Phoenix Suns és una franquícia de l'NBA amb seu a Phoenix, Arizona. Participa en la Divisió Pacífic de la Conferència Oest de l'NBA. Van arribar a l'NBA en l'expansió que la lliga va fer l'any 1968. Disputa els seus partits de local en el Talking Stick Resort Arena.
En els seus 48 anys d'història, l'equip ha guanyat 2 títols de conferència, 6 títols de divisió i ha disputat dues Finals de l'NBA, en 1976 i 1993, perdent ambdues. Els seus jugadors més emblemàtics podrien considerar-se tant al medallista olímpic Charles Barkley, contemporani a Michael Jordan, amb qui va disputar les finals de 1993, i va compartir el denominat Dream Team dels Estats Units l'any 1992; juntament amb el base Steve Nash, 2 vegades consecutives triat MVP (2005 i 2006) de l'NBA i 8 vegades triat pel All-Star game. És, a més, el màxim asistidor en la història del club.
Història del club Primers anys El 22 de gener de 1968, l'NBA va concedir l'expansió de dues franquícies amb seu en Phoenix i Milwaukee. Els Suns van ser el primer equip de grans lligues professionals de l'estat d'Arizona. Els principals inversors per a la franquícia de Phoenix tenien llaços propers amb la ciutat de Tucson, la segona més poblada de l'estat: miniatura|L'Arizona Veterans Memorial Coliseum va ser el pavelló dels Suns des de 1968 fins a 1992.
Richard Bloch, un agent de borsa i promotor immobiliari del sud de Califòrnia, resident a Tucson. Karl Eller, propietari d'una important empresa publicitària i un dels més importants homes de negocis de Phoenix. Va ser un antic jugador de futbol americà de la Universitat d'Arizona. Donald Pitt, un advocat de Tucson. Don Diamond, un inversor immobiliari també de Tucson que finalment reemplaçaria a Eller en la direcció del club.
Els quatre eren exalumnes de la Universitat d'Arizona. A més, altres inversors van ser els actors Andy Williams i Henry Mancini. Segons la pàgina oficial de Phoenix Suns, el logo va ser dissenyat per Stanley Fabe, propietari d'una impremta de Tucson, per 200 dòlars. Origen del Logo "Suns", com a nom per a l'equip, va ser l'escollit davant altres propostes com Scorpions, Rattlers, Thunderbirds, Wranglers, Mavericks, Tumbleweeds, Mustangs o Cougars.
Els nous Suns van triar com a gerent general a Jerry Colangelo, en aquells dies directiu de Chicago Bulls, quan tan sols comptava amb 28 anys. Colangelo al seu torn va contractar Johnny Kerr perquè ocupés el lloc d'entrenador principal de l'equip. En la temporada 1969-70, Colangelo es va haver d'encarregar de dirigir alguns partits. Cotton Fitzsimmons va substituir Colangelo com a entrenador dels Suns en la temporada 1970-71. Sota el seu comandament, l'equip va presenciar la seva primera temporada amb balanç positiu, acabant amb un registre de 48-34.
Fitzsimmons tornaria a dirigir l'equip a la fi dels anys 1980. Era una persona molt estimada per l'afició dels Suns, un popular i reeixit entrenador, comentarista i directiu de l'organització de Phoenix.
En els anys 1970, els Suns van experimentar una època d'èxit moderat, combinant els talents de jugadors com Dick Van Arsdale i el seu germà bessó Tom Van Arsdale, el membre del saló de la fama Connie Hawkins, Len "Truck" Robinson, Alvan Adams i el pivot Neal Walk. En 1976, els Suns van acabar la temporada amb 42 victòries i 40 derrotes i, sorprenentment, en els play-offs van derrotar els vigents campions Golden State Warriors. L'equip va arribar per primer cop a les finals de l'NBA i es van enfrontar a Boston Celtics en una sèrie mítica, sent derrotats per 4-2.Nba.com 1976 Playoff Results (Consultat: abril de 2008) El cinquè partit, al Boston Garden, va tenir 3 pròrrogues i és considerat per molts com el millor partit de la història de l'NBA, amb l'aler Gar Heard dels Suns anotant una cistella sobre la botzina per portar el partit a la darrera pròrroga. 5º Partit de les Finals de 1976
Escàndol de drogues; Colangelo pren el control A la fi dels anys 1970 i a principis dels 80, els Suns van gaudir de diverses temporades satisfactòries, participant dels play-offs durant 8 campanyes consecutives. Però van arribar els problemes, tant dins com fora de la pista, a mitjan anys 1980. El 1987, l'Oficina del Fiscal del comtat de Maricopa va implicar 13 persones en càrrecs relacionats amb les drogues, tres d'elles eren jugadors actius dels Suns (James Edwards, Jay Humphries i Grant Gondrezick). Aquestes acusacions es van basar parcialment en el testimoni del jugador estrella Walter Davis, qui va ser exonerat. Cap dels acusats va arribar mai a judici. No obstant això, l'escàndol, malgrat que estava considerat com una caça de bruixes, va perjudicar la reputació del club en tot el país. L'escàndol va portar al fet que el gerent general, Colangelo, liderés un grup d'inversors que van comprar l'equip per 44 milions de dòlars, un rècord per aquelles dates.
