Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Governador de Samarcanda Al marxar cap a l'Índia el 1398, Tamerlà va encarregar el govern de Samarcanda al príncep Umar o Muhammad Umar, fill de Miran Xah. Al seu retorn de l'Índia, Tamerlà va arribar el 13 d'abril de 1399 a Durbilgin on Xah Rukh (timúrida) que venia d'Herat el va anar a trobar. En el mateix lloc el príncep Muhammad Umar, per mes d'un any encarregat del govern de Samarcanda, va rebre a Timur i li va baixar els peus; Timur el va rebre molt be ja que havia tingut informes de la seva bona gestió com a governant.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, IV, 33
El 1400 quan Tamerlà va començar la campanya d'Anatòlia oriental, Muhammad Umar va ser l'encarregat de portar a les dames de la cort i els petits prínceps des de Awnik a Samarcanda.Ibid, V, 15
El 1401 Tamerlà el va nomenar lloctinent general del govern de Samarcanda i va designar com ajudant al amir Timur Khoja ibn Akbugha (i altres amirs auxiliars). A la mort de Muhammad Sultan el 22 de març de 1403, Tamerlà va pensar en la successio i la distribució de l'imperi. El 1403, a Menkul, Timur va retornar el seu favor a Pir Muhammad ibn Umar Xaikh i li va retornar el govern de Fars i Siraz, donant-li com a ministres a Luft Allah ibn Bayan Timur ibn Akbugha i a Txel Panchat Barles. Va cridar al príncep Rustem que era a Shiraz, per presentar-se a la cort; quan va arribar a Kansar, que era una dependència de Gulbadkhan es va trobar amb un diploma de l'emperador que li concedia el govern d'Esfahan i li ordenava anar a Burudjird i reconstruir la fortalesa d' Ormiyan. Pir Muhammad, que estava de camí a Shiraz, va arribar a Kansar i es va trobar allí amb el seu germà Rustem; va ser una trobada cordial i després cadascú va anar al seu govern si bé Rustem primer va fer la tasca encarregada a Burudjird abans de poder anar a Esfahan. Timur es va traslladar a la zona de Kars i allí va donar el govern de l'Iraq Arabí incloent Wasit i Bàssora (i amb les seves dependències de Kurdistan, País Oirat, Mardin i Diyarbakir) al príncep Abu Bakr amb l'encàrrec de recuperar i restaurar Bagdad; li va donar com a grans amirs a Bayan Sultan Barles, Pir Husayn Barles, Sevinjik Bahadur, Sultan Sanjar, Hajji Saif al-Din Barles, Doler Khoja Inak i alguns altres, així com un fort exèrcit. Abu Bakr va anar a la zona via Diyarbakir. Timur va enviar també en suport d'Abu Bakr al seu net Rustem, governador d'Esfahan; altres suports enviats per Timur foren Tukel Ari Bugha, governador d'Hamadan, Tamun Sutxi, governador de Nihawand i Shah Rustem de Sanjar i Dinawar.Ibid, VI, 2, 3
Governador del Takhi-i-Hulagu A finals del 1403 o principis del 1404 a Baylakan va decidir concedir el govern del territoris de Baylakan, Bardaa, Ganja, Arran, Armènia, Geòrgia i fins a Trebisonda, que abans depenien del govern de Tabriz (Azerbaidjan) al seu net Khalil Sultan; com ja hem vist els territoris de l'antiga corona d'Hulagu havien passat en part a Abu Bakr (el fill gran de Miran Shah que va rebre l'Iraq Arabí amb Bagdad i les seves dependències) i la resta passarien a Muhammad Umar. Aquest estava a Samarcanda i fou cridat pel seu avi Tamerlà a Baylakan. Un kurultai celebrat al Karabagh al final del hivern del 1403 al 1404 (ja l'any 1404) va formalitzar el nomenament de Muhammad Umar al Takhi-i-Hulagu (Azerbaidjan, Arran, Armènia, Geòrgia, Shaki, Xirvan, Mughan, Gilan, Pèrsia del nord o Iraq Ajamita, Rustumdar i Mazanderan). Timur abans d'abandonar el Karabagh, encara va fer un darrer nomenament: els governs de Hamadan, Nihawand, Burudjird i Lur-i Kučik foren concedits al príncep IskandarIbid, VI, 14 Es va celebrar una gran festa per marcar la concessió del Regne d'Hulagu al príncep Muhammad Umar. Els seus dominis abraçaven a mes dels indicats, Anatòlia fins a Constantinoble, Síria i Egipte. Els virreis de Fars i de l'Iraq Arabí li estarien supeditats (és a dir seria preeminent sobre el seu germà Abu Bakr i naturalment sobre el seu pare Miran Xah i sobre tots els governadors i prínceps vassalls de Pèrsia occidental) i haurien d'assistir a les assemblees. Com ajudants li va designar als amirs Jahan Xah Bahadur, Rustem ibn Musa, Tevekkul Barles, Junayd Boroldai i altres i li va concedir deu mil cavallers; li va atorgar una corona i el va deixar marxar cap al seu govern. Després va repartir honors als prínceps aliats: Malik Isa de Mardin, Malik Izz al-Din Shir de Vastan, Shaikh Ibrahim de Shirwan, Kustendil o Constantí germà del rei de Geòrgia; a Tizek, Bistam i Dialik els va posar al seguici de Muhammad Umar que marxava de cami cap l'ala Tagh (abril de 1404).Ibid, VI, 17 Al seu pare Miran Xah li va concedir el govern d'Arran segurament per poc temps i després el va fer anar a Sultaniya on li va donar el govern local.
