Abrasió de la mà100px|Abrasió100px|Abrasió100px|Abrasió100px|AbrasióDies aproximats des de la ferida
La cicatrització, és un intricat procés en el qual la pell o un altre òrgan tissular es repara ell mateix després d'una ferida.Nguyen, D.T., Orgill D.P., Murphy G.F. (2009). Chapter 4: The Pathophysiologic Basis for Wound Healing and Cutaneous Regeneration. Biomaterials For Treating Skin Loss. Woodhead Publishing (UK/Europe) & CRC Press (US), Cambridge/Boca Raton, p. 25-57. (, ) En la pell normal l'epidermis (cpa exterior) i la dermis (cpa interior o més profunda) existeixen en un estadi d'equilibri estable formant una barrera protectora contra l'ambient exterior. Una vegada que la barrera es trenca, el procés fisiològic normal de la cicatrització entra immediatament en acció. El model clàssic de cicatrització es divideix en tres o quatre seqüències que se superposen, fases: (1) hemostàsia (que no es considera una fase segons alguns especialistes), (2) inflamatòria, (3) proliferativa i (4) remodeladora.Quinn, J.V. (1998). Tissue Adhesives in Wound Care. Hamilton, Ont. B.C. Decker, Inc. Electronic book. Amb la ferida de la pell un conjunt d'esdeveniments bioquímics complexos tenen lloc en una cascada orquestrada per reparar el dany. En pocs minuts després de la ferida els trombòcits s'agreguen al lloc de la ferida per formar un coàgul de fibrina. Aquest coàgul actua activament per controlar l'hemostàsia (sagnat).
En la fase inflamatòria els bacteris i la brutícia són fagocitats i trets i s'alliberen factors que causen la migració i la divisió de les cèl·lules involucrades en la fase proliferativa.
La fase proliferativa està caracteritzada per l'angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis), deposició de col·lagen formació de teixit de granulació, epitelització i contracció de la ferida. Durant l'epitelització, les cèl·lules epitelials poden experimentar una transició epiteli-mesènquima (EMT) parcial i transitòria, que els permet adquirir capacitat migratòria per cobrir la ferida. Si l'epitelització del teixit sobre una àrea denudada és lenta, es formarà una crosta durant moltes setmanes o mesos; Si l'epitelització d'una zona ferida és ràpida, la curació donarà lloc a la regeneració.
En la contracció la ferida es fa més petita per l'acció de miofibroblasts, els quals estableixen un control sobre les vores de la ferida i elsl mateixos es contrauen fent servir un mecanisme similar al de les cèl·lules del muscle llis. Quan el paper de les cèl·lules queda gairebé completat les cèl·lules que no es necessiten experimenten l'apoptosi.
En la fase de maduració i remodelació el col·lagen es remodela i realinia entre les línies de tensió i les cèl·lules que no es necessiten es treuen per apoptosi.
Tanmateix el procés no és només complex sinó també fràgil i susceptible d'interrupció o fallida provocant ferides cròniques. Els factors que poden contribuir a això inclouen la diabetes mellitus, la insuficiència venosa o arterial, la vellesa i la infecció.Enoch, S. Price, P. (2004). Cellular, molecular and biochemical differences in the pathophysiology of healing between acute wounds, chronic wounds and wounds in the elderly. Worldwidewounds.com.
miniatura|center|701px|Temps aproximat de les diferents fases de la cicatrització.Reference list is found on image main page.
Referències
Vegeu també Cicatriu Sutura quirúrgica
Enllaços externs
Orgill D.P. Wound Healing and Tissue Engineering Laboratory Harvard Medical School, Brigham & Women's Hospital. Ingber D. How wounds heal and tumors form Children's Hospital Boston research department.
Categoria:Fisiologia