Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud. Limita amb la República Popular de la Xina (nord/nord-oest) Rússia al nord-est, i Japó a l'est per l'estret de Corea i el mar del Japó; i separat de la República de la Xina (Taiwan) al sud pel mar de la Xina Oriental. Disposa d'una superfície de poc menys d'un quart de milió de quilòmetres quadrats.
Les proves arqueològiques i lingüístiques suggereixen que els orígens dels coreans eren gent de parla altaica de la Sibèria sud/central,The Rise of Civilization in East Asia: the Archaeology of Korea, p. 165 que poblava l'antiga Corea en successives onades des del Neolític fins a l'edat del bronze.뿌리 깊은 한국사, 샘이 깊은 이야기: 고조선, 삼국, p. 44–45 L'adopció del sistema d'escriptura xinesa ("Hanja" en coreà) en el , i budisme al , va tenir profunds efectes sobre els Tres regnes de Corea.
Corea fou unificada per l'emperador Taejo de la dinastia Goryeo en 936. Goryeo era un estat altament desenvolupat i creà el Jikji al , utilitzant la primera impremta de tipus movible del món. Les invasions mongoles al , tanmateix, debilitaren el pais, que fou convertit en un estat tributari. Després de l'esfondrament de l'Imperi Mongol, la disputa política severa seguia i Goryeo fou reemplaçat per la dinastia Joseon el 1388.
Els primers 200 anys de Joseon foren marcats per la pau relativa i veieren la creació del hangul (alfabet coreà) creat pel rei Sejong el Gran al i l'ascens de la influència de confucianista al país. Tanmateix, a les darreries de la dinastia, la política aïllacionista de Corea li feu guanyar el renom occidental de "Regne Ermità". Per finals del , el país es convertia en l'objecte dels desitjos colonials del Japó, que l'annexà durant l'era Meiji. El 1910, Corea era annexionada pel Japó i romania així fins al final de la Segona Guerra Mundial l'agost de 1945.
El 1945, la Unió Soviètica i els Estats Units acordaren la rendició de forces japoneses a Corea i les tropes soviètiques ocupaven el nord del paral·lel 38, mentre que les tropes dels EUA ocuparen la Corea al sud d'aquest paral·lel. Aquesta decisió dels exèrcits aliats aviat es convertiria en la base per la divisió de Corea per part de les superpotències, incrementats per la seva incapacitat d'arribar a un acord per a la independència coreana. Els dos rivals de la Guerra Freda establiren governs afins a les seves pròpies ideologies, conduint a la divisió actual de Corea en dues entitats polítiques: Corea del Nord i Corea del Sud. El subsegüent conflicte de la Guerra de Corea consolidà aquesta divisió.
Corea del Nord, oficialment la República Democràtica de Corea, és un estat unipartidista d'economia planificada. Corea del Sud, oficialment la República de Corea, és un país de mercat lliure i desenvolupat, membre de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el G20.
Història
Prehistòria i Gojoseon L'Acadèmia Coreana d'Amèrica del Nord descobrí fòssils humans antics en la lava en un lloc de la ciutat de pedra a Corea. Les anàlisis indiquen que els fòssils volcànics poden ser datats fins a 300.000 anys d'antiguitat. La millor ceràmica coreana conservada pertany al Paleolític al voltant de 10000 aC, i el Neolític comença al voltant del 6000 aC.
La llegenda sobre la fundació de Gojoseon descriu a Dangun, un descendent celeste, establint el regne en 2333 aC fins a la caiguda en 108 aC.
La capital original podria haver estat a la frontera entre Corea i Manxúria, però fou més tard moguda al que és avui Pyongyang, Corea del Nord. El 108 aC, la dinastia Han xinesa derrotava Wiman Joseon i instal·lava les quatre comandàncies dels Han en l'àrea de la regió de Liaonin. Als volts de l'any 75 aC, tres d'aquelles comandàncies havien caigut, però la Comandància Lelang romania com a centre d'intercanvi cultural i econòmic amb successives dinasties xineses fins al 313, quan es rendí a Goguryeo.
Període dels proto-regnes El període dels proto-regnes de vegades anomenat el període dels múltiples estats , és la part anterior de què s'anomena comunament el període dels Tres Regnes de Corea, després de la caiguda de Gojoseon però abans de Goguryeo, Baekje, i Silla plenament desenvolupats com a regnes.
