La Bultaco Sherpa T fou un model de motocicleta de trial fabricat per Bultaco entre 1964 i 1985, època durant la qual fou una de les millors motocicletes d'aquesta modalitat (en forta competència amb les també catalanes Montesa Cota i OSSA MAR) i assolí un gran prestigi internacional. Les seves característiques principals eren el motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 250 i més tard de 350 cc, a banda de les versions juvenils de 74 i 125 cc), bastidor de simple bressol (tret dels versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere. Seguint la filosofia de Bultaco,Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 95 la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa qualsevol afeccionat podia adquirir a la botiga una motocicleta capaç de guanyar, sense cap retoc, el Campionat del Món.

Creada amb la col·laboració del millor pilot de trial del moment, el nord-irlandès Sammy Miller, la Sherpa T fou una moto revolucionària que representà un punt d'inflexió dins la història del trial, ja que el fet d'adoptar un motor de dos temps li atorgava una agilitat de resposta i una lleugeresa que contribuí a fer evolucionar ràpidament aquest esport, arraconant per sempre més les motocicletes britàniques amb motor de quatre temps que havien dominat la disciplina fins aleshores. Des del mateix moment de la seva estrena oficial en competició, als Sis Dies d'Escòcia de 1965, la innovadora Bultaco aconseguí nombrosos èxits arreu del món, arribant a guanyar campionats estatals, proves internacionals i campionats mundials sense interrupció fins que els problemes de l'empresa, a començaments de la dècada de 1980, la feren desaparèixer d'escena.

Amb la Sherpa T s'acabà també l'època daurada del trial, la que abasta les dècades de 1960 i 1970, quan aquest esport s'expandí i assolí gran popularitat a Europa i Nord-amèrica en gran manera gràcies a aquesta moto i als èxits aconseguits pels seus famosos usuaris: Sammy Miller, Malcolm Rathmell, Martin Lampkin, Yrjö Vesterinen, Bernie Schreiber, Charles Coutard, Manuel Soler o Toni Gorgot, per citar-ne els més reeixits.

Història Antecedents L'any 1960, Bultaco llançà dues motos derivades de la Tralla 101 de carreteraHerreros 1998: «1945: Cataluña» p. 99-101 (el primer model de la marca, aparegut el 1959): La Sherpa S, destinada al motocròs, i la Sherpa N, una moto pensada per a l'ús rural en zones amb camins en males condicions, la qual sacrificava una mica la seva velocitat punta a fi de tenir un major poder d'ascensió i capacitat de passar rius a gual. Aquesta moto es pot considerar la primera Bultaco de "trial"Mas Godayol 1980: «Bultaco. Las purasangre» p. 283 i fou, de fet, la primera de la marca a competir en una prova d'aquesta modalitat al Regne Unit (concretament, una de disputada el 1961 al Traitors Ford, al límit entre Warwickshire i Oxfordshire). El pilot en fou Dan Shorey, motociclista polifacètic contractat per l'importador de Bultaco al Regne Unit que, poc abans, li havia demanat permís a Francesc Xavier "Paco" Bultó (fundador i amo de l'empresa) per a competir en proves de trial al seu país amb motos britàniques. Bultó, però, li donà una Sherpa N i li digué que fes servir aquella moto modificant-la al seu gust, cosa que va fer l'anglès.

Els Bultó i el trial Poc després, Francesc Xavier Bultó començà a organitzar a la seva finca familiar Sant Antoni de Cunit l'anomenat Trial de Sant Antoni, inspirat en les proves britàniques que havia descobert durant els seus múltiples viatges. Era més que res una festa per a la gent de Bultaco i s'hi participava amb tota mena de motos adaptades: Tralla, Sherpa N, etc. Més tard s'hi convidà a pilots d'altres marques, deixant-los una Bultaco per a l'ocasió. Es pot qualificar aquells primers "trials" com a la llavor d'aquest esport a Catalunya,Herreros 1998: «Trial» p. 284-287 tant en l'aspecte esportiu com en el tecnològic, ja que Bultó organitzava excursions motoritzades per muntanya amb els seus pilots per tal d'experimentar de cara a aquella prova, partint d'una moto que anomenaven buque insignia (vaixell almirall) la qual anaven adaptant, sobre el terreny, amb un estol de mecànics que la seguia. Anys a venir, aquella moto (creada sobre la base d'una Sherpa N) seria l'origen de la Sherpa T.

