El Triangle de Halaib () és una àrea de terra de 20.580 km² situada a la zona de la mar Roja. L'àrea, que pren el seu nom de la ciutat de Halaib, va sorgir per una diferència a la frontera entre Egipte i el Sudan entre el «límit polític» establert el 1899 pel Condomini Angloegipci, que corria al llarg del paral·lel 22è nord, i el «límit administratiu» establert pels britànics en 1902, que donava responsabilitat administrativa al Sudan angloegipci per una àrea de terra per sobre d'aquella línia. Amb la independència del Sudan el 1956, tant Egipte com el Sudan reclamaven sobirania sobre l'àrea. Des de la meitat del 1990, Egipte ha fet exercici de facto de l'administració de l'àrea com a part de la Governació de la Mar Roja, després del desplegament d'unitats militars egípcies allí durant els anys 1990, i hi ha estat invertint activament.
La descripció de l'àrea com un «triangle» és una generalització aproximada. Només el límit del sud de 290, que segueix la latitud 22, és una recta. Mentre tota l'àrea és al nord de la línia dels 22 graus de 22, al sud de la latitud 22 hi ha una àrea més petita, anomenada com Bir Tawil, que toca al Triangle de Halaib en el seu punt més occidental al llarg de la línia de latitud; ni el Sudan ni Egipte reclamen Bir Tawil."Egipte colonial" 1912 mapa La zona és anomenada a vegades a Egipte com l'Àrea d'Administració Governamental del Sudan (Sudan Government Administration Area, SGAA).Meininger, Peter & Stephen Goodman (1996) From the verge of the Western Palearctic: birds of the Gebel Elba area, Egypt "Dutch Birding" 18:285-292
Història Inicis miniatura|El Triangle Halaib està sota administració egípcia des de meitat dels anys 90 miniatura|Encara que aquest mapa del Sudan assenyala el Triangle de Halaib com a part del país, el Sudan no exerceix jurisdicció sobre l'àrea. El 1899, quan el Regne Unit tenia l'hegemonia a l'àrea, l'Acord de Condomini Angloegipci per al Sudan (gener del 1899) posava el límit polític entre els dos territoris al paral·lel 22. Això no obstant, el 1902 els britànics dibuixaven un "límit administratiu" separat, que assignava administració del territori de la tribu Ababda ql sud de la línia de latitud dels 22 graus a Egipte, i assignaven al Sudan l'administració d'uns prats del nord del paral·lel on pasturava el pobles dels beges. El territori que passava sota administració sudanesa mesurava uns 18.000 km², i incloïa les poblacions d'Halaib, Shalatin i Abu Ramad. Quan el Sudan va esdevenir independent el 1956, Egipte considerava la latitud 22 fixada el 1899 com el seu límit territorial i frontera entre els dos països, mentre que el Sudan considerava el límit administratiu de 1902. Com a resultat, tant Egipte com el Sudan reclamen sobirania sobre el territori.. Rongxing Guo. 27ib%20british%20administrative&f=false disputes Territorials i gestió de recursos: un manual global Nova Publishers, 2007. pàg. 132-133. En canvi, l'àrea que quedava per sota de la línia del paral·lel 22 inclosa administrativament a Egipte, coneguda com a Bir Tawil, era una terra nullius no reclamada per cap país: Egipte perquè la seva reclamació suposaria reconèixer el límit administratiu com frontera internacional (i per tant perdre el triangle) i Sudan per la raó contrària, perquè en cas de no reconèixer aquesta zona administrativa a Egipte no podria reclamar la seva zona administrativa.
