Portland Trail Blazers, coneguda amb el sobrenom de Blazers, és una franquícia de l'NBA amb seu a Portland, Oregon. Participa en la Divisió Nord-oest de la Conferència Oest de l'NBA. L'únic anell de campions de l'NBA en el seu poder fou aconseguit l'any 1977 contra els Philadelphia 76ers per 4-2. Bill Walton, pivot dels Blazers, fou designat MVP de la final. Abans de traslladar-se al Rose Garden el 1995, els Blazers disputaven els seus partits com a locals al Memorial Coliseum. L'equip va entrar a l'NBA el 1970 i és l'única franquícia professional a Oregon d'una gran lliga esportiva. Els Blazers van gaudir a més d'un gran suport per part del públic; des del 1977 fins al 1995, l'equip va omplir el seu estadi durant 815 partits a casa consecutius, sent la major ratxa en la història de l'esport professional nord-americà.fundinguniverse.com Company History: Portland Trail Blazers, consultat l'octubre de 2008
Els Blazers han arribat a les Finals de l'NBA en tres ocasions, guanyant el seu únic campionat el 1977 i finalitzant subcampions el 1990 i 1992.Nba.com NBA Finals: All Time Champions, consultat octubre de 2008 A més, l'equip s'ha classificat pels playoffs en 25 de les 36 temporades que porten a l'NBA des de la seva existència, incloent una ratxa de 21 aparicions consecutives des de 1983 fins a 2003.probasketballteams.com Portland Trailblazers: Not sota Cheeky after missing the playoffs for first time in 21 years , consultat octubre de 2008 Sis jugadors que pertanyen al Basketball Hall of Fame han vestit la samarreta dels Blazers (Lenny Wilkens, Bill Walton, Clyde Drexler, Drazen Petrovic, Arvydas Sabonis i Scottie Pippen)sportsnetwork.com National Basketball Association: Portland Trail Blazers , consultat octubre de 2008 i quatre han estat reconeguts per l'NBA com un dels 50 millors jugadors de la història de la lliga (Scottie Pippen, Lenny Wilkens, Bill Walton i Clyde Drexler). Walton és el jugador més reeixit de la història dels Blazers, havent guanyat el MVP de les Finals el 1977 i el MVP de la temporada a l'any següent.Nba.com NBA Postseason awards: Most Valuable Player, consultat octubre de 2008 Geoff Petrie, Sidney Wicks, Brandon Roy i Damian Lillard han rebut el premi Rookie de l'Any amb l'equip, Mike Schuler i Mike Dunleavy el de Millor Entrenador de l'Any, i Lenny Wilkens i Jack Ramsay han estat inclosos en el Hall of Fame com a entrenadors.
Pavellons Memorial Coliseum (1970-1995) Rose Garden (1995-avui)
Història 1970-74: Començaments a l'NBA miniatura|El Memorial Coliseum, el primer pavelló dels Blazers. El 6 de febrer de 1970, i després del pagament de 3,7 milions de dòlars, la ciutat de Portland aconseguia tenir un equip en l'NBA, fruit de l'expansió d'aquest mateix any.Nba.com Portland Introdueixes "Blazermania" To NBA, consultat novembre de 2008 Al costat dels Blazers, els Buffalo Braves (avui Los Angeles Clippers) i els Cleveland Cavaliers es van unir també a la lliga. L'equip es va construir al voltant de Geoff Petrie, una primera ronda del Draft provinent de la Universitat de Princeton, i l'aler de 2,08 LeRoy Ellis, que van aconseguir en el draft d'expansió.
Els Blazers van debutar en la lliga el 16 d'octubre de 1970, derrotant els també nous Cleveland Cavaliers per 115-112. Jim Barnett va anotar el primer punt en la història de la franquícia.Nba.com 1970-71: Rookie Sensation Paus Blazers In Scoring, consultat novembre de 2008 Entrenats per Rolland Todd, tècnic procedent de la Universitat de Nevada-Las Vegas, els Blazers van finalitzar la temporada amb un balanç de 29 victòries i 53 derrotes, respectable per tractar-se d'una franquícia d'expansió. En aquella temporada, els afeccionats dels Blazers van poder gaudir de diverses actuacions memorables individuals, com els 26 rebots d'Ellis en un partit (rècord vigent fins al 1975, quan va ser superat per Sidney Wicks amb 27), i els 12 capturats en un quart pel mateix jugador setmanes després davant els New York Knicks. Barnett també va aconseguir un rècord que va trigar a batre's en anotar els 16 tirs lliures que va intentar el 18 de novembre davant els Atlanta Hawks.