El 1962, els nebots de Bultó Joan Soler Bultó i Oriol Puig Bultó participaren (observats pel seu oncle) en un trial que organitzà la FIM a París amb la intenció de promocionar aquest esport al continent -ja que aleshores es practicava gairebé només a les illes britàniques-, per tal d'investigar sobre el terreny aquella desconeguda disciplina i millorar els prototipus de la marca. En aquella ocasió, provaren un parell de Tralla 101 modificades.

Ja al 1964, Oriol se n'anà amb un Seat 600 als Scottish (Sis Dies d'Escòcia) a provar els nous prototipus, més evolucionats, pilotant-ne un ell i l'altre el britànic Tom Ollerton. Puig Bultó abandonà, però l'astre del trial Sammy Miller s'interessà per aquelles motos i arribà a provar-les, quedant tant sorprès per la seva lleugeresa i per la vivacitat del motor que demanà d'ésser informat dels futurs avenços. El mateix 1964, en una altra prova promocional a Grenoble, els pilots de Bultaco allí desplaçats quedaren en tercer, quart i cinquè lloc final, fet que li obrí els ulls definitivament a Don Paco (com era conegut afectuosament Francesc Xavier Bultó), adonant-se'n que amb poques modificacions les seves motos podien arribar a superar les feixugues BSA, , AJS, Norton i altres motos equipades amb motor de quatre temps de 500 cc i més de 150 kg de pes.

1964, neix la Sherpa T miniatura|esquerra|Una de les primeres Sherpa T de 1965 (esquerra), propietat de Sammy Miller Tot i que aleshores ja s'havia organitzat algun altre trial a Catalunya a banda dels de Sant Antoni (com ara el I Trial de Sant Vicenç de Castellet, el 1959, i el I Trial de Viladrau, el 1961) es pot considerar l'any 1964 com el del començament d'aquesta modalitat en aquest país, sobretot després de l'organització del I Trial del Tibidabo l'1 de novembre d'aquell any, esdeveniment que obtingué un fort ressò mediàtic. Poc abans que això passés, aquell mateix estiu, s'havia estat gestant la Sherpa T a la finca dels Bultó.

Efectivament, a mitjan 1964 Bultó contactà amb Sammy Miller tot demanant-li que provés el prototipus d'una nova moto. Hi ha dues versions sobre aquest fet: L'una afirma que Miller es personà a la botiga de Bultaco a l'Avinguda Meridiana de Barcelona. Paco Bultó el convidà aleshores a la seva finca de Sant Antoni i allí el nord-irlandès se li oferí: «Li interessa la moto de muntanya? Em vol fitxar?» Bultó no s'ho pensà dues vegades i així nasqué una associació d'allò més fructífera. Segons l'altra versió, Miller rebé una oferta de Bultaco a l'estiu i tot seguit viatjà a Barcelona, on Bultó posà un full de paper en blanc davant seu i li demanà que dibuixés la moto de trial ideal. Miller li digué: «D'acord, doni'm 12 dies i, partint de zero, li dissenyaré una moto a punt per a esser assajada».

D'altra banda, cal fer constar que una altra font explica aquesta versió: cap a finals de 1963, Bultó demanà als germans Rickman (aleshores, importadors de Bultaco al Regne Unit) que li cerquessin un pilot de trial que n'entengués de mecànica i que pogués aportar els seus coneixements de cara a la creació d'una nova moto de trial. Els Rickman li parlaren de Sammy Miller i, al mateix temps, contactaren amb l'irlandès a Txecoslovàquia, on participava en els ISDT de Špindleruv Mlýn integrant l'equip britànic. En tornar de Txecoslovàquia, Miller provà la Sherpa N de Dan Shorey i en quedà tan gratament sorprès que decidí viatjar a Barcelona per a col·laborar en el projecte.

