Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403. Fou criat a la cort per l'esposa de Tamerlà, Sarai Mulk Khanum, i Khan Zade també va viure a la cort des de 1397.
Infantesa Ja se l'esmenta com a Khalil Mirza el 1384 quan Khan Zade es va reunir amb l'exèrcit dirigit per Tmerrlà al riu Murghab, portant al petit príncep Khalil que tindria nomes uns dies o setmanes. Tamerlà la va enviar junt amb altres dames cap a Samarcanda (quedant-se nomes amb Tuman Agha).Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 48 Tamerlà va tornar a veure al jove príncep al Gheutxe Tenguiz (Mar Blava, o sigui la mar Càspia) on els va anar a trobar la reina Sarai Mulk Khanum amb els joves Xah Rukh (timúrida) i Khalil Mirza, fill i net de Timur, i altres dames de la cort, que foren tots rebuts a Marand. Després d'un temps a Marand la reina i les altres dames de la cort van retornar a Samarcanda.Ibid, II, 57 Per tercera vegada va veure a Tamerlà quan fou cridat al Gurgan el 1392.Ibid, III, 20
Campanya de l'Índia Va participar en la campanya de l'Índia de 1398-1399 (a Delhi va tenir el co-comandament de l'ala esquerra tot i que encara no tenia 15 anys, juntament amb Sultan Husayn Mirza). A la batalla de Delhi (1398) Khalil Mirza, de vora quinze anys, es va distingir capturant un elefant, junt amb els seus guàrdies, i portant-lo com a regal al seu avi. Timur va quedar tan impressionat per la valentia del jove que li va atorgar el títol de sultà (abans es deia Khalil Mirza i va passar a ser conegut com a Khalil Sultan).Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi
Campanya dels Set Anys Després va prendre part en l'anomenada campanya dels set anys (1399-1404). El hivern del 1399 al 1400, Khalil fou pare del seu primer fill Berkul. El 1401 va combatre a grups turcmans a la zona de l'Eufrates. L'estiu del mateix any va ser enviat a fer incursions a l'Iraq Arabí i amb altres amirs va devastar Hilla i Wasit i va passar per Nayaf però en aquesta darrera no hi van fer saquejos sinó que van fer pregaries ja que era el lloc on havia mort Husayn el net de Mahoma.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 33 Després de sortir de l'Iraq, el jalayírida Ahmad ibn Uways hi va tornar. Tamerlà va haver d'enviar altre cop tropes a l'Iraq (1401-1402). Sultan Husayn i Khalil Sultan foren enviats a diversos llocs de Caldea (a grans trets l'Iraq al sud de Bagdad); van passar per Chepchemal i van saquejar Mendeli d'on havia fugit el governador Mir Ali Kalender que es va dirigir cap al Tigris amb algunes forces i va passar a l'altre costat on es va fer fort. Khalil Sultan va enviar alguns valents que van passar el riu i van atacar a Mir Ali Kalender pel darrere; quan el príncep va iniciar l'atac pal davant creuant el riu nadant, els que havien creuat abans van iniciar l'atac pel darrere; els soldats capturats foren fets presoners de guerra excepte Ali Kalender que fou cremat viu.Ibid, V, 38 El 1402 va participar en la conquesta de Kemakh i a la batalla d'Ankara (28 de juliol de 1402.Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942 Després de la batalla, Khalil Sultan, acompanyat de l'emir Mubashir i Dewlet Timur Tawwaji foren enviats a Samarcanda per cobrir les fronteres de l'imperi pel costat de Turkestan (nord-est).
Governador d'Arran A finals del 1403 o principis del 1404 Tamerlà li va donar els governs de Baylakan, Bardaa, Ganja (Arran), Armènia i Geòrgia fins a Trebisonda, que abans depenien del govern de Tabriz (Azerbaidjan); els territoris de l'antiga corona d'Hulagu havien passat en part a Abu Bakr (el fill gran de Miran Shah que va rebre l'Iraq Arabí amb Bagdad i les seves dependències) i en part a Muhammad Umar (segon fill de Miran Shah), que va rebre l'Azerbaidjan i Tabriz, l'Iraq Ajamita amb Sultaniya, el Mazanderan i el Shirwan i dependències). La ciutat de Baylakan tindria com a governador a Bahram Shah, fill de Jalal al-Islam.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, VI, 9 Khalil no obstant seguia a Samarcanda i el 27 d'abril de 1404 un missatger va informar a Timur de que al centre dels seus estats tot estava en calma i l'administració funcionava sense problemes.Ibid, VI, 18, 19
Preparatius per anar a la Xina El 16 de setembre de 1404 va començar un kurultai a Samarcanda, a la plana de Kani Gil. Khalil Sultan va arribar poc després de començar procedent del Turkestan (de Taixkent). En preparació de la campanya de Tamerlà a la Xina el 1404, se li va concedir el comandament de l'ala dreta; Khalil Sultan fou el primer a avançar i va arribar a TaixkentTamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi on va passar l'hivern entre Taixkent i Shahrukhia.
