Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum GermanicumHistòria Augusta, Marc Aureli, 12, nota 92 o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades. L'emperador romà Marc Aureli va dedicar la major part del seu regnat intentant contenir les invasions germàniques i va ser durant les seves campanyes contra aquests pobles que va començar a escriure la seva obra Meditacions.Meditacions, Llibre 1, a la web Internet Classics Archive
Rerefons miniatura|Tribus germàniques d'Europa Central en el . Els Marcomans i els Quades ocupaven la moderna Bohèmia. Durant els anys que van seguir el regnat d'Antoní Pius, l'Imperi Romà va començar a ser assetjat per tots costats. A l'orient, els romans es van enfrontar amb l'Imperi Part entre el 161 i el 166, i malgrat que les tropes liderades per Marc Aureli i Luci Ver van resultar vencedores, la guerra va tenir unes conseqüències tan inesperades com devastadores. Els legionaris van retornar a casa portant amb ells una plaga desconeguda (anomenada pesta antonina), que es cobraria uns 5 milions de víctimes,BBC: Pandèmies que devastaren Europa, 7 Novembre 2005 delmant la població de l'Imperi i les seves guarnicions. Al mateix temps, a l'Europa Central esdevenien els primers moviments de les grans migracions, amb els Gots desplaçant-se cap a l'oest sobre els territoris de les tribus germàniques. Com a conseqüència, aquestes començaren a llençar ràtzies sobre la frontera nord de l'Imperi, particularment a través del Danubi i a la Gàl·lia.
Primera guerra marcomana Primeres invasions A principis del 162 i de manera continuada fins al 165, els Cats i els Caucs intentaren sense èxit envair les províncies de Rècia i la Germània Superior, però foren rebutjats. Prenent el relleu, l'any 167 uns 6.000 Longobards, Ubis i Lacrings envaïren Pannònia, però també foren derrotats per la guarnició local, unitats de la Legió I Adiutrix liderades per Càndid i l'Ala I Ulpia Contariorum comandada per Macrí Víndex. El governador militar de la regió, Marc Jall Bas, va iniciar negociacions amb 11 tribus germàniques,Cassi Dió, LXXII, p.12 que escolliren Ballomar, rei del Marcomans, com mediador. Les dues parts van acordar una treva i les tribus van acceptar retirar-se de territori romà temporalment, però no a llarg termini. Aquell mateix any, els asdings, els lacrings de nou i els iazigs envaïren Dàcia i fins i tot donaren mort al governador de la província, Calpurnius Proculus. Com a resposta, els romans desplaçaren a la regió la Legió V Macedònica, veterana de les campanyes contra els Parts, des de Mèsia.
Primera expedició romana (168) Degut a les baixes que la pesta estava causant entre la població i les legions, Marc Aureli no va poder fer més que esperar abans de passar a l'ofensiva. Un any més tard, el 168, va marxar sobre Aquileia juntament amb Luci Ver, on va establir la seva base. Els dos coemperadors van reorganitzar les defenses d'Itàlia i Il·líria i van reclutar dues noves legions, la Legió II Italica i la Legió III Italica, amb les que van creuar els Alps cap a Pannònia. Els Marcomans i els Victovals, que havien creuat el Danubi per envair la regió, es retiraren en veure l'exèrcit imperial i fugiren. Els Romans retornaren a Aquileia per passar l'hivern, però en el camí, el gener del 169, Luci Ver va morir.Història Augusta, Luci Ver, 9.7-11 Marc Aureli va retornar a Roma per organitzar el funeral del seu gendre.
miniatura|Expedició romana contra els Iazigs Mentrestant, l'exèrcit avançava per la vall del riu Tisza per atacar els Iazigs, que vivien entre el Danubi i la província romana de Dàcia. Durant els primers enfrontaments, els Iazigs derrotaren les tropes romanes i mataren el seu comandant, Marc Claudi Frontó, governador de Mèsia. Frontó fou reemplaçat per Sextus Calpurnius Agricola, qui va continuar amb èxit la campanya contra els Iazigs i va aprofitar per fortificar diverses ciutats, entre elles la capital Sarmizegethusa. Malgrat tot, mentre els Romans es concentraven en aquesta campanya, altres pobles germànics aprofitaren per envair el seu territori: a l'est, Roxolans i Costobocs saquejaven Tràcia, sense defenses des de la partida de la Legió V Macedònica. Després continuaren baixant pels Balcans i arribaren fins a Grècia, on anorrearen el temple d'Eleusis, a prop d'Atenes.
