Juan Company Jiménez (Bailèn, 23 de novembre de 1877 - Benicalap, 7 de gener de 1951) va ser un metge i polític republicà espanyol que va residir bona part de la seva vida a Alhama de Almería i va arribar a ser diputat a Corts en la Segona República.Juan Company Jiménez, Diccionario de Almería

Fill del comandant de la Guàrdia Civil a Bailén, ja de nen la seva família es va traslladar a Alhama de Almería, lloc de naixement del seu pare. Després d'acabar el batxiller a Almeria, va cursar els dos primers anys de medicina a la Universitat de Granada, acabant els seus estudis a la Universitat de Barcelona en 1900. Res més acabar la seva formació es va establir com a metge a Canjáyar i poc després guanyà per oposició la plaça de metge de banys al balneari d'Alhama, que va ocupar fins a 1918. Ja casat, es va traslladar a Almeria per obrir una consulta com a especialista de pulmó i cor, encara que va seguir treballant com a metge higienista ocasionalment, especialment a diferents balnearis d'Espanya com el de Panticosa a la província d'Osca. Va ser tresorer del Col·legi de Metges d'Almeria i membre de la Junta Antituberculosa, i publicava habitualment a revistes mèdiques especialitzades sobre malalties pulmonars, higiene i les relacions entre les pobres condicions de treball i la salut dels obrers, on van destacar les denúncies per les condicions de treball dels miners de Rodalquilar.Juan Company Jiménez añ web de la Fundación Pablo Iglesias

En el terreny polític va estar vinculat des de jove a l'Aliança Republicana d'Almeria, incorporant-se al Partit Republicà Democràtic Federal del que va ser president a Almeria. Va ser membre iniciat en la maçoneria en la lògia Progreso nº 28 d'Almeria el que li va portar a presó un temps durant la dictadura de Primo de Rivera. A les eleccions municipals de 1931 que van donar lloc a la proclamació de la República va ser escollit regidor de l'ajuntament d'Almeria. Després es va presentar amb els federals com a candidat a diputat a les eleccions generals de 1931, i de nou el 1936, ja com a membre de Izquierda Republicana, obtenint l'escó dins de la candidatura del Front Popular.

En esclatar la Guerra Civil va aconseguir posar-se a resguard de la repressió dels revoltats i va participar professionalment com a metge de campanya. El 1937 es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), però se li va denegar l'ingrés al Grup Parlamentari Socialista per requerir-se un temps de militància prèvia. Al final de la guerra va aconseguir passar a Algèria, on va ser internat en un camp de concentració. A Espanya va ser suspès pel Col·legi de Metges poc després d'acabar la guerra, processat en rebel·lia pel Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme a setze anys de presó i inhabilitació absoluta i perpètua de la seva professió i pel de Responsabilitats Polítiques, que va arxivar el cas en 1945. El 1942 va aconseguir embarcar cap a Mèxic on residia ja el seu fill gran com a representant d'uns laboratoris, instal·lant-se en el seu habitatge a la capital asteca i incorporant-se, llavors sí, al Grup Parlamentari Socialista. Allí va treballar com a metge i professor ocasional, sobretot entre els exiliats espanyols. El 1946 va començar a patir greus problemes de visió. Malalt, després de la fi de la Segona Guerra Mundial va fer gestions per tornar a Espanya davant Gregorio Marañón, al que havia conegut en 1928, qui finalment va aconseguir que se li autoritzés l'entrada el 1949, si bé mai se li va permetre tornar a exercir.

Referències

Enllaços externs

Fitxa històrica del Congrés dels Diputats

Categoria:Socialistes andalusos Categoria:Metges andalusos Categoria:Diputats andalusos al Congrés dels Diputats Categoria:Exiliats del franquisme andalusos Categoria:Polítics de la província de Jaén Categoria:Bailèn Categoria:Morts a València Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX