Baltasar Porcel i Pujol (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 – Barcelona, 1 de juliol de 2009) fou un escriptor, periodista i crític literari mallorquí. Vital, lliure i polèmic, deixà un important llegat literari, que l'acredità com un dels millors novel·listes de les lletres catalanes de la segona meitat del .

Biografia Va néixer el 14 de març de 1937 a la població d'Andratx (Mallorca), situada a la serra de Tramuntana mallorquina. Com a escriptor, va publicar molts títols de tots els gèneres en català, obres que s'han traduït al castellà, l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i el vietnamita, a més d'obtenir un bon nombre de premis literaris.

Com a periodista va col·laborar en diversos mitjans: La Vanguardia, Última Hora i Catalunya Ràdio. Va impulsar i presidir l'Institut Català de la Mediterrània entre 1989 i l'any 2000, organisme fundat per ell a instàncies de la Generalitat de Catalunya. Des de 1989 fins a la seva mort fou el president del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Morí l'1 de juliol de 2009 a l'Hospital Clínic de Barcelona, a l'edat de 72 anys, a conseqüència d'un tumor cerebral del qual havia estat operat tres anys abans.Mor l'escriptor Baltasar Porcel als 72 anys , 3cat24.cat, 1 de juliol 2009 (data d'accés: 01-07-09). La capella ardent s'obrí a les deu del matí del divendres 3 de juliol al Palau Moja de Barcelona.La capella ardent de Baltasar Porcel obrirà aquest matí al Palau Moja , 3cat24.cat, 3 de juliol 2009 (data d'accés: 3-7-09). Un miler de persones passaren per la capella ardent. Un cop tancada la capella les seves despulles foren traslladades a Mallorca on rebé l'homenatge de les autoritats mallorquines i fou sepultat a la seva vila natal d'Andratx.

Obra Va ser autor d'una vasta obra de gèneres molt diversos, entre els quals van destacar especialment la narrativa i els articles periodístics. Porcel es va iniciar en l'escriptura en les dècades de 1960 i 1970 amb Solnegre, La lluna i el Cala Llamp, Els argonautes, Difunts sota els ametllers en flor i Cavalls cap a la fosca. Va ser l'aurora del cicle mític d'Andratx, l'univers màgic, poètic i alhora realista del món rural i mariner balear. La recreació mítica i aventurera d'un món marcat pel fatalisme, per una naturalesa omnipresent i cohesionat per uns llaços familiars sempre determinants, s'inspirava en la Mallorca dels anys de la postguerra i configura la part més original de l'obra de l'autor.

Porcel no va abandonar l'univers íntim mallorquí, que es pot palpar a Les primaveres i les tardors i a El cor del senglar, però a partir de la dècada de 1980 la seva narrativa va esdevenir més polifacètica i ambiciosa. Li van interessar temes més cosmopolites i va ampliar la temàtica. La realitat sociopolítica catalana i espanyola i els esdeveniments més rellevants de l'actualitat internacional, que en força casos Porcel va conèixer de primera mà a causa de nombrosos viatges arreu del món, van diversificar el repertori i alhora li van revelar nous horitzons creatius, com la descoberta i la fascinació pel continent africà, que va marcar la trajectòria de l'autor.

Les pomes d'or, Els dies immortals, Lola i els peixos morts, Ulisses a alta mar, Olympia a mitjanit i el recull de contes Reivindicació de la vídua Txing són obres que van reflectir aquells nous interessos. I, en una visió retrospectiva de la seva obra, es pot afirmar que el conjunt de relats contemporanis de Porcel des de final de la dècada de 1980 (amb El divorci de Berta Barca i, especialment, des de Lola i els peixos morts) va formar una unitat dins la producció de l'autor comparable, en quantitat, a les narracions del mite d'Andratx. Un conjunt de narracions, les darreres, amb novel·les de temes actuals, amb apunts costumistes i un llenguatge contundent i vigorós. El 2009, a títol pòstum, es va publicar un capítol de la novel·la inacabada Els gegants.

