El triestí és el dialecte local de la llengua vèneta que es parla a la ciutat de Trieste i a la seva comarca històrica. El triestí està fortament influenciat per un substrat furlà, degut principalment a la coexistència durant el amb el tergestí, l'antic dialecte de la ciutat que el nou triestí va arribar a substituir.

Hi ha dues hipòtesis respecte a aquesta substitució lingüística. Segons alguns autors va ser principalment deguda a la gran quantitat d'immigrants que van arribar a Trieste a partir de 1716, moment en què la ciutat és declarada port franc de l'Imperi Austrohongarès i experimenta una gran crescuda demogràfica. Segons altres autors, aquesta substitució té origen en l'ús del venecià com a llengua franca, de manera que el triestí es va començar a parlar entre mariners i pescadors, i el reemplaçament es va acabar cap a la primeria del en penetrar en la burgesia, l'últim estrat social que va utilitzar el tergestí.Tamas, R. Cenni sul dialetto triestino, in Per seguir virtute e canoscenza: miscellanea di studi per Lajos Antal. Szombathely, Berzsenyi Daniel Foiskola, 2004, p. 299-321.Vidossich, G. Studi sul dialetto triestino. Trieste, Caprin, 1901.Pellegrini, Renzo, Per un profilo linguistico, in Storia economica di Trieste, vol. I La città dei gruppi 1719-1918, Trieste 2001, pp.293-316.

Més tard, cap a la fi del i durant el , la gran quantitat d'immigrants arribats a la ciutat va produir que el dialecte incorporés mots d'altres llengües, com ara el grec, el croat o el serbi.Doria, M. Sugli slavismi del dialetto triestino giunti per intermediazione friulana, in Studi forogiuliesi in onore di C. C. Mor, Udine, 1983.Fontanot, R. Gli elementi turchi nel dialetto triestino, in Trieste e la Turchia. Storie di commerci e di cultura, a cura di G. Pavan, Trieste 1996, p. 122-125.Fontanot, R. Noterelle etimologiche triestine, in “Atti e Memorie della Società Istriana di Archeologia e Storia patria”, XCV, 1995, p. 423-427. Se sap que James Joyce el va aprendre durant la seva estada a la ciutat, i es conserven les cartes que aquest va enviar a Italo Svevo en aquest dialecte. http://roma.indymedia.org/articolo/4474 Va ser l'única llengua àmpliament utilitzada a la ciutat fins a 1919, quan Trieste va incorporar-se al Regne d'Itàlia per primer cop.

El triestí actual, com la majoria dels dits dialectes d'Itàlia, ha patit una forta degradació per coexistència amb l'italià, però tot i això roman una llengua vivent, utilitzada per ua gran part de la població.

Al seu torn es creu que el triestí ha influenciat per irradiació els dialectes vènets de Gorizia i Grado, que malgrat la proximitat geogràfica amb el dialecte bisiac presenten més similituds amb el triestí.

Exemples de vocabulari {| class=wikitable !Triestí !Italià !Vènet !Dàlmata !Alemany !Eslovè !Croat !Català |- |carèga |sedia |carega |katriga |stuhl |stol |stolica |cadira |- |piròn |forchetta |piron |pirun |gabel |vilice |vilica |forquilla |- |scovàze |immondizia |scoàse |škovace |müll |odpadki |otpad |escombraries |- |spagnolèto |sigaretta |Žighereta |španjulet |zigarette |cigareta |cigareta |cigarreta |- |fraier

|frei herr

|home lliure (desocupat) |- |apoteca |farmacia

|apotheke |lekarna |ljekarna |farmàcia |- |(un) bic|(un) po' |(un) poco | |(ein) bisschen|malo |malo |(una) mica |- |cevapcici

|čevapčiči|ćevapi |(salsitxa típica balcànica) |- |zima |freddo |fredo | |kälte |hladno |zima|fred |- |spavar |dormire |dormir | |schlafen |spati |spavati''' |dormir

Referències

Bibliografia Collussi, G. Osservazioni sul triestino di Carpinteri e Faraguna: la concordanza dei tempi, in Holtus - Metzeltin, Linguistica e dialettologia, G. Narr Verlag, Tübingen, 1983, p. 49–53. Doria, M. Grande dizionario del dialetto triestino. Trieste, Il Meridiano, 1987. Doria, M. Sugli slavismi del dialetto triestino giunti per intermediazione friulana, in Studi forogiuliesi in onore di C. C. Mor, Udine, 1983. Fontanot, R. Gli elementi turchi nel dialetto triestino, in Trieste e la Turchia. Storie di commerci e di cultura, a cura di G. Pavan, Trieste 1996, p. 122–125. Fontanot, R. Integrazioni semantiche ed idiomatiche al GDDT, in “Archeografo Triestino”, CIII, 1995, p. 11–52. Fontanot, R. Noterelle etimologiche triestine, in “Atti e Memorie della Società Istriana di Archeologia e Storia patria”, XCV, 1995, p. 423–427. Fontanot, R. Nuovo supplemento al dizionario del dialetto triestino, in “Atti e memorie della società istriana di archeologia e storia patria”, XCIII, 1993, p. 341–396. Fontanot, R. Sui suffissi nel dialetto triestino, in “Quaderni del Dipartimento di Linguistica – Università di Firenze”, 6, 1995, p. 55–94. Kosovitz, E. Dizionario-vocabolario del dialetto triestino e della lingua italiana, Trieste, Tip. figli di C. Amati, 1889.^ Loffredo A. Morfologia flessiva del dialetto triestino: tesi di laurea in dialettologia, Trieste, Università degli Studi, 2001-2002. Pinguentini, G. Dizionario storico etimologico fraseologico del dialetto triestino. Trieste, Borsatti, 1954. Rosamani, E. Vocabolario giuliano. Trieste, Lint Editoriale, 1990. Tamas R. Cenni sul dialetto triestino, in Per seguir virtute e canoscenza: miscellanea di studi per Lajos Antal. Szombathely, Berzsenyi Daniel Foiskola, 2004, p. 299–321. Vidossich, G. Studi sul dialetto triestino. Trieste, Caprin, 1901. Pellegrini Renzo, Per un profilo linguistico, in Storia economica di Trieste, vol. I La città dei gruppi 1719-1918'', Trieste 2001, p. 293–316

Categoria:Dialectes de llengües romàniques Categoria:Vènet Categoria:Trieste