Els Banu Amrús () foren una notable família muladí de la Marca Superior, descendents d'Amrús ibn Yússuf, cosí de Xabrit, fundador de la dinastia dels Banu Xabrit, més coneguda com a Banu t-Tawil.
La branca de la família d'Amrús, els Banu Amrús, va estar embolicada en la política de la Marca Superior. Yússuf va deixar tres fills, Úmar, Yússuf i Zakariyyà; el primer i el tercer van tenir dos fills cadascun. Un d'aquests, Amrús ibn Úmar ibn Amrús (en àrab ) es va revoltar a Waixqa el 870, i va fer presoner el seu cosí Lubb ibn Zakariyyà ibn Amrús (en àrab ), matant l'àmil Mussa ibn Qàlind (en àrab ), aliant-se amb l'oncle patern de l'àmil, Garcia Ènnec de Pamplona; però poc després es va haver de sotmetre a Còrdova i fou nomenat governador de Tulàytula. Al mateix temps també van tenir activitat el seu germà Zakariyyà ibn Úmar, el seu oncle Zakariyyà ibn Amrús i el fill d'aquest Úmar ibn Zakariyyà. Massud ibn Amrús (en àrab ), fill d'Amrús ibn Úmar, fou el darrer membre destacat de la família i va morir el 884 a mans dels seu parent Muhàmmad at-Tawil, de la branca dels Banu Xabrit.
Genealogia Banu Amrús Banu Xabrit Banu t-Tawil
Bibliografia J. A. Souto, Cronología y gobernadores de Huesca omeya, Granada, 1994
Referències Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Príncipe de Viana, vol. 41 (1980), pp. 5–95 (1980) Francisco Codera, "Mohámed Atauil, Rey Moro de Huesca", Revista de Aragón, vol. 1 (1900), p. 81–85 Fernando de la Granja, "La Marca Superior en la Obra de al-'Udrí", Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón, vol. 8 (1967), p. 457–545. Philippe Sénac, La frontière et les hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Èbre et les débuts de la reconquête aragonaise, Maisonneuve & Larose, 2000.
Categoria:Dinasties de l'Àndalus Categoria:Història de la província d'Osca