Malgrat tot, les decepcions també van tenir cabuda al llarg de la temporada. El 24 de novembre, els joves Blazers van ser superats per una diferència de 52 punts pels Baltimore Bullets. Una de les millors notícies va ser Geoff Petrie, amb una mitjana de 24.8 punts per partit, la setena millor mitjana anotadora de la lliga, i guanyant el Rookie de l'Any juntament amb Dave Cowens, dels Boston Celtics.
Després d'un prometedor primer any a l'NBA, els Blazers van descendir de manera considerable el nivell de joc i solament van poder guanyar 18 partits en la segona temporada. Todd va ser acomiadat com a entrenador després de 56 partits i Stu Inman es va encarregar de reemplaçar-lo per als últims 26 partits de competició. En una temporada negativa va haver-hi moments memorables com l'actuació del capità de l'equip Rick Adelman el 19 de novembre de 1971 repartint 17 assistències contra els Cavaliers, un rècord que es mantindria en la franquícia fins a finals dels 80. Aquella no va ser l'única, ja que el millor partit dels Blazers va arribar el 18 de març de 1972; amb la temporada regular pràcticament finalitzada, l'equip va vèncer per 133-86 als Knicks, ferms aspirants a l'anell. Aquests 42 punts de diferència van ser durant una dècada un rècord en la franquícia.
El Rookie Sidney Wicks, procedent de UCLA, va ser el segon Rookie de l'Any en la història dels Blazers (en dues temporades d'existència), succeint al seu company Petrie. Wicks va fer una mitjana de 24,5 punts i 11,5 rebots, jugant a més l'All-Star Game. Petrie va aportar 18.9 punts per nit, sent el començament d'una de les millors parelles anotadores en la història de l'equip.
En la temporada 1972-73, els Blazers van fitxar a Jack McCloskey, entrenador del Wake Forest, per dirigir a l'equip. La millora es va notar, encara que solament van ser capaços de guanyar 3 partits més que l'any anterior, finalitzant amb un balanç de 21-61. Petrie va anotar en dues ocasions 51 punts, rècord de la franquícia, ambdues amb els Houston Rockets com a rival. Petrie va fer una mitjana de 24,9 punts per partit, superant els 23,8 de Wicks, encara que l'últim va disputar el seu primer All-Star i únic com a titular en la seva carrera. En la següent temporada els Blazers van guanyar 27 partits i van aconseguir un registre de 5 victòries i 4 derrotes a l'octubre, sent el primer mes guanyador en la història dels Blazers. No obstant això, a partir d'aquesta data l'equip va començar la seva particular caiguda, rebent grans derrotes i estel·lars actuacions individuals de jugadors d'equips rivals. El 28 d'octubre, Elmore Smith va taponar 17 llançaments dels Blazers, rècord de tots els temps a l'NBA, i cinc mesos després Rick Barry va realitzar l'anotació més alta de la seva carrera amb 64 punts. McCloskey va ser destituït en finalitzar la temporada. Aquella temporada, a més, es va caracteritzar per l'elecció en el Draft de LaRue Martin, considerat el pitjor nombre 1 de draft de la història.rockymountainnews.com Tomasson: Olowokandi leaves a sour taste, consultat novembre de 2008 Martin va fer una mitjana de 4,4 punts en la seva primera temporada i solament va romandre tres anys més a la lliga. L'error va ser evident en comprovar que jugadors com Bob McAdoo i Julius Erving van ser triats posteriorment.
1974-76: Arriba "Big Bill" En la temporada 1974-75, sota la tutela del nou entrenador Lenny Wilkens i l'elecció en el Draft del pivot Bill Walton, tres vegades Jugador Universitari de l'Any amb UCLA, els Blazers van començar a mostrar signes de millora. Van aconseguir 11 victòries més pel que fa a la temporada anterior, finalitzant amb un balanç de 38-44.