Guerres a la mort de Tamerlà Proclamació del germà Khalil Sultan A la mort de Tamerlà el 18 de febrer de 1405, les pretensions de Sultan Husayn Mirza van desfermar el pànic a l'exèrcit que era a Taixkent. El príncep Muhammad Umar i els amirs Kodadad Husayni, Yadghar Shah Arlat, Shams al-Din Abas i Burunduk (entre d'altres) van decidir avançar-se a Sultan Husayn i proclamar emperador a Khalil Sultan a la pròpia Taixkent, sense consultar ni a altres amirs i princeps ni a les emperadrius.Ibid, VI, 36
Muhammad Umar i Abu Bakr van donar suport breument a Khalil Sultan; després es van dirigir al seus governs. Muhammad Umar havia rebut el govern del Takhi-i-Hulagu (l'Azerbaidjan i Tabriz, l'Iraq Ajamita amb Sultaniya, Kazwin i Rayy, Gilan, Rustumdar, Xaki i el Xirvan amb preeminència sobre el seu germà gran Abu Bakr. Aquest volia anar a Samarcanda amb Muhammad Umar i el seu pare Miran Xah que vivia a Sultaniya, i va reunir al seu exèrcit i va deixar l'Iraq Arabí sota administració d'alguns oficials (eliminats a finals d'any pels jalayírides) i se'n va anar cap a Transoxiana.
Conspiració de Jahan Xah Només saber-se la mort de Tamerlà, alguns amirs van començar a conspirar per agafar posicions de preferència. Van convèncer a Jahan Xah, que estava borratxo la major part del temps, de fer executar alguns cortesans entre els quals el naib Mawlana Kutb al-Din Awbahi. Muhammad Umar va reaccionar immediatament, va ordenar atacar a Jahan Xah que després d'un intent de resistència va acabar fugint. Perseguit fou atrapat, fet presoner i executat per un fill d'un dels cortesans assassinats. Muhammad Umar li va reprotxar a l'assassí però ja no tenia remei; va tractar amb indulgència als servidors de l'amir i la seva riquesa es va repartir entre la cancelleria i el saqueig. Va sortir de Karabagh per anar a l'Awjan. Les forces de Muhammad eren 47 koshuns cadascun de 500 homes (o sigui en total 23.500 homes) més 5000 homes de la guàrdia reial.Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 34, 35, 36
Detenció d'Abu Bakr L'execució de l'amir Jahan Xah per part de Muhammad Umar no va agradar a Abu Bakr; Muhammad Umar va tèmer que l'exèrcit que travessava els seus dominis servís per prendre venjança de la mort de l'amir. L'amir Husayn Barles es va presentar com a delegat d'Abu Bakr per anunciar que el seu senyor romania fidel a Muhammad Umar. El 2 de maig de 1405 Muhammad Umar va acampar a Sultaniya, cap on es dirigia Abu Bakr, aquest probablement no tenia intencions hòstils, devia voler la cooperació del Umar en l'expedició cap a Transoxiana, i volia també que hi participés el seu pare Miran Xah.Ibid, pàg. 34, 35, 36. Per això va aturar el seu exèrcit a certa distància de Sultaniya i va anar cap al campament de Muhammad Umar amb un reduit grup de soldats. Però Muhmmad Umar ja s'havia desentés de la sort de Khalil; va consultar amb els seus amirs que s'havia de fer i la majoria van opinar que calia arrestar a Abu Bakr. Quan aquest va arribar al campament fou detingut i empresonat a la ciutadella de Sultaniya.Ibid., pàg. 37 Miran Xah va decidir (pel seu compte o per pressió del seu fill Muhammad Umar) marxar al Khurasan (província mongola) exiliat i amb destí final eventualment a Transoxiana (juny o juliol de 1405), però va haver d'esperar perque a Khurasan l'amir Said Khoja estava combatent la rebel·lió dels sarbadars i el viatge era perillós.