Agrícola va ser nomenat governador de Dàcia i coordinant les tropes d'aquesta província i les establertes a Mèsia, finalment aconseguiria expulsar els invasors, mentre Didi Julià, governador de la Gàl·lia Belga, derrotava els Cats amb una sola legió, la Legió XIII Primigènia.
El Llegat Tiberi Claudi Pompeià va assumir el comandament de les tropes romanes, i la victòria li donaria prestigi suficient per casar-se amb Ànnia Lucil·la, filla de Marc Aureli i vídua de Luci Ver.
La Gran Invasió Germànica del 170 La invasió més important i perillosa pel Romans fou la que emprengueren els Marcomans el 170. El seu cabdill, Ballomar, havia format una coalició de tribus i la primavera del 170, una gran massa de guerrers va penetrar en territori romà entre Vindobona (actual Viena) i Brigetio, arrasant les guarnicions de la frontera i aprofitant que el gruix de l'exèrcit romà encara estava en campanya contra els Iazigs. Van avançar cap al sud i part de les seves forces van atacar el campament de la Legió I Adiutrix, comandada pel futur emperador Pèrtinax, qui els va rebutjar. Un altre grup va atacar Noricum, mentre Ballomar s'enfrontava els Romans a prop de Carnunt, on va derrotar una força de 20.000 legionaris. Després van creuar la Pannònia arrasant diverses ciutats, creuaren els Alps i entraren en la Gàl·lia Cisalpina, on saquejaren Opitergium (Oderzo) i posaren setge a Aquileia. Aquest era el primer cop que forces hostils invadien territori italià des del 101 aC, quan Gai Mari va derrotar els Cimbres i els Teutons.
El prefecte del pretori, Titus Furius Victorinus, es va posar al davant d'un exèrcit format per deu cohorts de la guàrdia pretoriana, més diverses cohorts urbanes i mariners de les flotes, sumant uns 20.000 homes per intentar alliberar la ciutat, però abans d'arribar-hi, els germànics van caure sobre ells i els derrotaren, matant Victorinus. miniatura|Contra ofensiva romana a través del Danubi. Malgrat tot, els Romans havien guanyat temps per organitzar-se i Marc Aureli va començar a desplaçar tropes des de les fronteres contra Ballomar. El seu pla era atrapar els germànics entre les tropes que avançaven des de Roma i des de Pannònia per aniquilar-los a Aquileia.
Quan els germànics foren conscients del perill, començaren a retirar-se, deixant enrere el territori italià a finals del 171. Després seguiren tota una sèrie de negociacions de pau amb els Quades i els Iazigs, mentre els Asdings i els Lacrings es convertien en aliats de Roma. miniatura|El "Miracle de la pluja", de la columna d'Aureli, on un déu de la pluja salva els Romans.
Segona expedició romana Malgrat els tractats de pau, Marc Aureli desconfiava dels germànics i va planejar expulsar a tots aquells que encara quedaven en territori italià. Publi Helvi Pèrtinax es va posar al capdavant de la Legió I Adiutrix i va atacar els germànics que quedaven a Raetia i Noricum. Marc Aureli, per la seva part, es va dirigir a Carnunt, on va reunir un formidable exèrcit compost per deu legions: les I i II Adiutrix, les I, II i III Itàliques, X i XIV Gèmines, XVI Clàudia, I Minèrvia i XII Fulminata. També s'hi afegiren vexillatios de set legions diferents i un nombre desconegut d'auxiliars, sumant 120.000 soldats. Per finançar aquest exèrcit, l'emperador es va veure obligat a vendre algunes de les possessions personals, doncs el tresor estava esgotat després de la guerra amb els Parts i les conseqüències de la pesta.
