miniatura|Ciclistes al Gran Premi de Frankfurt de 2005. El ciclisme de carreteraciclisme de carretera és un esport, una de les disciplines del ciclisme. Es disputa tant a nivell amateur com professional. Els participants, ciclistes, disputen les competicions per les carreteres, en contraposició al ciclisme en pista, que ho fa en un espai preparat per a tal fi, el velòdrom; o al ciclocròs, que ho per camins. El ciclisme en ruta és un esport molt exigent i que no s'ha de confondre amb el cicloturisme.
Històricament han estat els països europeus els que han dominat el panorama ciclista internacional: Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Espanya o Suïssa, però, amb els anys s'ha anat popularitzat en altres països, com ara Austràlia, Colòmbia, Veneçuela, Sud-àfrica, Nova Zelanda i els Estats Units.
Història miniatura|Paul Masson i Léon Flameng, medallistes als primers Jocs Olímpics. La primera cursa ciclista de la història es va disputar el 31 maig de 1868 al parc de Saint-Cloud, a París, sent guanyada pel britànic James Moore El 7 de novembre de 1869 tingué lloc la primera cursa ciclista entre dues ciutats, París i Rouen. Van prendre la sortida un centenar de ciclistes per tal de recórrer els 123 km que les separen. 33 d'ells van creuar la línia d'arribada. El britànic James Moore guanyà la cursa en recórrer la distància en 10 hores i 45 minuts amb una bicicleta equipada a pedals fixes a la roda davantera.
L'any 1878 es crea la primera associació ciclista a la Gran Bretanya. Tres anys més tard es cria la Union vélocipédique de France. El 1892 es crea la International Cyclist Association, amb seu a Londres. Fou la primera associació internacional d'aquest esport, però aviat sorgiren divergències entre els països que la formaven i el 14 d'abril de 1900 es creà la Unió Ciclista Internacional, l'actual organisme rector, amb seu a París. Foren membres fundadors França, Bèlgica, Itàlia, Suïssa i Estats Units. A Espanya el primer organisme ciclista fou la Unión Velocipédica Española l'any 1895.
El 1903 es disputà el primer Tour de França, ideat per Henri Desgrange amb un recorregut de 2.428 quilòmetres. El primer Giro d'Itàlia nasqué el 1909 impulsat per Costamagna, Cougnet i Morgagni. El 1911 nasqué la Volta a Catalunya. El primer Campionat del Món de ciclisme no es realitzà fins a l'any 1927. No és fins al 1935 que es crea la primera Vuelta a Espanya, ideada per Joan Pujol.
El 1965 l'UCI se separà en dos organismes: la Federació Internacional de ciclisme amateur (FIAC) amb seu a Roma i la Federació Internacional de ciclisme professional (FICP) amb seu a Luxemburg. L'UCI esdevingué organisme rector amb seu a Ginebra. El 1992 FIAC i FICP es reunificaren de nou dins l'UCI que es traslladà a Lausana.
Les proves miniatura|esquerra|Sector de pavé al Tour de Flandes, clàssica disputada al mes d'abril a Bèlgica. El ciclisme en ruta proposa diferents tipus de prova: les clàssiques, les carreres per etapes i les proves contrarellotge, ja sigui en format individual o per equips.
Curses d'un dia Les proves d'un dia són sovint anomenades curses en línia, sent les més prestigioses les que prenen el nom de clàssiques. Entre aquestes, les més destacades i que també reben l'apel·latiu de monument, són la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la París-Roubaix, la Lieja-Bastogne-Lieja i la Volta a Llombardia. L'antiga Copa del Món de ciclisme, organitzada per l'UCI estava constituïda per curses d'un dia. A més d'aquestes, hi ha d'altres proves, que sense arribar la tradició de les anteriors, també gaudeixen d'un enorme prestigi: la Gant-Wevelgem, l'Amstel Gold Race, la Fletxa Valona, la HEW Cyclassics, la París-Tours, la Clàssica de Sant Sebastià o, el ja desaparegut Gran Premi de Zuric.
Les curses per etapes Artícles principals: Grans Voltes i Voltes menors. Les curses que es disputen en diversos dies, i que compten amb diverses parts, són curses per etapes. Els temps obtinguts en el decurs de cada etapa se sumen per donar lloc a una classificació final per temps. Moltes d'aquestes proves compten amb altres classificacions secundàries: classificació per punts, classificació de la muntanya, classificació de les metes volants, dels joves, per equips o d'altres.
El Tour de França, el Giro d'Itàlia i la Volta a Espanya són les més importants, amb una durada de tres setmanes. Se les coneix també com a Grans voltes. Altres curses per etapes poden durar des de quatre fins a quinze dies, i la seva importància ve determinada per la seva classificació UCI.
Eddy Merckx és el ciclista que ha guanyat més grans voltes, amb 11 victòries. El segueixen en el palmarès Bernard Hinault, amb deu, Jacques Anquetil vuit; Fausto Coppi, Miguel Indurain i Lance Armstrong set i Alberto Contador, i Alfredo Binda amb sis.
El doblet Tour de França/Giro d'Itàlia en un mateix any l'han aconseguit Eddy Merckx (tres vegades), Fausto Coppi, Bernard Hinault i Miguel Indurain (dues vegades), Jacques Anquetil, Stephen Roche i Marco Pantani. El doblet Tour de França/Volta a Espanya en un mateix any l'han aconseguit Jacques Anquetil i Bernard Hinault. Giovanni Battaglin aconseguí el 1981 el doblet Giro d'Itàlia/ Volta a Espanya, y Alberto Contador ho repetí el 2008.
Bernard Hinault té el rècord d'haver guanyat en les tres grans voltes en la seva primera participació. Al marge de les grans voltes cal destacar el prestigi que tenen altres curses per etapes com ara la Volta a Catalunya, la París-Niça, la Tirrena-Adriàtica, la Volta a Suïssa, el Tour de Romandia, el Dauphiné Liberé o la Volta al País Basc.
Les curses contrarellotge miniatura|Ivan Basso a la 20a etapa del Tour de França de 2005. Les contrarellotges poden ser individuals o per equips. En elles els ciclistes han de recórrer la distància estipulada en el menor temps possible, sortint cada ciclista o equip a intervals de temps determinats. Aquestes curses poden formar part d'una cursa per etapes o constituir per elles mateixes una cursa independent. Un exemple de cursa contrarellotge era el Gran Premi de les Nacions, que durant molts anys va actuar com a campionat del món oficiós de la modalitat. Un altre exemple seria la Chrono des Herbiers, que cada any tanca el calendari professional a França. Actualment les grans voltes sols tenen dues o tres etapes contrarellotges, mentre que anys enrere havien estat més nombroses.
En una contrarellotge individual el ciclista no pot posar-se al darrere d'un altre ciclista que t'hagi superat ni tampoc de cap vehicle de la cursa per reduir la resistència de l'aire.
En les contrarellotges per equips cada equip pren la sortida al mateix temps, fent relleus entre ells per tal d'aconseguir grans velocitats. El temps atribuït a l'equip és el que realitza el quart o cinquè ciclista de l'equip, segons la cursa, en passar per meta.
Des de 1994 s'organitza un campionat del món contrarellotge individual. Alguns especialistes en les curses contrarellotge han atacat el rècord de l'hora de ciclisme, com ara Eddy Merckx o Miguel Indurain.
Maillots de la classificació general El maillot de la classificació general es la peça de roba portada pel ciclista que lidera una cursa per etapes. Això permet que sigui identificat en les etapes en les que la porta com a guanyador. En cada cursa per etapes té un color diferent, encara que el groc és el més habitual. CursaAnyMaillot de la classificació generalCategoria UCI Tour de França190340px GrocPrimera (UCI WorldTour) Volta a Bèlgica190840px BlauSegona (UCI ProSeries) Giro d'Itàlia190940px RosaPrimera (UCI WorldTour) Volta a Catalunya191140px Blanc amb franges verdes horitzontalsPrimera (UCI WorldTour) Volta a Alemanya191140px RoigSegona (UCI ProSeries) Volta al País Basc192440px GrocPrimera (UCI WorldTour) Tour de Polònia192840px GrocPrimera (UCI WorldTour) París-Niça193340px GrocPrimera (UCI WorldTour) Volta a Suissa193340px GrocPrimera (UCI WorldTour) Vuelta a España193540px RoigPrimera (UCI WorldTour) Critèrium del Dauphiné194740px Groc amb franja blava horitzontalPrimera (UCI WorldTour) Tour de Romandia194740px GrocPrimera (UCI WorldTour) 4 jours de Dunquerke195540px RosaSegona (UCI ProSeries) Tirrena-Adriàtica196640px BlauPrimera (UCI WorldTour) Tour de Valònia197440px GrocSegona (UCI ProSeries) Tour Down Under199940px TaronjaPrimera (UCI WorldTour) Tour del Benelux200540px BlauPrimera (UCI WorldTour)
Campionats internacionals miniatura|Mallot arc iris Jocs Olímpics
El ciclisme en ruta forma part dels esports olímpics des de la celebració dels primers Jocs Olímpics moderns, el 1896, a Atenes. Fins al 1996, a Atlanta, les curses olímpiques estaven reservades a ciclistes amateurs.
