El Festival Internacional de Cinema de Gijón/Xixón (en asturià: Festival Internacional de Cine de Xixón, FICX) és un certamen cinematogràfic que se celebra a Gijón (Astúries).spain.info Des de 2017 en director del festival és el periodista, programador i cineasta Alejandro Díaz Castaño. De l'11 al 19 de novembre de 2022 es va celebrar la LX edició del festival.
Història El Festival es remunta a l'any 1963. Al principi va ser una iniciativa de l'Ajuntament de Gijón que va comptar amb la col·laboració de la Caixa d'Estalvis d'Astúries, la posterior Cajastur. Avui dia aquestes entitats segueixen col·laborant en el certamen, la primera com a organitzadora i la segona com una de les patrocinadores.El Festival Internacional de Cine de Gijón cumple 50 años , nationalgeographic.com
El primer any en el qual es va celebrar va rebre el nom de Certamen Internacional de Cinema i TV Infantil. Entre 1964 i 1968 va conservar el mateix nom, encara que canviant la part final "infantil" per "per a nens". Entre 1969 i 1976 la TV va deixar d'aparèixer en el nom oficial del certamen. A partir de 1977 i fins a 1987 (amb petites variants el 1984, 1986 i 1987) va utilitzar el nom de Certamen Internacional de Cinema per a la Infància i la Joventut. Encara que ja el 1986 va començar a anteposar a aquest nom el de Festival Internacional de Cinema de Gijón, aquest nom no quedarà com l'únic fins a l'edició de l'any 1988. Els seus orígens com a festival per a la infància i la joventut expliquen l'especial interès que aquest festival ha prestat sempre al públic més jove. Tots els anys hi ha un jurat compost per joves entre 17 i 25 anys, que se selecciona entre aquells que ho sol·liciten.
L'actual director, José Luis Cienfuegos, va ser nomenat el 1995 després de la marxa de Juan José Plans. En aquell moment el Festival depenia de la Sociedad Mixta de Turismo iy Festejos de Gijón, S. A., que s'ocupava d'activitats tant turístiques com a culturals de la ciutat. miniatura|FICX59 Chiara Mastroianni i Alejandro Díaz Castaño La reinauguració del Teatre Municipal Jovellanos i el progressiu augment de les activitats culturals, musicals i d'oci de la ciutat va portar a aquesta societat, a principis de 1996, a dividir-se en dos, formant-se, en maig de 1996 l'Entitat Mercantil Artístic-Musical Teatre Municipal Jovellanos de Gijón, S. A. que avui dia és qui organitza l'esdeveniment al costat de l'Ajuntament de la ciutat.
Aquesta entitat s'ocupa de la gestió del Teatre Jovellanos, de l'àrea de Festivitats de la ciutat i també de l'organització del Festival Internacional de Cinema de Gijón.
Al llarg dels últims anys han passat pel Festival de Gijón alguns dels més prestigiosos professionals del cinema independent a nivell mundial. Han visitat aquest festival com a directors homenatjats, entre d'altres, Abbas Kiarostami, Aki Kaurismäki, Todd Haynes, Pedro Costa, Paul Schrader, Joao Cesar Monteiro, Seijun Suzuki, Jem Cohen, Kenneth Anger, Ulrich Seidl, Hal Hartley, Lukas Moodysson, Tsai Ming-liang, Claire Denis o Todd Solondz i també ha comptat amb la presència de professionals nacionals i internacionals en el jurat internacional o presentant pel·lícules a les diverses seccions del programa: John Cale, Maria Schneider, Monte Hellman, Paprika Steen, Julio Médem, Fele Martínez, Elvira Mínguez, Jorge Perugorría, María Esteve, Tristán Ulloa, Daniel Guzmán o Jan Cvitkovic.
Durant la celebració del Festival Internacional de Cinema de Gijón s'organitzen cursos, taules rodones, trobades amb els directors i concerts diaris, a més de festes amb música en directe.
El Festival atorga diversos premis en les diferents seccions competitives del seu programa comptant amb un Jurat Internacional (format per almenys cinc professionals de diferents països), un Jurat Jove (format per 50 joves d'entre 17 i 26 anys) i, des de 2005 un Jurat FIPRESCI (Federació Internacional de Crítics Cinematogràfics), i també col·labora en altres iniciatives amb l'objecte de promoure la indústria cinematogràfica en Astúries.
L'edició de 2008, celebrada del 20 al 29 de novembre, va comptar amb les retrospectives de Joana Hadjithomas i Khalil Joreige. Així mateix, dins de l'àmbit del festival, es van celebrar concerts de Barry Adamson, The Ladybug Transistor, Remate, Russian Red i Swag, entre otros.