Conflicte amb els cosins de Fars, Yadz i Esfahan Iskandar d'Hamadan i Pir Muhammad de Fars van acordar enfrontar al seu cosí Umar fent servir com a base la ciutat d'Esfahan governada per un tercer germà, Rustem. Pir Muhammad va concedir el govern de Yadz a Iskandar (ja que no podia tornar a Hamadan), el qual hi va enviar a Bikesi Sultan i ell va marxar en persona a Esfahan. L'exèrcit de Muhammad Umar va arribar a Hamadan (juny), i Rustem d'Esfahan hi va enviar un negociador de nom Hajji Musafir Umar, ben acollit per Muhammad Umar; es va acordar la pau, retornant enrere l'atacant.Ibid, pàgs 47, 48 A finals de juny Muhammad Umar va sortir cap a Derguzin i cap a Hamadan on estava encara passada la meitat de juliol. En el camí els habitants de Qom (Kom), Sawah, Kurdistan i Luristan li van oferir regals.Ibid, pàg. 39
Miran Xah al Khurasan A meitat de 1405 es va saber que Miran Xah anava en direcció al Khurasan. Xah Rukh va enviar soldats a interceptar-lo, amb ordres de que si venia en pla de conqueridor, combatre’l però si era demanant asil, acollint-lo. Les forces enviades el van trobar a prop de Sabzawar; se li havia unit Khoja Sultan Ali, el cap dels rebels sarbadars que havien estat derrotats, que inicialment havia fugit a Astarabad i després es va acostar al príncep deposat. Miran Xah va mostrar intencions pacifiques, va acceptar la entrega de Khoja Ali Sultan i de Sultan Husayn fill del kan Pirak Padxah i el seu seguici (tots foren executats excepte Khoja Ali que fou enviat a Herat carregat de cadenes)Ibid, pàg 51 a 54
Abu Bakr alliberat Per aquest temps va començar a aparèixer per la regió de Maragha un predicador de nom Baba Niki que feia algunes coses considerades prodigi (simples jocs de mans). Muhammad Umar les va presenciar personalment i el va fer executar. Abans de morir va predir que una cosa greu passaria després de la seva mort (21 de juliol de 1405). El 24 de juliol de 1405, amb algunes complicitats interiors a Sultaniya, Abu Bakr fou allibefrat i va prendre el control d'aquesta ciutat; els que s'hi van oposar, principalment el tresorer (Khinzanji) Adel, Isa Kurji i Xaikh Hajji, foren massacrats. Agafats per sorpresa els oficials i soldats es van passar a Abu Bakr; la plaça estava ben proveïda d'armes i guardava el tresor local. L'amir Husayn Barles i la mare d'Abu Bakr, Janila Begum, que eren a Ghuzeldereh amb el que quedava de l'exèrcit procedent de l'Iraq Arabí, es van dirigir a Sultaniya amb la seva gent per recolzar a Abu Bakr. Aquest va repartir entre els seus seguidors els diners trobats a la ciutat, per assegurar lleialtats, i amb les tropes que li donaven suport es va dirigir cap a Rayy i per anar d'allí al Khurasan a buscar al seu pare Miran Xah, que en aquells dies ja havia marxat cap allí.
En dos dies Muhammad Umar va arribar a Sultaniya (27 de juliol) i va enviar a l'amir Abd al-Razzak, fill de l'amir Kodadad Husayni, a perseguir a Abu Bakr. A la vora de Kazwin els dos exèrcits es van trobar i després d'una batalla que va durar tot el dia, sense guanyador clar, Abu Bakr va poder seguir cap a Rayy i Abd al-Razzak va haver de tornar a Sultaniya que Muhammad Umar havia deixat en mans d'amirs fidels i ja havia abandonat.Ibid., pags 56 a 58 Un xaikh procedent de Samarcanda, Khusraw Xah, es va oferir a Umar per restaurar el tresor saquejat per Abu Bakr i va sotmetre als amils a una tributació excessiva i arbitraria.Ibid, pàg. 58
Campanya de Muhammad Umar contra Bistam Jagir de Bardaa i contra Xaikh Ibrahim de Xirvan (estiu 1405)