Amb l'escàndol de drogues i la pèrdua del jove i prometedor pivot Nick Vanos, que va morir en un accident aeri l'agost de 1987, el club estava en hores baixes. L'adquisició dels jugadors procedents de Cleveland Cavaliers Kevin Johnson, Mark West i Tyrone Corbin a canvi de l'aler-pivot Larry Nance va millorar substancialment l'equip. A aquests se'ls va unir el 1988 Tom Chambers, que venia de jugar amb Seattle Supersonics, i la sort dels Suns va canviar radicalment, encetant en una ratxa de 13 anys classificant-se per als play-offs. Kurt Rambis va ser fitxat després del seu pas per Charlotte Hornets el 1989, i l'equip (entrenat per Fitzsimmons), en una eliminatòria impressionant, va vèncer a Los Angeles Lakers en 5 partits abans de caure eliminats a mans dels Portland Trail Blazers en les Finals de la Conferència Oest.Nba.com 1990 Playoff Results (Consultat: abril de 2008) El 1991, els Suns van signar un magnífic registre en la lliga regular de 55-27, però després van caure en la primera ronda dels play-offs enfront Utah Jazz per 3-1.Nba.com 1991 Playoff Results (Consultat: abril de 2008) El 1992, els Suns van aconseguir un rècord de 53-29 en la temporada regular. Després d'haver enviat a quatre dels seus jugadors a l'All-Star Game en els darrers dos anys (Chambers, Johnson, Hornacek i Majerle), els Suns es van conjurar per arriabar a les Finals de l'NBA. Emperò, una vegada més, van caure en 5 partits contra els Trail Blazers en les Semifinals de Conferència.Nba.com 1992 Playoff Results (Consultat: abril de 2008) Els Suns van tornar a perdre una nova oportunitat d'aconseguir l'anell, però en els propers anys van gaudir d'assoliments encara majors.
Finals de l'NBA de 1993 i l'era de Barkley El 1992 els Suns es van mudar al nou pavelló situat al centre de Phoenix, l'America West Arena (ara Talking Stick Resort Arena). Amb aquest nou estadi, els Suns van decidir fitxar jugadors de qualitat i donar-li a l'afició motius per omplir-ho. El primer en arribar va ser l'ala-pivot all-star Charles Barkley, fruit d'un intercanvi amb els 76ers per Jeff Hornacek, Andrew Lang i Tim Perry. La incorporació de Barkley, una de les majors estrelles de l'NBA, per part dels Suns —un equip acostumat a fitxatges més aviat modests— va ser considerat tota una gesta per a l'època. Molts fans dels Suns asseguraven que Barkley "posava a Phoenix en el mapa". Barkley guanyaria el seu primer i únic premi MVP aquella temporada. miniatura|upright|Charles Barkley es va convertir en l'estrella dels Suns. A més de Barkley, els Suns van adquirir altres jugadors clau per a la seva plantilla, incloent Danny Ainge, guanyador de dos campionats amb Boston Celtics, i dues joves promeses seleccionades en el draft i procedents de l'Universitat d'Arkansas, el pivot Oliver Miller i l'aler Richard Dumas (que malgrat haver estat triat en el draft de 1991, havia estat suspès en el seu primer any per violar les polítiques antidroga de la lliga). Els Suns tenien un equip dinàmic i difícil de parar.