Palmarès del festival Premi Principat d'Astúries al Millor Llargmetratge 1994: Les meves aventures amb Nanuk l'esquimal (Kabloonak) de Claude Massot (). 1995: Heavy de James Mangold (). 1996: Floating Life de Clara Law (). 1997: Made in Hong-Kong (Xianggang zhizao) de Fruit Chan () 1998: Orphans de Peter Mullan (). 1999: Abendland, de Fred Kelemen (). 2000: Last Resort de Pawel Pawlikowski ()). 2001: Días perros (Hundstage) d'Ulrich Seidl ((). 2002: Lilja 4-ever, de Lukas Moodysson (). 2003: Schultze Gets the Blues de Michael Schorr (). 2004: Vento di Terra de Vincenzo Marra (). 2005: Ultranova de Bouli Lanners (). 2006: Sehnsucht de Valeska Grisebach (). 2007: Bang Bang Wo Ai Shen de Lee Kang-Sheng (). 2008: Liverpool de Lisandro Alonso (). 2009: La Pivellina, de Tizza Covi i Rainer Frimmel (,()). 2010: Marti, dupa craciun de Radu Muntean (). 2011: (ex aequo): El estudiante de Santiago Mitre () i La guerre est déclarée de Valérie Donzelli () 2012: About the Pink Sky de Keiichi Kobayashi (). 2013: Ida de Pawel Pawlikowski (). 2014: Titli de Kanu Behl (). 2015: Right Now, Wrong Then de Hong Sang-soo (). 2016: Glory de Kristina Grozeva i Petar Valchanov () 2017: En attendant les barbares, d'Eugène Green 2018: Hotel by the River, de Hong Sang-soo 2019: Vitalina Varela, de Pedro Costa 2020: Marygoround, de Daria Woszec compartit amb 9 fugas, de Fon Cortizo 2021: Rien à foutre de Emmanuel Marre i Julie Lecoustre 2022: Metronom de Alexandru Belc 2023: De Facto de Selma Doborac
Premi Principat d'Astúries al Millor Curtmetratge 1994: mencions especials (no fou premi fins a 1995): Xicu'l Toperu de Gonzalo Tapia Suárez (); High Castle de Michio Harada; Stand Back de Blaise Chakir (). 1995: Ventimiglia de Fulco Lorenzo i Marc van Uchelen (). 1996: Esposados de Juan Carlos Fresnadillo (). 1997: Possum de Brad McGann (). 1998: [Hund de Clemens Schönborn (). 1999: Hongos de Manuel Salazar (). Menció especial: De zone de Ben van Lieshout (). 2000: Better or Worse? de Jocelyn Cammack (). 2001: Les chaussettes sales de David Lanzmann (). 2002: Am see d'Ulrike von Ribbeck (). 2003: 7:35 de la mañana de Nacho Vigalondo (). 2004 (ex aequo): Bregman, el Siguiente de Federico Veiroj (, ); i Srce Je Kos Mesa de Jan Cvitkovič (). 2005: Flesh de Edouard Salier (). 2006: Primera nieve de Pablo Agüero (, ). 2007: Liudi iz kamnya de Leonid Rybakov (). 2009: Bingo de Timur Ismailov (). 2010:(ex aequo): Coming Attractions de Peter Tscherkassky () i Mercúrio de Sandro Aguilar (). Menció especial: Fotografia de Victor Dragomir (). 2011:(ex aequo): At the Formal de Andrew Kavanagh (). Meteor de Christoph Girardet i Matthias Müller (). 2012: Abgestempelt de Michael Rittmannsberger (). 2013: :(ex aequo): Parvaneh de Talkhon Hamzavi (). Cargo Cult de Bastien Dubois (). 2014: Prends-moi d'Anais Barbeau-Lavalette i André Turpin (). 2015: Copain de Jan Roosens i Raf Roosens (). 2017: La bouche, de Camilo Restrepo 2018: Imperial Valley, de Lukas Marxt | Premi "Arcu Atlánticu": La casa de Julio Iglesias, de Natalia Marín 2019: Lonely Rivers, de Mauro Herce 2020: To grow under a wild cherry tree, d'Agata Olteanu 2021: Train Again de Peter Tscherkassky 2023: Blow! de Neus Ballús
