El doctor Hassan 'Abd Allah al-Turabi (), generalment conegut simplement com Hasan al-Turabi, a vegades transcrit Hassan al-Tourabi (Kassala, ca. 1932 - Khartum, 5 de març de 2016), fou un líder religiós i polític islamista del Sudan, que va tenir un paper essencial en la institucionalització de la xaria primer a tot el Sudan i finalment a la part del nord del país. És considerat un vell membre de la «línia dura ideològica islamista».L'Apèndix del 9/11 Commission Report
Carrera Política Després de graduar-se, va tornar al Sudan i es convertia en un membre del Front de la Carta Islàmica, un fillol de la branca sudanesa dels Germans Musulmans. En un període de cinc anys, el Front es convertia en un grup polític important que nomenava a al-Turabi com el seu secretari general el 1964. A través del Front de la Carta Islàmica, al-Turabi va treballar amb dues faccions del moviment islàmic sudanès, els Ansariyya i els Khatamiyya, per redactar una constitució islàmica. Els membres de l'Ansariyya es defineixen com els seguidors del Mahdi Muhammad Ahmad, del . Al-Turabi romania com a dirigent del Front de la Carta Islàmica fins al 1969, quan va agafar el poder Gaafar al-Nimeiry en un cop d'estat. Els membres del Front de la Carta Islàmica foren arrestats, i al-Turabi va passar sis anys sota custòdia i tres en exili a Líbia.
El 1977, el règim i les dues faccions del moviment islàmic al Sudan (Ansariyya i Khatamiyya) intentaren arribar a una "reconciliació nacional", on els líders d'oposició foren alliberats o podien retornar de l'exili, incloent-hi al-Turabi. Aquest i la seva gent van començar a tenir un paper essencial, infiltrant-se en els més alts escalafons del govern on la seva educació, sovint adquirida a Occident, els feia indispensables, "per islamitzar a la societat des de dalt cap a baix"p.179-180 Al-Turabi ingressava al partit únic, la Unió Socialista Sudanesa, i era promogut a Ministre de Justícia i Fiscal General el 1979. Des d'aquesta posició va aconseguir imposar l'establiment de la llei islamica. Nimeiry ho va anunciar el setembre de 1983 avivant la guerra civil que havia esclatat el maig al sud del país quan la dissolució de la regió autònoma (que es va produir el 5 de juny) i la instauració de la xaria eren imminents. Fou necessari abrogar la regió autònoma del sud, ja que en cas contrari l'Assemblea Legislativa del sud podia oposar-se a la mesura. L'oposició popular en contra d'accions polítiques com la dissolució del parlament sudanès i càstigs legalment infligits com amputacions i penjar a la forca, va portar a l'enderrocament de Nimeiry.
Nimeiry fou enderrocat el 6 d'abril de 1985 i al cap d'un any es va retornar al règim democràtic. A partir de 1985 al-Turabi va formar el Front Nacional Islàmic amb la unió d'alguns petits partits islamistes nacionals o regionals (un moviment polític amb poder polític considerable al Sudan però poca popularitat entre els votants) i va concórrer a les eleccions on només va obtenir el 10% dels vots però 51 escons (de 301) i el mateix Hasan al-Turabi no va guanyar l'escó que disputava per Khartum doncs els tres candidats d'altres partits es van posar d'acord per retirar-se dos d'ells i concórrer un sol amb el suport dels tres en contra d'al-Turabi; el maig de 1986 va entrar al govern de coalició que va formar Sadiq al-Mahdi. Des del govern va preparar l'assalt al poder amb els seus homes dins les forces armades.
Arribada al poder El 30 de juny de 1989 el general Omar al-Bashir donava el cop d'estat que va liquidar la democràcia. El cop va anar seguit de repressió severa, incloent-hi purgues i execucions a les files superiors de l'exèrcit, prohibició d'associacions, partits polítics, i diaris independents i la presó per les figures polítiques i periodistes més destacats.Kepel, Jihad (2002), p.181 Hasan al-Turabi fou arrestat formalment i confinat, però la impressió general era que estava darrere del cop. La influència del NIF/FNI fou evident dins el govern que va adoptar les seves polítiques i diversos membres del Front van entrar al govern com a ministres.