Gestació a Sant Antoni Sigui com sigui, el fet és que Sammy Miller s'estigué l'estiu de 1964 a la finca Sant Antoni de Cunit, on provà el prototipus que li havia preparat Francesc Xavier Bultó a partir d'una Sherpa N. Inicialment, Miller suggerí alguns canvis: sostenia que la nova motocicleta de trial havia de cubicar 250 cc, i tot i que Bultó disposava només d'una 200 cc, aviat començaren la tasca de posada a punt; Miller deia també que la moto es movia massa del darrere, de manera que Bultó i el seu nebot Joan Soler Bultó decidiren allargar-ne el basculant una polzada en honor del britànic. Al novembre, Miller tornà per mirar d'enllestir la moto en unes intenses sessions: al llarg de dues setmanes, durant el dia un equip de tècnics i provadors duien a terme múltiples proves, dirigides personalment per Francesc Xavier Bultó, i a la nit un altre equip de tècnics i projectistes efectuaven les modificacions necessàries per a les proves de l'endemà.

Acabades aquestes sessions, Sammy Miller afirmà que no es trobava a gust sobre aquella lleugeríssima moto de dos temps, mostrant-se refractari a signar amb la marca. Bultó, però, creia en la seva moto, així que aprofitant els seus contactes feu que li portessin del Regne Unit la famosa Ariel GOV 132 de Miller, amb la qual el nord-irlandès havia obtingut 500 victòries. La moto arribà a Catalunya en només dos dies, i provant-la en les mateixes zones el resultat fou molt favorable a la Bultaco (amb l'Ariel, Miller fou incapaç de superar la "Rocky" -la zona d'examen de la masia de Sant Antoni- mentre que amb la Sherpa la superà netament).

Fitxatge de Samy Miller Sammy Miller tornà tot seguit al Regne Unit per a disputar algunes proves més amb l'Ariel, però convençut que l'era de les quatre temps s'acabava. Finalment, signà el contracte que l'unia a Bultaco per 2 milions de pessetes d'aleshores (uns 12.000 euros al canvi). El fitxatge fou sobretot un pacte entre cavallers: Miller confiava tant en la seva obra que feu incloure al contracte una clàusula en què es comprometia a guanyar el 80% de les curses que disputés amb la Sherpa. La primera de totes no la guanyà, però acabà complint amb escreix la clàusula, ja que guanyà el 95% de les proves que corregué amb aquella moto.

Presentació oficial La «Sherpa T», nom que rebé el nou model de Bultaco, es presentà oficialment a l'exposició d'Earls Court (Londres) de 1964, i al Nadal Miller l'estrenà en competició. La versió definitiva de la moto aparegué publicada per primer cop en un assaig a la revista Motor Cycling, el 16 de gener de 1965, i la seva presentació oficial al públic fou al Saló de l'Automòbil de la Fira de Barcelona d'aquell any. Poc després, al maig, Sammy Miller hi aconseguí la primera victòria d'una dos temps i d'una moto no britànica als Sis Dies d'Escòcia, la competició de trial més important d'aquells anys.

A partir de 1966 l'expansió de la Sherpa T fou imparable, aconseguint més de 500 victòries i 30 campionats estatals en diversos països, fet que en disparà la demanda, arribant a vendre-se'n 20.042 unitats arreu del món en aquell any (aquesta xifra de vendes no es veié superada fins al 1973, amb 23.149 unitats venudes). De fet, cap a finals dels anys 60 la moto de trial representava més del 90% de la producció de Bultaco.

Repercussió

Hi ha un abans i un després en el trial que queda marcat per aquell acord a la finca Sant Antoni. Amb la Sherpa T arribà la gran revolució i l'expansió internacional del trial, ja que per primera vegada es disposava de motos lleugeres, barates, divertides i eficients.

Com a anècdota, durant la segona meitat de la dècada de 1960, al Regne Unit la Sherpa T es coneixia humorísticament com a «La glàndula del mico», ja que allà hi havia aleshores una poció de moda que assegurava que rejovenia a qui en prenia. El mateix feia la Bultaco, ja que pilots retirats i massa grans per al trial tornaven, amb aquella moto, a fer coses abans impensables.

Palmarès