Xadi Mulk Khalil Sultan, comandant de l'ala dreta, va horroritzar a la família imperial en casar-se amb Xadi Mulk, una concubina que pertanyia a l'harem del desaparegut amir Hajji Saif al-Din Nukuz. Sultan Husayn havia deixat abans embarassada a la seva dona Jehan Sultan (filla del príncep Ali, al seu torn fill de la germana de Timur) la qual va denunciar a Timur la relació. Timur, furiós, havia ordenat la compareixença de la dona, però Khalil Sultan s'havia resistit al comandament del seu avi i l'havia amagat al·legant que no compareixia perquè no la trobava. Quan finalment la van trobar, va ser condemnada a mort. Si no hagués estat per la intervenció d'un un altre net, Pir Muhammad ibn Jahangir, la concubina esdevinguda princesa hauria estat executada ràpidament. Quan Timur va arribar a Aqsulat, va descobrir que Khalil Sultan l'havia desafiat al negar-se a entregar-la. Furiós va ordenar per segona vegada l'execució. Però ara l'emperadriu Sarai Mulk Khanum va intercedir en nom de la dona, emocionada per la pena del príncep que ella havia ajudat a criar. Els dos vells amirs, Shaikh Nur al-Din i Màlik Xah, van ser persuadits per informar a Timur que Xadi Mulk estava embarassada d'un fill de Khalil Sultan. Això va funcionar. L'execució es va cancel·lar. Xadi Mulk es va confiar a l'atenció d'una altra de les reines de Timur, Bayan Agha, durant la seva gestació i després d'haver donat a llum Xadi Mulk seria entregada a un dels esclaus negres eunucs, el principal deure del qual seria assegurar-se que Khalil Sultan no li tornés a posar els ulls al damunt. Amb la qüestió resolta, la marxa a l'est es va reprendre.
Mort de Tamerlà A Taixkent va saber la mort de Tamerlà produïda el 18 de febrer de 1405 a Otrar. Abans de morir Tamerlà va designar hereu a Pir Muhammad ibn Jahangir, germà de Muhammad Sultan, l'anterior hereu, i igualment net del conqueridor. La mort de Timur fou amagada inicialment per si es continuava la campanya de la Xina. Les dames de la cort van rebre prohibició de mostrar cap senyal de dol en públic i canviar d'hàbits; es va comunicar als prínceps i amirs acampats a la rodalia de Taixkent i als acampats a Yasi i Sabran (Àsia central). Al príncep Khalil Sultan se’l va informar per anar a la cort amb poca gent i es van enviar correus a Gazni on estava l'hereu Pir Muhammad, al que se li indicava que havia d'anar ràpid a Samarcanda. També es va informar als demes prínceps i als governadors provincialsYazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, VI, 31
El 28 de febrer de 1405 el taüt de Timur va travessar el riu Yaxartes en direcció a Samarcanda. L'endemà es va fer una reunió de tots els amirs i notables i es va decidir que l'exèrcit restaria sota el comandament del príncep Ibrahim Sultan, que Timur havia escollit per acompanyar-lo al seu costat en l'expedició, i aniria a reunir-se amb les forces estacionades a Taixkent manades pel príncep Khalil Sultan ja que aquest príncep, que aleshores tenia 21 anys, era el més gran dels prínceps de l'expedició i al qual Ibrahim Sultan entregaria el comandament de les forces militars; un consell de grans emirs administraria l'estat en les decisions corrents i anirien a la Xina per realitzar la campanya prevista. Després d'això la comitiva amb el taüt va seguir cap a Samarcanda dirigida per Khoja Yusef i Ali Kutxin; van arribar a Samarcanda ja de nit del dia 4 de març de 1405. Al matí a les 10 Ibrahim Sultan i els emirs van decidir sortir cap a la Xina. Van creuar el Sihun i van acampar a uns 5 km a la vora del riu Arje, a l'est d'Otrar, prop del pont de Kaldurma. Ibrahim Sultan va establir una tenda imperial que va ocupar i va hissar l'estendard imperial, com una mena de substitut de l'emperador; es van enviar missatgers a Khalil Sultan al campament de Taixkent i a Sultan Husayn, cap de l'ala esquerra de l'exèrcit, que era a Sabran, demanant la seva incorporació a l'exèrcit; totes les ales s'havien de trobar a Juklek, uns quilòmetres a l'est d'Otrar.Ibid, VI, 32, 33, 34
Activitat de Sultan Husayn Sultan Husayn, cap de l'ala esquerra, no va fer cas a la petició; va llicenciar a l'exèrcit i amb mil homes va crear el Sihun a Khujend i es va dirigir a Samarcanda via Kazak. Els correus que l'havien anat a cridar, van aportar la noticia dels seus actes, que van deixar molt sorpresos als emirs, singularment a Nur al-Din i Malik XahIbid, VI, 35
Els amirs van demanar al governador de Samarcanda, Shah Arghun, de no deixar-lo entrar a la ciutat; el mateix avis es va enviar a les emperadrius; igualment es va alerta a Khalil Sultan a Taixkent i li demanaven anar amb les tropes cap al camp d'herbes d'Akar on podrien acampar perfectament. Ibrahim Sultan amb els amirs Nur al-Din i Shah Malik van sortir de la zona d'Otrar on eren, en direcció a Samarcanda (l'amir Berdi Beg es va quedar al comandament a Otrar). Però a Taixkent l'acció de Sultan Husayn va desfermar el pànic i el príncep Muhammad Umar i els amirs Kodadad Husayni, Yadghiar Shah Arlat, Shams al-Din Abbas i Berendak (entre d'altres) van decidir avançar-se a Sultan Husayn i proclamar emperador a Khalil Sultan a la pròpia Taixkent, sense consultar ni a altres amirs i princeps ni a les emperadrius.Ibid, VI, 36 Sultan Husayn, fill d'una filla de Timur (de nom Agha Begi), va intentar agafar el poder a Samarcanda abans de l'arribada de Khalil, atraient a l'exèrcit; però lògicament no va poder entrar a Samarcanda i el seu intent va fracassar. Va fugir al Khurasan (província mongola) amb el seu oncle Xah Rukh (timúrida), que el va fer executar.
Rebuig a Khalil Sultan