Sota el mandat de l'entrenador novell Paul Westphal (fins al moment assistent dels Suns i, com a jugador, membre de l'equip que va arribar el 1976 a les Finals de l'NBA), els Suns amb Barkley, Majerle i Johnson al capdavant van guanyar 62 partits aquest any. Després d'eliminar els Lakers, els Spurs i els Sonics, els Suns van arribar a les Finals per segona vegada en la història del club.Nba.com 1993 Playoff Results (Consultat: abril de 2008) Finalment van perdre dramàticament enfront de Chicago Bulls, liderats per Michael Jordan i Scottie Pippen. Aquesta sèrie va incloure un partit amb tres pròrrogues, el tercer, que juntament amb el cinquè de les Finals de 1976 es convertia en l'únic partit de tres pròrrogues de la història dels play-offs. Finals de 1993 Finals de 1976 Aproximadament 300.000 fans van inundar els carrers de Phoenix celebrant una temporada memorable, malgrat quedar subcampions.
Els Suns van continuar tenint un gran èxit en la lliga regular, amb una mitjana de 178-68 entre les temporades 1992-93, 1993-94 i 1994-95. L'equip va reforçar la seva plantilla afegint jugadors com A.C. Green, Danny Manning, Elliot Perry i Wesley Person. Malgrat quedar campions en la Divisió Pacífic el 1995, els Suns van ser eliminats en les semifinals de la Conferència Oest a mans de Houston Rockets, tot i haver-se situat dues victòries per sobre en l'eliminatòria.Nba.com 1994 Playoff Results (Consultat: abril de 2008)
Al final de la temporada temporada 1994-95, el gerent general dels Suns, Bryan Colangelo (fill de Jerry) va iniciar el que seria un traspàs molt costós, enviant a l'escorta all star Dan Majerle i una elecció de primera ronda del draft a Cleveland Cavaliers a canvi de John "Hot Rod" Williams. Majerle era un dels jugadors favorits dels afeccionats de l'equip, així com un dels més volguts en el vestuari. El traspàs es va dur a terme a causa de la necessitat vital que tenien els Suns d'un pivot, però al final l'equip va acabar trobant a faltar la presència de Majerle i el rendiment de Williams mai va ser l'esperat.
La temporada 1995-96 va ser bastant decebedora pels Suns, amb un balanç final de 41-41 i sent eliminats en la primera ronda dels play-offs per San Antonio Spurs.Nba.com 1996 Playoff Results (Consultat: abril de 2008) Westphal va ser acomiadat a meitat de la temporada i reemplaçat una vegada més per Fitzsimmons. Per si no fos poc, les males relacions amb els gerents i la impossibilitat de guanyar algun campionat va portar Charles Barkley a abandonar l'equip rumb a Houston, a canvi de Sam Cassell, Robert Horry, Mark Bryant i Chucky Brown. El traspàs va resultar ser igual d'improductiu per a tots dos equips. Els millors anys de Barkley havien passat i la seva habilitat física s'havia vist molt reduïda. Quant als Suns, tres d'aquests jugadors incorporats en el traspàs no van arribar a començar la segona temporada amb el club, a més de que els dos jugadors amb més talent (Horry i Cassell) tenien constantment frecs amb l'entrenador i semblaven ser una mala influència per al vestuari.
En el Draft de l'NBA de 1996 els Suns van utilitzar la seva 15a. elecció per escollir al base canadenc Steve Nash. Es fans dels Suns van mostrar el seu desacord per triar un jugador relativament desconegut, ja que no havia jugat a cap universitat. Durant les seves dues primeres temporades en l'NBA, Nash va sortir des de la banqueta, tenint per davant jugadors consolidats com Jason Kidd i Kevin Johnson. El 25 de juny de 1998 Nash va ser traspassat als Mavericks a canvi de Martin Müürsepp, Bubba Wells, els drets de Pat Garrity i una elecció de primera ronda que s'empraria per incorporar Shawn Marion.
1997-2004 Després de l'acord, els Suns van començar la temporada 1996-97 amb un miserable inici de 0-13, sent el pitjor començament en la història del club. Durant aquell 13è partit, Fitzsimmons va dimitir com a entrenador a la meitat del partit i el jugador Danny Ainge va haver d'ocupar el seu lloc.