Enicurus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels muscicàpids (Muscicapidae). La principal característica és que tenen la cua biforcada. Són petits ocells insectívors que abans es classificaven a la família dels túrdids (Turdidae) però ara es consideren part de la família dels papamosques del Vell Món, Muscicapidae i es distribueixen pel sud-est asiàtic. Reben el nom comú d'"enicur".
Taxonomia El gènere Enicurus va ser introduït el 1822 pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck per incloure Enicurus coronatus, l'enicur de Leschenault (Turdus leschenaulti (Vieillot, 1818) que per tant és l'espècie tipus. L'epítet de Temminck es considera un sinònim júnior, ja que quatre anys abans, el 1818, Louis Vieillot havia encunyat el nom binomial Turdus leschenaulti per a la mateixa espècie.
El següent cladograma que mostra les relacions entre les espècies es basa en un estudi filogenètic molecular dels papamosques del Vell Món publicat el 2023. Enicurus borneensis.
Etimologia El nom del gènere combina el grec antic «ἑνικος/henikos» que significa “singular” amb «-ουρα/-oura» que significa “de cua”.
Espècies Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 12.1, gener 2025) aquest gènere està format per vuit espècies: Enicurus scouleri - Enicur petit. Enicurus immaculatus - Enicur dorsinegre. Enicurus schistaceus - Enicur dorsigrís. Enicurus maculatus - Enicur ocel·lat. Enicurus leschenaulti - Enicur de Leschenault. Enicurus borneensis. Enicurus ruficapillus - Enicur cap-roig. Enicurus velatus - Enicur de la Sonda.
Tanmateix, el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (desembre 2019), compten 7 espècies, car es segueix el criteri taxonòmic de considerar Enicurus borneensis com una subespècie de Enicur de Leschenault (E. l. borneensis).
Referències
Categoria:Ocells d'Àsia