Premi al Millor Director 1994: Claude Massot, per Les meves aventures amb Nanuk l'esquimal. 1995: Michael Rymer, per Angel Baby. 1996: Clara Law, per Floating Life. 1997: Tom Tykwer, per Winter sleepers: somniadors (Winterschläfer). 1998: Thomas Vinterberg, per Celebració (Festen). 1999: Zhang Yuan, per Guo nian hui jia. 2000: Lukas Moodysson, per Junts (Tillsammans). 2001: Majid Majidi, per Baran (Pluja). 2002: Iain Dilthey, per Das Verlangen. 2003: Michael Schorr, per Schultze Gets the Blues. 2004: Pablo Trapero, per Familia rodante. 2005: Jean-Marc Vallée, per CRAZY. 2006 (ex aequo): Maziar Miri, per Be Ahestegi... (Gradually...); i Mahamat Saleh Haroun, per Daratt. 2007: Aleksei Balabànov, per Gruz 200 (Càrrec 200). 2008: Sergey Dvortsevoy, per Tulpan 2009: Lynn Shelton, per Humpday. 2010: Kelly Reichardt, per Meek's Cutoff 2011: Ruben Östlund, per Play 2012: Lee Sang-woo, per Barbie (pel·lícula) 2013: Jeremy Saulnier, per Blue Ruin 2014: Nima Javidi, per Melbourne (pel·lícula) 2015: Arturo Ripstein, per La calle de la amargura 2017: Ana Urushadze per Scary Mother 2018: Radu Jude per I Do Not Care If We Go Down in History as Barbarians i Dominga Sotomayor per Tarde para morir joven 2019: Lou Ye per Saturday Fiction 2023: María Aparicio per Las cosas indefinidas
Premi al Millor Actor 1994: Szabolcs Hajdu, per Jó éjt királyfi (Bona nit, dolç príncep). 1995: Jason Andrews, per Rhythm Thief. 1996: Manuel Alexandre, per El ángel de la guarda. 1997: Lothaire Bluteau, per Bent. 1998: Gary Lewis, per Orphans. 1999: Guillaume Depardieu, per Pola X. 2000: Michael Nyquist, per Junts. 2001: John Cameron Mitchell, per Hedwig and the Angry Inch. 2002: Adam Sandler, per Punch-Drunk Love. 2003: Konstantin Lavronenko, Vladimir Garin i Ivan Drobronravov (ex aequo), per El retorn (Vozvrashcheniye). 2004: Mohammed Khouas, per Lila dit ça. 2005: Mark O'Halloran i Tom Murphy (ex aequo), per Adam & Paul. 2006: Shia LaBeouf, Channing Tatum, Martin Compston, Adam Scarimbolo i Peter Anthony Tambaki (ex æquo), per A Guide to Recognizing your Saints. 2007: Mathieu Amalric, per La question humaine. 2009: Mark Duplas i Joshua Leonard, per Humpday. 2010: Mimi Branescu, per Marti, dupa craciun. 2011: Jérémie Elkaïm, per La guerre est déclarée 2011|2012: Yosef Carmon, per Epilogue 2011|2013: Alexandre Landry, per Gabrielle 2011|2014: Dawid Ogrodnik, per Life Feels Good 2015: Jung Jae-young per Right Now, Wrong Then. 2017: Harry Dean Stanton (pòstum) per Lucky 2018: Ki Joo-bong, per Hotel by the River 2019: Marc Maron, per Sword of Trust 2020: Conrad Mericoffer, per Poppy Field 2021: Jean-Michel Lemoine per Poulet Frites 2022: Marc Maron per To Leslie 2023: Temiko Chinchinadze per Blackbird Blackbird Blackberry
Premi a la Millor Actriu 1994: Ghita Norby, per Det bli'r i familien (Afers de família). 1995: Renee Humphrey i Alicia Witt (ex aequo), per Fun. 1996: Dina Panozzo, per Fistful of Flies. 1997: Samantha Morton, per Under the Skin. 1999: Hilary Swank, per Boys Don't Cry. 2000: Dina Korzun, per Last Resort. 2001: Eva Löbau, per Ich werde dich auf Händen tragen. 2002: Oksana Akinshina, per Lilja 4-ever. 2003: Frances McDormand, per El carrer de les temptacions (Laurel Canyon). 2004: Graciana Chironi, per Familia rodante. 2005: Tilda Swinton, por Thumbsucker. 2006: Sima Mobarak-Shahi, Shayesteh Irani, Ayda Sadeqi, Golnaz Farmani i Mahnaz Zabihi, (ex aequo) per Offside. 2007: Marie-Christine Friedrich, per Tout est pardonné. 2009: Patricia Gerardi, per La Pivellina. 2010: Mirela Oprisor i Maria Popistasu per Marti, dupa craciun. 2011: Valérie Donzelli, per La guerre est déclarée 2012: Golshifteh Farahani, per Syngué Sabour. 2013: Agata Kulesza, per Ida. 2014: Shivani Raghuvanshi, per Titli. 2015: Loubna Abidar, per Much Loved. 2017: Kim Min-hee per On the Beach at Night Alone‘En attendant les barbares', de Eugène Green, gana el festival de Gijón - El País 2018: Olivia Colman, per The Favourite 2020: Grazyna Misiorowska, per Marygoround 2021: Anastasia Budiashkina per Olga 2022: Andrea Riseborough per To Leslie 2023: Eka Chavleishvili per Blackbird Blackbird Blackberry Premi Daniel Taradash al Millor Guió 1994: Istvan Kardos, per Jó éjt királyfi (Bona nit, dolç príncep). 1995: James Mangold, per Heavy. 1996: Karine Sudan, per Miel et cendres.