El febrer de 1958, dos anys després d'independència sudanesa, amb Sudan preparant-se per celebrar eleccions en el Triangle, el president egipci Gamal Abdel Nasser enviava tropes a la regió discutida per celebrar allí el referèndum per la unificació proposada entre Egipte i Síria per formar la República Àrab Unida.<ref>"Egypt Sends Troops To Sudan, Claim To Part Of Territory, Khartoum Rejects Demand", The Times, 18 de febrer de 1958, pàgina 8</ref>"Sudan Rejects Egypt's Ultimatum, Offer To Discuss Border, Legal Rights To Be Defended "Whatever The Cost", The Times, 19 de febrer de 1958, pàg. 8"Nasser Moves South", The Times, 19 de febrer de 1958, pàg. 9"Sudan Sends Appeal To Security Council, 'Huge Infiltration' By Egyptians", The Times, 21 de febrer de 1958, pàg. 8 però les tropes egípcies es van retirar el mateix mes."Egyptians Slip Away, Tension Eases On Sudan Frontier", The Times, 26 de febrer de 1958, pàg. 7
Encara que els dos països continuaven reclamant el territori, el control conjunt de l'àrea romangué de fet fins a 1992, quan Egipte es va oposar a l'atorgament pel Sudan de drets d'exploració a les aigües del Triangle a una companyia petroliera canadenca. Van començar negociacions, però la companyia es va retirar fins que la sobirania fos establerta."Egipte, Algèria i Tunísia acusen el Sudan de la pujada de tensió en la disputa de Halaib Washington Report, febrer de 1993, pàgina 33 El juliol de 1994, el Sudan enviava memoràndums al Consell de Seguretat de l'ONU a les Nacions Unides, a la Lliga Àrab i a l'Organització de la Unitat Africana (OUA) en els quals es queixava de més de 39 incursions militars i administratives d'Egipte a territori sudanès fins al moment en què el Sudan havia redactat els memoràndums el maig de 1993. El gener de 1995 Egipte rebutjava una petició sudanesa del Consell dels Ministres d'Assumptes Exteriors de l'OUA per revisar la disputa a la seva reunió a Addis Abeba.Ofcansky, Thomas. "Sudan: Recent History" a Llavors, després d'un intent frustrat d'assassinat del president egipci Hosni Mubàrak quan arribava a Addis Abeba per assistir a la reunió, Egipte va acusar el Sudan de complicitat, i, entre altres respostes, va reforçar el seu control del triangle de Halaib, expulsant a la policia sudanesa i altres oficials.
El 1998, les relacions entre Egipte i el Sudan va millor, i els dos països anunciaven la seva intenció de treballar junt per resoldre la disputa del Triangle de Halaib, amb un increment de la cooperació entre els seus dispositius de seguretat. No obstant, posteriorment a aquell any, el Sudan acusava Egipte d'assetjar a ciutadans sudanesos a l'àrea, una acusació que Egipte negava. Tot i així, abans de març de 1999, els dos països entraven en discussions diplomàtiques dirigides a millorar les relacions entre ells. Durant una visita a Egipte pel president sudanès Omar al-Bashir el desembre de 1999, es publicava un comunicat conjunt comprometent-se a resoldre la disputa de Halaib "en un context fraternal integrational... "
El gener del 2000, el Sudan retirava les seves forces de l'àrea, cedint el control efectiu de la zona fronterera a Egipte, les forces del qual van ocupar l'àrea i l'administren de llavors ençà."A View of Sudan from Africa: Monthly Briefing" , El Protocol Machakos (Agost de 2002)
Esdeveniments recents El 2004 el president sudanès Omar al-Bashir afirmava que malgrat la retirada de la seva nació el 2000, i el de facto control egipci del Triangle, l'àrea encara legítimament pertanyia al Sudan que mai no hi havia renunciat. "No farem concessions... La prova és que hem reprès últimament la queixa al Consell de Seguretat", deia, segons Associated Press. El descobriment de noves reserves de petroli al territori poden haver motivat la decisió d'al-Bashir de ressuscitar la reclamació sudanesa, ja que aquest fet ha augmentat el desig dels dos estats de reclamar i posseir l'àrea. Al-Bashir reiterava la reclamació sudanesa de sobirania sobre Halaib en un discurs el 2010 a Port Sudan, "Halaib és sudanesa i sempre serà sudanesa."."Sudan's Bashir reiterates sovereignty over disputed border area of Halayeb" Sudan Tribune(1 de juliol de 2010)
El Front Oriental, una coalició política-militar que operava a la part oriental del Sudan en aliança amb el EPAS del sud, i del qual després del 2005 formaven part el Congrés dels Beges i els Lleons Lliures Rashaida (després s'hi va afegir el Moviment de Justícia i Igualtat del Darfur) van signar un acord de pau amb el govern de Khartum el 14 d'octubre de 2006 en el qual es fa constar que Halaib ha de ser part del Sudan perquè la població està connectada ètnicament, lingüísticament i tribalment a aquest país. El cap del Front Oriental i del Congrés dels Beges, Musa Muhammad Ahmad, va declarar que l'assumpte de la sobirania de Halaib hauria de ser decidit per l'arbitratge internacional, en una manera similar a l'assumpte de la sobirania sobre Abyei entre Sudan i Sudan del Sud.
