El ratpenat de cova d'Aellen (Miniopterus aelleni) és una espècie de ratpenat de cova que viu a Anjouan (Comores) i el nord i l'oest de Madagascar. Es tracta d'un ratpenat petit de color marró. Els avantbraços fan 35-41 mm. El tragus (una projecció situada a la vora interior de l'orella) és llarg, té la base ampla i la punta roma o arrodonida. L'uropatagi (membrana caudal) té pocs pèls. El paladar és pla i hi ha diastemes ben visibles entre les dents canines i les dents premolars superiors.
Les poblacions d'aquesta espècie han estat incloses tradicionalment a M. manavi, però estudis publicats el 2008 i el 2009 indiquen que M. manavi és en realitat un complex format per cinc espècies diferents, incloent-hi el ratpenat de cova d'Aellen, descrit fa poc temps. El ratpenat de cova d'Aellen ha estat trobat en boscos i coves situats en zones càrstiques. En general, el seu àmbit de distribució s'encavalca amb el de M. griveaudi, una altra espècie anteriorment inclosa a M. manavi.
Taxonomia En una contribució sobre els ratpenats malgaixos, publicada el 1995 a Faune de Madagascar, Randolph Peterson et al. esmentaren quatre espècies de Miniopterus originàries de Madagascar i l'arxipèlag proper de les Comores, incloent-hi el petit Miniopterus manavi, que tenia una àmplia distribució tant a Madagascar com a les Comores.Peterson et al., 1995, pàg. 120-135 Tanmateix, a la primera dècada del , estudis moleculars revelaren que Miniopterus, un gènere ben estès al Vell Món, és molt més ric en espècies del que es creia abans. El 2008, un estudi basat en la comparació de seqüències de marcadors de citocrom b i bucles de desplaçament mitocondrials revelà l'existència de dos grups diferents i no relacionats dins dels presumptes M. manavi comorians. Ambdós grups també foren trobats a Madagascar.Weyeneth et al., 2008, pàg. 5.205 L'any següent, Steven Goodman et al. estudiaren el grup amb un mostratge de Madagascar més exhaustiu. Crearen tres espècies a partir de l'antic clade «M. manavi»: M. manavi pròpiament dit, de les Terres Altes; M. griveaudi (anteriorment una subspècie de M. manavi), d'Anjouan (Grande Comore) i el nord i l'oest de Madagascar; i una nova espècie, Miniopterus aelleni, d'Anjouan i el nord i l'oest de Madagascar.Goodman et al., 2009a, pàg. 339 El nom específic aelleni és un homenatge al professor Villy Aellen, del Museu d'Història Natural de Ginebra, que ha dut a terme molts estudis sobre els ratpenats africans.Goodman et al., 2009a, pàg. 353 Dins de M. aelleni, Goodman et al. trobaren un cert grau de diferenciació (3,4% de divergència en les seqüències de citocrom b) entre exemplars de la Montagne d'Ambre (nord de Madagascar) i exemplars d'Anjouan i Ankarana (a prop de la Montagne d'Ambre). La divergència en el citocrom b entre M. aelleni i les altres espècies malgaixes del gènere Miniopterus és d'entre un 7% i un 10%.Goodman et al., 2009a, pàg. 355
També el 2009, Goodman et al. descrigueren dues espècies malgaixes de Miniopterus similars a M. manavi: M. brachytragos, del nord de Madagascar, i M. mahafaliensis, del sud-oest de l'illa.Goodman et al., 2009b, pàg. 1 Basant-se en les seqüències de citocrom b, descobriren que els parents més propers del ratpenat de cova d'Aellen eren un clade format per M. brachytragos, M. manavi i una altra espècie malgaixa de descripció recent, M. petersoni.Goodman et al., 2009b, pàg. 6, fig. 2 Les cinc espècies reconegudes de ratpenats similars a M. manavi no són els parents més propers l'una de l'altra, sinó que semblen haver adquirit una morfologia similar per evolució convergent.Goodman et al., 2009b, pàg. 28 En alguns llocs (com ara Namoroka) hi conviuen quatre espècies críptiques de ratpenats similars a M. manavi, incloent-hi M. aelleni.Goodman et al., 2009b, pàg. 30, taula 7