Al-Turabi va fundar la Conferència Popular Àrab i Islàmica a celebrar de manera anual (també a vegades anomenat el Congrés) al voltant de 1991. Allí es trobaven uns quants grups islàmics d'arreu del món, incloent-hi representants de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, Hamàs, Gihad Islàmic, la Gihad Islàmica Algeriana i Hesbol·là."Turabi buscava persuadir xiites i sunnis d'aparcar les seves divisions i unir-se contra l'enemic comú. A finals de 1991 o el 1992, les discussions al Sudan entre Al-Qaida i operatius iranians conduïen a un acord informal per cooperar proporcionant suport - fins i tot si només era formació - perquè les accions es fessin principalment contra Israel i els Estats Units. No molt de temps després, els operatius d'al-Qaeda i els formadors viatjaven a l'Iran per rebre formació en explosius".9/11 Nomenen Informe, Capítol 2
Un mestre "cinturó negre" de Karate sudanès, Hashim Bedreddin Mohammed, va atacar a al-Turabi i amb dos cops el va deixar inconscient i en coma, quan al-Turabi era en un aeroport d'Ottawa a Canadà, el 26 de maig, de 1992. Hashim era un Sufi en exili i un adversari del règim d'islamista del Front Nacional Islàmic i havia guanyat un campionat mundial de karate el 1983. Atacava al-Turabi de ràbia quan el va veure. Al-Turabi fou hospitalitzat durant 4 setmanes. Després que al-Turabi caigués inconscient, Hashim va suposar que era mort i va fugir. Al-Turabi va patir lesions severes, l'ús del seu braç dret es va perdre, tenia dificultat per parlar i bevia amb ajut d'una canya. Hashim va rebre el suport d'un sudanès exiliat al Canadà que llançava la "Campnaya Amics de Hashim" per donar suport al seu atac contra al-Turabi. Un cartell deia "Molts sudanesos aprecien el que Hashim ha fet". Cridaven a aturar les polítiques islamistes i al retorn al secularisme.
L'agost de 1993, el Sudan fou posat a la llista dels Estats Units com a "patrocinadors estatals de terrorisme" després del primer atemptat amb bombes al World Trade Center. Les notes del departament d'Estat deien que "cinc de 15 sospitosos arrestats" després del bombardeig eren sudanesos.The Nation | Unconventional Wisdom Since 1865
El 1993 el Consell de Comandament de la Revolució es va dissoldre i al-Bashir va passar a ser president i es va convocar una Assemblea Nacional de Transició però sense partits (els candidats es van presentar com independents).
El 1994 un informe publicat per Human Rights Watch, dirigit per Gaspar Biro, un professor hongarès de dret i enviat especial de les Nacions Unides al Sudan el 1993 trobava el govern sudanès estava practicant "la tortura de manera extensa i sistemàtica" dels detinguts.Abans inusual al Sudan, ara la tortura era general al Sudan, especialment al sud. Les dones no musulmanes eren violades i se'ls prenia als seus fills; les bosses de paper omplertes de pols de pebre es posaven als caps dels homes, i alguns se'ls lligava a formiguers; s'aixafaven testicles i eren cremats per cigarrets i corrent elèctric, segons un informe de 1994 de la Human Rights Watch.Miller, Judith, God Has Ninety Nine Names (c1996), p.153
Dos anys més tard un intent d'assassinat contra el llavors president egipci Hosni Mubàrak a la reunió de l'OUA a Addis Abeba, portat a terme per la Gihad Islàmic d'Egipte, alguns membres de la qual estaven vivint en exili al Sudan.Sageman, Marc, Understanding Terror Networks, University of Pennsylvania Press, (2004) p.45 Evidence from the Egyptian and Ethiopian governments implicated the Sudanese governmentWright, The Looming Tower, (2006), p.213-4 El fet va portar a un vot unànime a les Nacions Unides per imposar sancions econòmiques rígides al Sudan. El representant sudanès negava les càrregues, però la delegació sudanesa ja no mereixia confiança doncs dos anys abans havia estat implicada en una trama per fer explotar la seu de les Nacions Unides a Noya York.