Campionat del món Els Campionat del món de ciclisme en ruta es disputen de manera regular des de 1927 pels homes i des de 1958 per les dones. El 1994 s'introduí la prova contrarellotge. El campió del món duu el mallot de l'arc de Sant Martí fins a la celebració d'una nova edició.
Campionats continentals Ja existents des dels anys 70 reservats a categories inferiors, els campionats europeus estan oberts a professionals (homes i dones) des del 2016. També existeixen aquests campionats a altres continents.
Campionats nacionals Un cop cada any es disputa una cursa a cada país per a donar a conèixer el vencedor en ruta i en contrarellotge del país. El vencedor portarà durant tot un any un mallot distintiu d'aquest fita amb els colors del seu país.
Competicions Actualment les competicions ciclistes se separen en diverses categories. Aquestes són: UCI World Tour: Proves per etapes CursaEtapesPunts UCI World Ranking1r classificat2n classificat3r classificat Tour de França211000800675 Giro d'Itàlia21850680575 Vuelta a España21850680575 París-Niça8500400325 Volta a Suissa8500400325 Critèrium del Dauphiné8500400325 Tirrena-Adriàtica7500400325 Tour de Romandia6500400325 Tour Down Under6500400325 Volta a Catalunya7400320260 Volta al País Basc7400320260 Tour de Polònia7400320260 Tour del Benelux7400320260 UAE Tour7300250215 Tour de Guangxi6300250215 Clàssiques (proves d'un dia) Milà-San Remo (Itàlia) Tour de Flandes (Bèlgica) Gant-Wevelgem (Bèlgica) París-Roubaix (França) Amstel Gold Race (Països Baixos) Fletxa Valona (Bèlgica) Lieja-Bastogne-Lieja (Bèlgica) Contrarellotge per equips d'Eindhoven (Països Baixos) Vattenfall Cyclassics (Alemanya) Clàssica de Sant Sebastià (Espanya-País Basc) Gran Premi de Plouay (França) Campionat de Zuric (Suïssa) París-Tours (França) Volta a Llombardia (Itàlia) Fora de Categoria: Setmana Catalana de Ciclisme (Espanya-Catalunya) Primera Categoria: Volta a la Comunitat Valenciana (Espanya-País Valencià) Gran Premi del Midi Libre (França) Trofeu Lluís Puig (Espanya-País Valencià) Segona Categoria: Cinturó de Mallorca (Espanya-Illes Balears) Volta a Lleida (Espanya-Catalunya) Escalada a Montjuïc (Espanya-Catalunya) Tercera Categoria: Volta a Mallorca (Espanya-Illes Balears)
Altres proves: Campionat del Món de ciclisme Copa del Món de ciclisme Jocs Olímpics
Volta Ciclista a Catalunya La Volta Ciclista a Catalunya és la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya. Iniciada el 1911, és una de les curses més antigues que es disputa a la península, de fet només la Volta a Tarragona que es començà a disputar el 1908 la supera, és també una de les més antigues del món, molt prop temporalment del Tour de França (1903) i el Giro d'Itàlia (1909). Actualment està inscrita a l'UCI ProTour, la màxima categoria de curses ciclistes mundial.
El guanyador de la classificació general per temps rep un mallot blanc amb ratlles verdes. El de la classificació per punts (esprints) llueix un mallot blanc mentre que el de la classificació de la muntanya, un de vermell. El català més ben classificat rep un mallot semblant al de la selecció catalana.
miniatura|esquerra|Primera sortida de la Volta Ciclista a Catalunya