del gran kan Ogodei (escollit el 12 de setembre del 1229) i va reconèixer la seva sobirania i així el Fars i la ciutat de Siraz es van estalviar la destrucció que a partir del 1231 va afectar altres territoris. Un governador mongol (sehna) es va establir al país. El 12 de novembre de 1230 va conquerir l'illa de Qeshm (Kishm) que li assegurava el comerç amb l'Índia pel golf Pèrsic, i hi va establir una duana; però els pagaments als mongols, els dots de les princeses mongoles, i la despesa de l'exèrcit i va caler apujar les taxes i si bé encara es van fer noves construccions, a la mort de Abu Bakr l'estat va caure en l'anarquia.
Domini il-kànida Quan dos delegats (baskaks) il-kànides foren assassinats per Seljuq ibn Salghur, Hulagu va enviar un exèrcit que el va derrotar i matar (1263). La princesa Abash Khatun bint Sad (1263-1287) fou posada al govern i es va casar amb Tash Mongke, fill d'Hulagu, amb Sundjak Noyon com baskak. el kan Abaqa va nomenar un nou baskak. A la mort d'Abaqa el 1281, Teguder va nomenar a Tash Mongke com a governador i li va ordenar eliminar a Bulughan, el baskak d'Abaqa, el qual, assabentat, va fugir i Tash Mongke va dominar el país. Quan Tash Mongke va sortir del Fars el 1283/1284, Teguder va nomenar a la seva esposa com a governadora; van començar llavors tres anys de sequera i fam (1284-1287) en què van morir cent mil persones; un moviment revolucionari va implicar a Abash i fou arrestada pel general Buka i va morir vers 1285 o 1287 (Buka després es va revoltar i va ser executat el 1289). A la mort d'Abash es van produir moments d'anarquia i Arghun Khan va enviar a Joci per controlar la situació, i aquest va cometre importants exaccions contra la població de Siraz.
Sota els il-kànides cal destacar una gran sequera (1299) apareixent la pesta i una epidèmia de rubèola, morint 50.000 persones a Siraz i rodalia. Els impostos es van apujar. La vila tenia aleshores 9 portes i 17 barris. Ghazan hi va fer alguna construcció. La recaptació fou confiada a Kudujin, la filla gran de Tash Mongke i Abash Khatun i va tenir cura de les construccions de Siraz, especialment de les fetes pels seus ancestres.
Domini indjúida