En el primer partit de la temporada regular, els Blazers van derrotar els Cavaliers per 131-129 en quatre pròrrogues, convertint-se en el partit més llarg en la història de l'equip. El 16 de novembre davant Los Angeles Lakers, el base Larry Steele va robar 10 pilotes, rècord que es mantindria fins que Clyde Drexler ho igualés el 1986. Mesos després, en un partit a doble pròrroga a Los Angeles, Wicks va establir el rècord de la franquícia de més rebots en un partit amb 27. L'ala-pivot va disputar els 82 partits de la lliga i va liderar als Blazers en anotació (21.7 per nit) i en rebots (10.7). L'equip va acabar la temporada molt forta, amb una positiva marca de 9-7 el març i un 3-0 a l'abril.
Després de la prometedora temporada anterior, els Blazers van encarar la temporada 1975-76 amb agradables esperances. Encara que van perdre un partit més (37-45), la gran notícia va ser Walton, qui malgrat les lesions va començar a mostrar les seves qualitats. Al final del gener, Walton va dominar amb 22 rebots defensius davant els Golden State Warriors, i dies més tard va capturar altres 20 defensius contra els Washington Bullets. Les seves mitjanes al final de temporada van ser de 16.1 punts i 13.4 rebots per partit. Els Blazers també van afegir a la seva plantilla al base Rookie Lionel Hollins.
Malgrat tot, els Blazers seguien sent encara un conjunt jove i inexpert, mostra d'això va ser la principal derrota en la història de la franquícia al febrer de 1976, quan els Chicago Bulls els va vèncer per 130-74. Amb el tancament de la temporada l'entrenador Wilkens va deixar l'equip per anar-se'n als Seattle SuperSonics, on reconstruiria a l'equip i els faria campió el 1979.
1976-77: Els Blazers guanyen el campionat Els Blazers van dominar el món de la cistella en la temporada 1976-77, mostrant a tot el país un bàsquet excitant i un nivell de joc mai vist abans a Oregon. Després d'un decent 49-33 en la temporada regular, l'equip va poder per fi gaudir de la seva primera participació en uns playoffs de l'NBA.Nba.com 1977 Playoff Results, consultat novembre de 2008
Aquest va ser el primer any del regnat de l'entrenador Jack Ramsay. La seva dècada amb Portland solidificaria la seva reputació com un dels tècnics més creatius de la lliga. També va ser l'any en el qual quatre equips de la ja desapareguda ABA es van unir a l'NBA (Denver Nuggets, New York Nets, Indiana Pacers i San Antonio Spurs). La fusió va portar a una reorganització de les estrelles de la lliga, per la qual cosa Portland va adquirir a Maurice Lucas amb la segona elecció del draft de dispersió de l'ABA.Nba.com Learn more about Maurice Lucas, consultat desembre de 2008 No obstant això, l'arribada de Lucas no va ser gratuïta, ja que els Blazers van haver de traspassar a Geoff Petrie i Steve Hawes per la segona posició. De manera posterior, i amb polèmica inclosa, la franquícia va vendre a Wicks als Boston Celtics.
Amb una plantilla renovada i jugadors joves que ràpidament es van emmotllar a la lliga, els nous Blazers eren un equip fort a meitat de la temporada per primera vegada en la seva història. Walton i Lucas van representar a Portland en l'All-Star Game de 1977, encara que Walton es va perdre el partit per lesió. Però tard o d'hora la temporada se'ls va començar a fer llarga i l'equip va flaquejar el febrer i el març amb una marca de 10-16 en els dos mesos. No obstant això, amb un perfecte 5-0 a l'abril, els Blazers van entrar en forma als playoffs.
El fenomen conegut com a Blazermania va començar a fer efecte. El 5 d'abril encara estaven disponibles algunes entrades en el Memorial Coliseum quan l'equip es va enfrontar amb els Detroit Pistons davant 12.359 espectadors. Aquell va ser l'últim dia que un afeccionat podia comprar una entrada. Des d'aquest dia i continuant fins a mitjan Anys 1990, cada partit a casa de Portland era un èxit taquiller. La capacitat del pavelló va ser de 12.666 fins a 1988, quan va ser ampliat fins a 12.854 i més tard fins a 12.888.