El 171, Marc Aureli obtenia una gran victòria al creuar el Danubi i entrar en territori dels Quades, a qui va derrotar, sent proclamat Imperator. Malgrat tot, els Quades derrotarien els Romans a Siseuma, matant al general romà Macrí Víndex.
Un any més tard, Marc Aureli va avançar contra els Marcomans amb sis legions. Van seguir el curs del Riu Morava i van construir la fortificació de Musov, que seria la seva base d'operacions, en mig del territori dels Marcomans. Aquests i els seus aliats els Varistis i els Cotins, conscients de la superioritat de les legions romanes en camp obert, decidiren retirar-se i llençar atacs sorpresa contra les guarnicions enemigues, si bé els Romans responien atacant i massacrant poblacions senceres, esclavitzant a tots els seus habitants.
Durant aquesta campanya va tenir lloc el fet conegut com el miracle de la pluja, quan una gran força de Marcomans i Quades van aconseguir rodejar el campament on es trobava Marc Aureli amb la Legió XII Fulminata. Els Romans van resistir com van poder, malgrat la calor i la sed, però quan estaven a punt de cedir, va caure un llamp sobre la torre d'assalt dels germànics, que es va incendiar. Tot seguit va caure una forta pluja que va fer desistir els atacants. Aquest suposat miracle fou atribuït per alguns a les oracions dels soldats cristians, mentre altres mencionen el mateix Marc Aureli oferint un sacrifici als seus déus just abans de la tempesta. Fos com fos, la moral dels legionaris es va incrementar i els va permetre sortir en persecució dels Marcomans, qui finalment van rendir-se a l'emperador. Les condicions del tractat de pau foren molt dures i Marc Aureli va exigir gran part del bestiar dels germànics, cavalls i 13.000 presoners que foren enviats a Itàlia per repoblar-la.
Els Nariscs també foren castigats pels Romans; una expedició imperial va partir des de Vindobona entrant en el seu territori l'hivern del 172-173. Durant la batalla, l'oficial de cavalleria Marc Valeri Màxim va matar amb la seva pròpia espasa al cabdill narisc ValaoMarcus Aurelius, Anthony Birley, p. 208, Routledge, 2000 i quan 3.000 guerrers es rendiren, foren empresonats i enviats a territori romà.Cassi Dió 71.21 Maximianus fou elogiat per l'emperador i premiat amb el cavall, guarniments i armes del cabdill caigut.
Amb aquesta campanya, Marc Aureli va aconseguir finalment sotmetre a Marcomans, Cotins i Nariscs i el Senat romà li va concedir el títol de "Germanicus".
El 173 Roma derrotava els Quades i pacificava els territoris de les actuals Moràvia, Bohèmia i Eslovàquia. 15.000 presoners foren enviats a la regió de Ravenna per repoblar-la, amb petits grups establint-se a la Gàl·lia Cisalpina. La resta de l'any, els Romans llançaren expedicions contra els Lacrings, Hermundurs, Vàndals, Victovals i Asdings.
No trigaren gaire els Quades a rebel·lar-se, farts de l'ocupació romana, així que deposaren el rei imposat pels Romans, Furtius, i li retornaren la corona a Areogaesus. Marc Aureli, però, els va tornar a derrotar fàcilment i Areogaesus fou capturar i exiliat a Alexandria.Cassi Dio, LXXII.13-14 Aquest cop, cap al 174, els Quades foren totalment sotmesos i en el seu territori s'aixecaren diversos fortins romans.
Expedició contra els Sàrmates Els Romans concentraren la seva atenció en els Iazigs que vivien a la vora del riu Tisza. Partint de Pannònia, les legions creuaren el Danubi i atacaren els Iazigs des de l'oest. El pla de Marc Aureli era convertir totes les terres al nord de Noricum i la Pannònia Superior en una nova província anomenada Marcomania, i la plana entre el Danubi i la Dàcia en una segona anomenada Sarmàtia.
Després de les primeres victòries romanes, el rei Iazig Zanticus va signar un tractat de pau, entregant 100,000 presoners Romans i una força de 8.000 genets, 5.500 dels quals foren enviats a Britànnia.Cassi Dio, LXXII.16 Amb la victòria, Marc Aureli es va guanyar el títol de "Sarmaticus".