Aquest període visqué el sorgiment de nombrosos estats dels anteriors territoris de Gojoseon. el Regne Buyeo sorgia al que és l'actual Corea del Nord i el sud de Manxúria, al voltant del fins al 494. Els seus romanents foren absorbits per Goguryeo en 494, i tant Goguryeo com Baekje, dos dels Tres Regnes de Corea, es consideraven el seu successor. L'Okjeo i Dongye de Corea del nord s'absorbiren finalment al creixent Goguryeo.
Situat en la part del sud de la península de Corea, Samhan es refereix a les tres confederacions de Mahan, Jinhan, i Byeonhan. Mahan era el més gran i constava de 54 estats. Byeonhan i Jinhan constaven els dos de dotze estats, portant un total de 78 estats dins del Samhan. Aquestes tres confederacions finalment es convertien en Baekje, Silla, i Gaya.
Tres Regnes
miniatura|Anapji (llacuna d'Anap) en àrees històriques de Gyeongju Els tres regnes de Corea (Goguryeo, Silla, i Baekje) dominaven la península i parts de Manxúria durant les primeries era comuna. Competien l'un amb l'altre tant econòmicament com militarment.
Goguryeo uní el Regne Buyeo, Okjeo, Dongye i uns altres estats a l'anterior territori Gojoseon. Goguryeo era el poder més dominant; arribava al seu zenit al , durant el regnat de Gwanggaeto "el Gran" i el seu fill, Jangsu expandí el territori a gairebé tota la Manxúria i part de la Mongòlia interior, i prenia la regió de Seül a Baekje. Gwanggaeto i Jangsu sotmeteren Baekje i Silla durant els seus regnats. Després del , Goguryeo estigué constantment en guerra amb les dinasties Sui i Tang de la Xina.
Fundat al voltant del que avui és Seül, el regne de Baekje del sud-oest s'expandí més enllà de Pyongyang durant el pic dels seus poders al . Havia absorbit tots els estats Mahan i havia subjugat la majoria de la península coreana occidental (incloent-hi les províncies modernes de Gyeonggi, Chungcheong i Jeolla, així com part de Hwanghae i Gangwon a un govern centralitzat. Baekje adquirí cultura i tecnologia xinesa a través de contactes amb les dinasties del sud durant l'expansió del seu territori. L'evidència històrica suggereix que la cultura, art, i llengua japonesa fou fortament influïdes pel regne de Baekje.Metropolitan Museum of Art "La metal·lúrgia també fou introduïda del continent asiàtic durant aquell temps. El bronze i ferro s'utilitzaven per fer armes, armadures, eines, i eines rituals com campanes (dotaku)" "Metallurgy was also introduced from the Asian mainland during this time. Bronze and iron were used to make weapons, armor, tools, and ritual implements such as bells (dotaku)"Choson Sinbo "Kitora Tomb Originates in Koguryo Murals" By Chon Ho Chon http://www.mnsu.edu/emuseum/prehistory/japan/yayoi/yayoi.html http://www.japan-guide.com/e/e2131.html http://www.asiasocietymuseum.com/
http://www.japan-guide.com/e/e2046.html http://books.google.cat/books?vid=ISBN4770029780&id=hhOj8JrLQBMC&pg=PA218&lpg=PA218&q=korean&vq=korean&dq=japanese+pottery+sue&sig=qwA36UHFscvAvtia-F0_-RYycW8#PPA219,M1 http://www2.kenyon.edu/Depts/Religion/Fac/Adler/Reln275/Jap-Kor-art.htm
http://news.nationalgeographic.com/news/2008/04/080428-ancient-tomb.html
Encara que registres posteriors afirmen que Silla, en el sud-est, era el més antic dels tres regnes, es considera que fou l'últim regne per desenvolupar-se. Pel , Silla existia com a latifundi, ocupant i influint estats ciutat pròxims. Silla començava a guanyar poder quan annexionà la confederació Gaya el 562. Laa confederació Gaya estava situada entre Baekje i Silla. Els tres regnes de Corea sovint guerrejaven l'un amb l'altre i Silla sovint rebé la pressió de Baekje i Goguryeo però diversos cops Silla també s'alià amb Baekje i Goguryeo per guanyar domini sobre la península.