Descripció +MesuresGoodman et al., 2009a, taula 2 Illa n Llargadatotal Cua Potaposterior Tragus Orella Avantbraç Pes Anjouan 5 89,8 (88-91) 43,4 (41-46) 5,2 (5-6) 6,0 (6-6) 10,6 (10-11) 38,2 (37-39) 5,6 (4,7-6,5) Madagascar 12 90,7 (88-95) 42,1 (40-45) 6,1 (5-7) 6,1 (5-8) 11,1 (10-12) 38,8 (35-41) 4,6 (3,9-6,5) «Mitjana (mínima-màxima)». Les mesures es donen en mil·límetres, excepte el pes, que s'expressa en grams. El ratpenat de cova d'Aellen és una espècie de Miniopterus petita i de color marró. El cap pot ser lleugerament més clar que el cos. Alguns pèls de la regió inferior tenen la punta de color d'ant.Goodman et al., 2009a, pàg. 353-354 M. griveaudi té un color semblant, però M. manavi és més fosc,Goodman et al., 2009a, pàg. 356 mentre que M. brachytragos i M. mahafaliensis són més clars.Goodman et al., 2009b, pàg. 21-22 El tragus (una projecció situada a la vora interior de l'orella) és llarg, té una base ampla amb una cresta a la vora i acaba en una punta roma o lleugerament arrodonida. M. manavi i M. griveaudi, en canvi, tenen la base més estreta, M. mahafaliensis té el tragus amb les vores en paral·lel i M. brachytragus té el tragus curt i rom, amb pocs pèls.Goodman et al., 2009b, pàg. 21 La membrana alar també és marró, però l'uropatagi és més clar. La membrana alar i l'uropatagi s'uneixen a la part superior de les potes al mateix nivell, per sobre del turmell. L'uropatagi té pocs pèls, que són prims però clarament visibles. En canvi, M. manavi, M. mahafaliensis i M. brachytragos tenen l'uropatagi ben cobert de pèls, mentre que M. griveaudi el té gairebé calb.Goodman et al., 2009b, pàg. 22 Els exemplars d'Anjouan tenen les potes posteriors bastant més curtes que els de Madagascar, però a part d'això resulta impossible distingir les dues espècies mitjançant la morfologia externa.Goodman et al., 2009a, pàg. 354
Al crani, el rostre (la part anterior) és curt i té forma de línia, però és més llarg que en altres espècies semblants a M. manavi. El solc central de la depressió nasal és relativament estret. Els ossos frontals són arrodonits i presenten una cresta sagital ben desenvolupada. En una part posterior del neurocrani, la cresta lambdoide també és prominent. La part central del paladar és plana, igual que en M. manavi però a diferència de M. brachytragos, M. griveaudi i M. mahafaliensis, que tenen el paladar corb. El marge posterior del paladar presenta una espina palatal posterior llarga i prima. El ratpenat de cova d'Aellen té 36 dents, configurades segons la fórmula dentària (dues incisives, una canina, dues premolars i tres molars a banda i banda del maxil·lar superior, juntament amb tres incisives, una canina, tres premolars i tres molars a banda i banda del maxil·lar inferior). Tal com és habitual en el gènere Miniopterus, la primera premolar superior (P2; la P1 i la P3 no existeixen) és més petita i senzilla que la segona (P4). Hi ha diastemes evidents entre la canina superior (C1) i la P2 i entre la P2 i la P4, que són més petites o absents en M. griveaudi i M. manavi. Darrere de la C1, els maxil·lars són més o menys paral·lels, en lloc de divergir, com en M. manavi. La tercera molar superior (M3) està més comprimida que en M. manavi i M. griveaudi. Els espècimens d'Anjouan són més grans que els de Madagascar pel que fa a algunes mesures del crani i les dents.
