Torèn, de vegades escrit TorrentAl llarg dels anys, el nom del poble ha tingut diverses formes: Toresin (901), Toresindum (950), Toreno (1337), Toren (1359 i 1396), Thorens i Thorrent, en males adaptacions del topònim al francès, etc. (en francès, Thorrent, que no és forma oficial) és un poble de la comuna de Saorra, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
Està situatTorèn en els ortofotomapes de l'IGN a l'oest del nucli principal de la comuna, el poble de Saorra, a la part occidental de la comuna a la qual pertany. En el poble de Torèn hi ha l'església romànica de la Santa Creu de Torèn i les restes del castell de Torèn.
Etimologia Al llarg dels anys s'han donat diverses explicacions de l'origen del topònim Torèn. Una d'elles creu que podrien haver derivat del nom de persona Torresind o Thurisind, d'origen germànic; una altra explicació considera el nom una transformació de torre sine domus, una torre isolada.
Història El lloc és documentat des de l'any 901, en un escrit pel qual els esposos Leudeví i Orsèn venen als seus fills Benció i Ramon, i a Adalèn, muller del primer, diversos alous que tenen al comtat de Rosselló i a la vall del Conflent.
El 1378, Berenguer d'Oms adquirí de l'infant Joan I Torèn i Mentet, però els Oms veieren les seves possessions confiscades el 1682; cent anys més tard (1779), el poble pertanyia a Louis de Boisambert. Antic municipi independent, però escassament poblat (als fogatges del 1378 i del 1515 se n'indiquen 7 focs o famílies, poc més d'una trentena de persones), Torèn va ser annexionat el 1822 a Saorra. Administrativament va tenir el nom oficial francès de Thorens entre 1793 i 1801, que canvià a Touren fins a la incorporació a Saorra.
Situat a les faldes del Canigó i com en diversos pobles veïns, a Torèn hi hagué mines de ferro, que foren explotades intensivament a partir del 1859, quan es constituí l'empresa de l'alt forn de Rià; la companyia propietària d'aquest (la Société des Hauts fourneaux et Forges de Ria) era també propietària de les mines de Torèn. La mineria del ferro s'acabà a mitjan ; posteriorment s'extragué fluorita durant alguns anys.
Demografia Evolució de la població 1793 1794 1796 1800 1804 1806 1830 62 86 80 77 76 81 92
Cultura Edificis d'interès miniatura|Santa Creu de Torèn L'església parroquial de la Santa Creu de Torèn és d'estil romànic () i té una nau única amb coberta de volta i un absis semi-circular. El campanar d'espadanya, amb dues obertures, està rematat amb tres punxes. A l'interior de l'església es conserva una bella marededeu de fusta i un Crist, que presideix l'altar.
El castell de Torèn, restaurat parcialment al , està situat per dessobre el poble. Havia estat el centre de la baronia de Torèn (al n'eren barons la família Satger). En destaca la torre de l'homenatge, quadrada i rematada amb merlets, i una torre circular.
Bibliografia
(reprodueix el document més antic que esmenta Torèn)
Referències
Enllaços externs
Història i fotografies Breus apunts històrics i fotografies de l'església i del castell
Categoria:Antics municipis del Conflent Categoria:Entitats de població del Conflent Categoria:Geografia de Saorra