En 660, el Rei Muyeol de Silla ordenà als seus exèrcits que ataquessin Baekje. El general Kim Yu-shin (Gim Yu-sin), ajudat per forces de la dinastia Tang, conquerí Baekje. En 661, Silla i els tangs envaïren a Goguryeo però foren repel·lits. El Rei Munmu, fill de Muyeol i nebot del general Kim Yu-shin liderà una altra campanya en 667 i Goguryeo caigué l'any següent.
Període dels Estats Units Cap al Nord Sud Entre els segles i , el poder de Silla gradualment s'estengué a través de la península coreana. Silla primer annexionà la confederació Gaya adjacent. Als volts de la dècada del 660, Silla formà una aliança amb la dinastia de Tang xinesa per conquerir Baekje i posteriorment Goguryeo. Després de repel·lir les forces xineses, Silla unificà parcialment la península, començant un període sovint anomenat Silla unificada.
Al nord, l'anterior general Goguryeo Dae Joyeong conduí un grup de refugiats Goguryeo a l'àrea de Jilin a Manxúria i fundà Balhae (698 - 926) com el successor de Goguryeo. A la seva alçada, el territori de Balhae s'estenia del nord de Manxúria fins a les províncies del nord de l'actual Corea. Balhae era destruït pels khitan el 926.
Silla unificada es desfé a finals del , cedint al tumultuós període tardà dels tres regnes (892-935).
Goryeo El país de Goryeo fou fundat el 918 i es reemplaçà a Silla com a dinastia governant de Corea. ("Goryeo" és una forma curta de "Goguryeo" i la font del nom "Corea"). La dinastia durà fins a 1392. Durant aquest període es feren codis legals i s'introduí un sistema de servei civil. Florí el budisme que s'estengué per tota la península. La publicació de Tripitaka Coreana en 80.000 blocs de fusta i la invenció de la primera impremta de tipus mòbil metàl·lica del món al certifiquen les consecucions culturals de Goryeo. La dinastia fou amenaçada per invasions mongoles (1230 - 1270), però la línia dinàstica continuà sobrevivint fins a 1392 des que negociaven un tractat amb els mongols que es quedava el seu poder de sobirans. El 1350 el rei Gongmin era lliure per fi de reformar un govern Goryeo. Gongmin tenia diversos problemes, que incloïen la remoció dels aristòcrates i militars pro-mongols, la qüestió de la propietat de la terra, i que reprimia l'animositat creixent entre budistes i confucianistes.
Dinastia Joseon
miniatura|El Palau de Gyeongbokgung El 1392, el general Yi Seong-gye o Taejo establí la dinastia Joseon (1392-1910) amb un cop d'estat sense pràcticament vessament de sang. L'anomenava la dinastia Joseon en honor de l'anterior Joseon (Gojoseon és el primer Joseon. "Go", significa "vell", fou afegit per distingir-les).
El rei Taejo mogué la capital a Hanseong (anteriorment Hanyang; avui dia Seül) i construí el palau de Gyeongbokgung. El 1394 adoptà el confucianisme com a religió oficial del país, ocasionant molta pèrdua de poder i riquesa als budistes. La filosofia que prevalia era el neo-confucianisme.
Joseon experimentà avenços en la ciència i cultura. El Rei Sejong el Gran (1418-1450) promulgà el hangul, l'alfabet coreà. El període veié diversos avenços tecnològics i culturals així com la dominació de neo-confucianisme sobre tota la península. Es creu que els esclaus, nobi, eren un terç de la població de la Corea Joseon.
Les invasions japoneses de Corea (1592 - 1598) Toyotomi Hideyoshi ordenà a les forces intentar envair Àsia a través de Corea, però fou completament derrotat per un exèrcit, dirigit per l'Almirall Yi Sun-sin amb ajuda de la dinastia Ming. Aquesta guerra també veié l'ascens de l'Almirall Yi Sun-sin amb el "vaixell Tortuga". Els anys 1620 i el 1630 Joseon va patir invasions manxurianes.
Després de la segona invasió manxuriana, Joseon experimentà un període de gairebé dos segles de pau. Els reis Yeongjo i Jeongjo conduïren a un nou renaixement de la dinastia Joseon.