En lloc de dissociar-se de la trama, al-Turabi lloava l'intent d'assassinat i deia que Mubarak era estupid: Els fills del Profeta Moisès, els musulmans, s'han aixecat contra ell i han desemmascarat els seus plans, fent-lo tornar-lo al seu país .... Trobe aquest home massa lluny del meu nivell de pensament i la meva visió, i massa estúpid per entendre les meves declaracionsPetterson, Donald, Inside Sudan: Political Islam, Conflict and Catastrophe, Boulder DO, Westview, 1999, p.179
Les sancions internacionals prenien efecte l'abril de 1996 i eren acompanyades per una "retirada general de la comunitat diplomàtica" de Khartum. Alhora el Sudan treballava per apaivagar Amèrica i uns altres crítics internacionals expulsant als membres de l'egípcia Gihad Islàmic i forçant a Bin Laden a sortir del país.Wright, The Looming Tower, (2006), p.221-3
El març de 1996, les eleccions nacionals se celebraven per primera vegada des del copNew York Times, 16 de març de 1996, p.4 fou finalment elegit sense oposició a un seient de l'Assemblea Nacional de la que més tard va ser elegit president. Aquest era el seu primer cas a ocupar una posició política amb alguna consistència. Durant els darrers anys de la dècada del noranta, la seva influència i la de l'"ala internacionalista i ideològica" que volia representar el seu partit, va disminuir a causa de la imposició de sancions de les Nacions Unides al Sudan en el càstig per a l'ajuda sudanesa a militants egipcis en el seu intent d'assassinar al president egipci, "a favor dels 'nacionalistes' o de líders més pragmàtics que se centraren a intentar recuperar-se del dany que l'aïllament econòmic internacional desastrós pel Sudan havia resultat de l'aventura ideològica."Fuller, The Future of Political Islam, (2003), p.111
El 1998 es van autoritzar els partits i llavors al-Bashir i al-Turabi van refundar el partit (el Front Nacional Islàmic sembla que no fou dissolt formalment, però de facto fou donat per dissolt per assoliment dels seus objectius) i van crear el Partit del Congrés Nacional, del qual al-Turabi fou president (a més de president de l'Assemblea Nacional) i al-Bashir el secretari general. El 1999 al-Turabi es va oposar a la reelecció a la presidència d'al-Bashir i aquest va haver de dissoldre el parlament i declarar l'estat d'emergència;"Sudan opposition head: rebel assault may spur more violence", Associated Press (International Herald Tribune), May 18, 2008. al-Turabi fou suspès com a president del PCN i un temps després arrestat acusat de conspiració, sent alliberat l'octubre del 2003.Wasil Ali, "Sudanese Islamist opposition leader denies link with Darfur rebels" , Sudan Tribune, May 13, 2008.
A partir dels atemptats de les Torres Bessones de setembre del 2001, al-Bashir es va distanciar d'al-Turabi i dels islamistes, almenys en aparença. No obstant la línia política va seguir marcada pels Germans Musulmans; les seves milícies van ser les autores de les matances al Darfur. Al-Turabi fou empresonat a la presó de Kobar ("Presó Cooper") de Khartum el març de 2004 per ordre del seu abans aliat el President Omar al-Bashir. acusat d'estar associat amb el Moviment de la Justícia i la Igualtat (JEM), un moviment Islamista armat participant en el Conflicte de Darfur. Al-Turabi va negar aquestes acusacions. El gener de 2005 es va signar la pau de Nairobi (Comprehensive Peace Agreement CPA) i fou alliberat el 28 de juny de 2005.
El 2006, al-Turabi va sortir al titulars internacionals quan emetia un fatwa que permetia a les dones musulmanes casar-se amb homes no musulmans, i el consum d'alcohol en certes situacions, en contradicció a la llei de la xaria generalment acceptada.News 24, Muslim, Christian make history , May 22, 2006Refugee Review Tribunal, Christian – Islam – Mixed Marriage , September 30, 2008