El ratpenat de cova d'Aellen té un cariotip de 46 cromosomes, amb un total de 50 braços majors als autosomes (cromosomes no sexuals). El cariotip es conserva a les diferents espècies de Miniopterus; el nombre de cromosomes i braços és idèntic en el ratpenat de cova d'Aellen, les espècies malgaixes M. griveaudi i M. gleni i fins i tot l'espècie asiàtica M. fuliginosus.Richards et al., 2010, pàg. 649
Distribució i ecologia Se sap que el ratpenat de cova d'Aellen viu a altituds d'entre 4 i 225 msnm al nord i l'oest de Madagascar, a 1.100 msnm a la Montagne d'Ambre (al nord de Madagascar) i a entre 220 i 690 msnm a Anjouan (Comores). A Madagascar, se l'ha trobat en boscos i coves situats en zones càrstiques. A grans trets, el seu àmbit de distribució s'encavalca amb el de M. griveaudi i a vegades se'ls ha observat compartint un mateix jóc.Goodman et al., 2009a, pàg. 358-359 A Anjouan, el ratpenat de cova d'Aellen és més rar que M. griveaudi; en aquesta localitat només se'n coneixen quatre espècimens, tots ells trobats el 2006. Aquests espècimens provenen de dues localitats properes: una àrea rocosa pròxima a un riu i un bosc pertorbat.Goodman et al., 2010, pàg. 131 Aquests animals, trobats a finals de novembre, es trobaven en condició reproductiva, amb dues femelles embarassades i una altra en lactància. M. griveaudi també estaven en condició reproductiva durant aquest període, cosa que suggereix que les temporades de reproducció de les dues espècies no difereixen gaire.Goodman et al., 2010, pàg. 131-132 Tot i que s'ha publicat informació ecològica i etològica sobre «Miniopterus manavi», el descobriment que aquest grup conté diverses espècies críptiques, diverses de les quals poden conviure en una mateixa localitat, fa que sigui difícil correlacionar aquestes dades amb una espècie concreta;Goodman et al., 2009b, pàg. 31 tanmateix, les espècies de Miniopterus se solen alimentar d'insectes.Nowak, 1994, pàg. 222 Com que el ratpenat de cova d'Aellen és una espècie bastant estesa i viu a moltes zones protegides de Madagascar, Goodman et al. suposaren que el seu estat de conservació és «segur».Goodman et al., 2009a, pàg. 359
Referències
Bibliografia Goodman, S. M.; Maminirina, C. P.; Weyeneth, N.; Bradman, H. M.; Christidis, L.; Ruedi, M.; Appleton, B. 2009a. The use of molecular and morphological characters to resolve the taxonomic identity of cryptic species: the case of Miniopterus manavi (Chiroptera: Miniopteridae) (cal subscripció). Zoologica Scripta 38:339-363. Goodman, S. M.; Maminirina, C. P.; Bradman, H. M.; Christidis, L.; Appleton, B. 2009b. The use of molecular, phylogenetic and morphological tools to identify cryptic and paraphyletic species: Examples from the diminutive long-fingered bats (Chiroptera: Miniopteridae: Miniopterus) on Madagascar. American Museum Novitates 3669:1-34. Goodman, S. M.; Weyeneth, N.; Ibrahim, Y.; Saïd, I.; Ruedi, M. 2010. A review of the bat fauna of the Comoro Archipelago (cal subscripció). Acta Chiropterologica 12(1):117-141. Nowak, R. M. 1994. Walker's Bats of the World. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 287 pàg. Peterson, R. L.; Eger, J. L.; Mitchell, L. 1995. Chiroptères. (en francès) Faune de Madagascar 84:1-204. Richards, L. R.; Rambau, R. V.; Lamb, J. M.; Taylor, P. J.; Yang, F.; Schoeman, M. C.; Goodman, S. M. 2010. Cross-species chromosome painting in bats from Madagascar: the contribution of Myzopodidae to revealing ancestral syntenies in Chiroptera (cal subscripció). Chromosome Research 18:635-653. Weyeneth, N.; Goodman, S. M.; Stanley, W. T.; Ruedi, M. 2008. The biogeography of Miniopterus bats (Chiroptera: Miniopteridae) from the Comoro Archipelago inferred from mitochondrial DNA (cal subscripció). Molecular Ecology 17: 5.205-5219.
Enllaços externs Anunci del descobriment, amb imatges. Les Musées de Genève, 24-06-2009
Aellen Categoria:Mamífers de les Comores Categoria:Articles de qualitat de mastologia Categoria:Traduccions que són articles de qualitat