Porcel va ser un dels autors més destacats de la literatura catalana. Les seves obres encara són traduïdes i van rebre prestigiosos premis. A més, l'escriptor no es va limitar a la narrativa de ficció. Va ser, sens dubte, un home infatigable que va escriure obres d'investigació i divulgació, biografies, estudis literaris, llibres de viatges, obres de teatre i guions televisius. Tot a més de la seva intensa activitat en el camp del periodisme, a la premsa escrita, a la ràdio i a la televisió.

Porcel va col·laborar, amb remarcables entrevistes a personatges importants de la societat catalana i espanyola, a les revistes Serra d'Or i Destino i, des de la dècada de 1980, va treballar com a columnista al diari La Vanguardia. L'entrevista en profunditat i l'article d'opinió van ser, doncs, altres facetes de l'escriptor, que ens apropen al Porcel més reflexiu i analític, creador d'un estil periodístic personal. Novel·la i periodisme, els dos gèneres més destacats en l'obra de Porcel, semblen comunicar-se en la voluntat de fixar una mateixa realitat amb dos llenguatges diferents i en l'intercanvi de temes i d'impressions.

Entre les influències literàries en l'obra de Baltasar Porcel, va destacar especialment el mestratge de l'estil periodístic i literari de Josep Pla (que Porcel va conèixer i entrevistar) com a herència notable de la trajectòria periodística inicial, i també la figura de Llorenç Villalonga, l'escriptor mallorquí amb qui Porcel va tenir una estreta relació quan va traslladar-se a viure a Palma. També s'hi poden rastrejar altres influències, com les dels autors realistes castellans i italians de la dècada de 1950 o la dels narradors nord-americans de l'anomenada «generació perduda», i altres mestres de la literatura universal com Flaubert o Baroja, reivindicats per l'autor andratxí.

El vigorós univers narratiu porcel·lià, inscrit en aquesta tradició literària, recrea unes històries que fluctuen entre la realitat i la ficció, entre la mitificació i el detall realista, en què la presència d'elements lírics i la voluntat explícita de dotar d'emoció el text configuren una narrativa amb una gran força sensual i unes descripcions magistrals que esdevenen el mirall de les passions humanes.

Com a reconeixement a la seva obra, Porcel va rebre els premis més importants de la literatura catalana (a més d'altres guardons internacionals), com el Ciutat de Palma, el Crítica Serra d'Or, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Joan Crexells o el Ramon Llull. L'any 2007, li van atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, en reconeixement de la seva narrativa i al compromís amb la llengua i la literatura catalanes. Pel seu articulisme va rebre els premis Ramón Godó, el Mariano de Cavia i el Espejo de España. També va obtenir a Itàlia el premi Bocaccio, a França el Prix Méditerranée i dels Estats Units el Critics' Choice.

Pel que fa a l'activitat en l'àmbit sociopolític, Porcel va fundar i dirigir l'Institut Català de la Mediterrània l'any 1989 (des del 2002 Institut Europeu de la Mediterrània), un projecte de contribució a l'estudi i la difusió de les realitats de l'àrea mediterrània i un reflex del compromís de l'autor amb el Mediterrani, un motiu recurrent de la seva obra, reflectit ben clarament en l'ambiciosa 'Mediterrània. Onatges tumultuosos'. També va ser president del Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat a les persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics i humans arreu del món.

Publicacions Novel·la 1961: Solnegre 1963: La lluna i el Cala Llamp 1965: Els escorpins 1968: Els argonautes 1970: Difunts sota els ametllers en flor 1975: Cavalls cap a la fosca 1980: Les pomes d'or 1984: Els dies immortals 1986: Les primaveres i les tardors 1989: El divorci de Berta Barca 1994: Lola i els peixos morts 1997: Ulisses a alta mar 2000: El cor del senglar 2001: L'emperador o l'ull del vent 2004: Olympia a mitjanit 2008: Cada castell i totes les ombres

Prosa no de ficció 1967: Viatge literari a Mallorca 1967: Arran de mar 1968: Viatge a les Balears menors 1969: Els xuetes 1969: Exercicis més o menys espirituals 1973: Debat català 1977: Jordi Pujol 1977: Diàlegs 1987: Els meus inèdits de Llorenç Villalonga 1990: A totes les illes 1993: Camprodon. Una vall del Pirineu.