L'octubre de 2009 la Comissió Electoral que preparava un pla complet per les eleccions generals del Sudan l'abril de 2010 declarava que Halaib era un dels districtes electorals a l'estat de la Mar Roja (estat) i la seva població hauria d'exercir els seus drets constitucionals i inscriure's per participar en les eleccions generals. El registre de votants no va tenir lloc a l'àrea del Triangle de Halaib perquè a l'equip de la comissió electoral sudanesa se li va denegar l'entrada per part de les autoritats egípcies. El desembre de 2009 es va impedir el pas per la frontera del territori en litigi a l'assistent presidencial sudanès Musa Mohamed Ahmed. La visita d'Ahmed estava pensada per "afirmar la sobirania [sudanes] sobre el Triangle de Halaib i inspeccionar la situació de la gent proporcionant suport moral i financer als membres de la unitat militar sudanesa atrapada dins el territori des de l'inici de l'ocupació egípcia". Els seus comentaris eren el primer reconeixement oficial que personal de l'exèrcit sudanès romania dins de l'àrea tot i estar de facto sota control egipci. Ahmed també afirmava que el Triangle de Halaib és sudanès i no s'abandonarà "en cap circumstància"."Egypt bars Sudanese official from entering disputed border region: report" Sudan Tribune (10 de desembre de 2009)
El govern d'Egipte està considerant passos com tancar el centre de comerç egipci-sudanès d'Alshalateen o Shalatin i traslladar-lo al punt de control del pas fronterer al paral·lel 22, el qual ha ampliat les seves instal·lacions i el seu personal administratiu per manejar el comerç egipci-sudanès. Amb això, els camions que porten béns a Egipte des del Sudan no podran descarregar els seus béns a Shalatin, com en el passat, sinó que ho hauran de fer al pas fronterer d'Hadarba. Wadi Halfa és el punt de pas més proper cap a l'oest al paral·lel 22 i està situat al Nil.
A partir de 2009 l'autoritat d'electricitat egípcia està construint una línia per donar servei d'electricitat a la ciutat de Shalatin des de la xarxa egípcia principal per reemplaçar els generadors actualment en ús a la població. Aquesta línia s'estendrà en el futur a Abu Ramad i a Halaib. Des del maig de 2010 una nova carretera pavimentada connecta el triangle a Port Sudan.
Segons comunicava el diari sudanès Al-Ahram Today el 22 d'abril de 2010, al-Taher Muhammad Hasaay, l'anterior cap del Consell de Halaib i un membre de la tribu Bisharin que estava fent campanya en contra de la presència militar egípcia en el triangle de Halaib, havia mort a un hospital del Caire després d'haver estat retingut per dispositius de seguretat egipcis sense judici durant dos anys. Una delegació de la tribu Bisharin va declarar al Centre de Mitjans de Comunicació del Sudan que set dels seus membres estaven també en detenció: Muhammad Eissa Saeed, que estava sota custòdia feia 6 anys, Ali Eissa Abu Eissa i Muhammad Saleem, retingut des de feia 5 anys, i Hashim Othman, Muhammad Hussein AbdalHakam, Karrar Muhammad Tahir i Muhammad Tahir Muhammad Saleh, cadascun retingut feia dos anys.""Worry Over the Fate of 8 Hala'ib Detainees in Egyptian Prisons after the Death of a Fifth Detainee" Al-Ahram Today (22 d'abril de 2010)