Josep Torné i Fornés (Barcelona, 1867 - ibídem 30 de gener de 1943Esquela al diari La Vanguardia) fou un gravador català.
Biografia Fill de Josep Torné i Brunet i Àngela Fornés Horta. Es casà amb Concepció Salvador Arasil amb la qual tingué tres filles: Àngela, Concepció i Maria.
Deixeble de Joaquim Furnó i Abad. Amplià estudis a París.Article del diari "La Publicitat" el 2 de juny de 1928 Va ser professor de gravat de l'Institut Català de les Arts del Llibre de Barcelona durant els anys 1919 i 1932. Acabada la Guerra Civil va exercir de professor a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona fins a l'any 1942.
Va treballar tant en el gravat de reproducció, per a publicacions com L'Art o La Ilustración, com en el gravat original per a edicions de bibliòfil, fent treballs per a editorials com Miquel Rius, Librería de los bibliófilos españoles. Es conserven obres seves en la Calcografía Nacional.
Entre les seves obres cal destacar el títol gravatTítol de l'Exposició Universal de Barcelona destinat a ser entregat als premiats a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 decorat amb una il·lustració seva, segons el dibuix de Dionís Baixeras i Verdaguer.
Un deixeble seu va ser Antoni Riba i Bracons.
Premis 1887: Menció Honorifica en el Saló d'Artistes Francesos de París 1888: Medalla d'Or en l'Exposició Universal de Barcelona 1891: Diploma honorífic en l'Exposició General de les Belles Arts de la ciutat de Barcelona
Referències
Bibliografia RÀFOLS, J.F., Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, Barcelona: Ediciones Millà, 1951
Categoria:Alumnes de l'Escola de la Llotja Categoria:Membres de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Gravadors barcelonins contemporanis