Entrevistes 1965: L'"homenot" Josep Pla 1978: La revuelta permanente 2003: L'àguila daurada

Retrats literaris 1972: Grans catalans d'ara 2002: El drama i la mar. Entrevista amb Jacint Verdaguer.

Viatges 1971: Crònica d'atabalades navegacions 1977: Camins i ombres 1984: Les illes encantades 1996: Mediterrània. Onatges tumultuosos.

Narrativa breu 1979: Reivindicació de la vídua Txing 1982: El misteri de l'alzinar i altres contes 1984: Tots els contes 2002: Les maniobres de l'amor: Tots els contes, 1958-2001

Teatre 1959: Els condemnats 1962: La simbomba fosca 1965: Teatre 1981: Els dolços murmuris del mar

Obres completes 1991-1997: Obres completes (7 volums)

Teatre representat 1960: Els condemnats. València: Teatre Estudi. 1962: La simbomba fosca. Companyia Agrupació Dramàtica de Barcelona. 1962: Èxode. Barcelona: Companyia Teatre Experimental Català. 1965: El general. Grup Sis x Set: Terrassa. 1965: Romanç de cec. Grup Sis x Set: Terrassa.

Guions de ficció difosos El món en català. Televisió. L'espai de Baltasar Porcel. Televisió. Una nit d'estiu. Televisió. L'entrevista impossible, Jacint Verdaguer. Televisió.

Obra escrita originalment en altres llengües 1989: Baleares 1994: Viajes expectantes. De Marrakech a Pekín. 2004: Geografías expectantes

Premis i reconeixements Al llarg de la seva carrera ha guanyat molts premis literaris: 1958: Premi Ciutat de Palma de teatre per Els condemnats 1960: Ciutat de Palma de novel·la per Solnegre 1961: Premi Joan Santamaria (teatre) per La simbomba fosca 1968: Premi Crítica Serra d'Or de prosa de no-ficció per Arran de mar 1969: Josep Pla per Difunts sota els ametllers en flor 1969: Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Els argonautes 1971: Premi Crítica Serra d'Or de contes per Difunts sota els ametllers en flor 1975: Prudenci Bertrana per Cavalls cap a la fosca 1976: Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Cavalls cap a la fosca 1976: Premi de la Crítica de narrativa catalana per Cavalls cap a la fosca 1978: Premi Espejo de España per La revuelta permanente. 1986: Sant Jordi per Les primaveres i les tardors 1987: Premi de la Generalitat de Catalunya de Creació Literària per Les primaveres i les tardors 1987: Joan Crexells per Les primaveres i les tardors 1997: Prudenci Bertrana per Ulisses a alta mar 2000: Premi de la Crítica per El cor del senglar 2001: Ramon Llull per L'emperador o l'ull del vent 2001: Joan Crexells per El cor del senglar 2002: Lletra d'Or per L'emperador o l'ull del vent 2002: Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per L'emperador o l'ull del vent 2002: Nacional de literatura per L'emperador o l'ull del vent 2005: Premi Crítica Serra d'Or de novel·la per Olympia a mitjanit 2005: Premi Salambó per Olympia a mitjanit 2007: Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2008: Sant Joan per Cada castell i totes les ombres

Llegat El seu fons documental, format per centenars de documents, galerades, llibres corregits a mà, correspondència i escrits originals i a màquina, es conservarà a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Andratx, el poble natal de Baltasar Porcel, construirà un centre d'estudi i divulgació de la seva obra.

Vegeu també Realisme històric

Referències

Enllaços externs

Qui sóc i perquè escric Corpus literari

Categoria:Escriptors mallorquins contemporanis en català Categoria:Premis Nacionals de Literatura Categoria:Premis d'Honor de les Lletres Catalanes Categoria:Andritxols Categoria:Premis Ramon Llull 1997 Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la Categoria:Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la Categoria:Premi Ciutat de Palma-Bartomeu Ferrà de teatre Categoria:Premis Espejo de España Categoria:Premis Salambó Categoria:Premis Sant Jordi de novel·la