No confondre amb NFT.
La comunicació de camp proper o NFC (de l'anglès near field communication) és una tecnologia estandarditzada que té com a propòsit facilitar la interconnexió de dispositius i l'intercanvi de dades en un entorn acotat. Neix a partir de la identificació per radiofreqüència (RFID), tecnologia que utilitza ones de ràdio per transferir dades des d'una etiqueta o targeta cap a un lector que la pugui identificar o rastrejar sense la necessitat de cap contacte entre ells.
Els estàndards NFC cobreixen els protocols de comunicacions i formats d'intercanvi de dades i es basen en els estàndards d'identificació de radiofreqüència existents (RFID), inclosos ISO/IEC 14443 i FeliCa. Els estàndards inclouen ISO/IEC 18092 i els definits pel Fòrum NFC. A més del Fòrum NFC, el grup GSMA va definir una plataforma per al desplegament de les Normes NFC GSMA dins de telèfons mòbils. Els esforços de GSMA inclouen Trusted Services Manager, Single Wire Protocol, testing/certification i element segur. Els dispositius portàtils habilitats per NFC es poden proporcionar amb programari d'aplicació, per exemple per llegir etiquetes electròniques o fer pagaments quan es connecten a un sistema compatible amb NFC. Aquests estan estandarditzats a protocols NFC, substituint les tecnologies pròpies utilitzades per sistemes anteriors.
Un programa de llicències de patents per a NFC està en desenvolupament per France Brevets, un fons de patents creat el 2011. Aquest programa estava en desenvolupament per Via Licensing Corporation, una filial independent de Dolby Laboratories, i va ser terminada el maig de 2012. Una biblioteca NFC independent de plataforma, lliure i de codi obert, libnfc, està disponible sota la Llicència Pública General Menor de GNU.
Les aplicacions actuals i anticipades inclouen transaccions sense contacte, intercanvi de dades i configuració simplificada de comunicacions més complexes com Wi-Fi. A més, quan un dels dispositius connectats té connectivitat a Internet, l'altre pot intercanviar dades amb serveis en línia.miniatura|450px|Figura 1:Dispositiu mòbil dotat de tecnologia NFC interactuant amb un cartell intel·ligent
Història La tecnologia NFC es basa en la identificació per radiofreqüència (RFID), una tecnologia sense fils que està en desenvolupament des de fa gairebé quatre dècades, quan es va començar a utilitzar durant la Segona Guerra Mundial. RFID permet l'ús d'un objecte (normalment anomenat tag RFID) que s'afegeix a un producte, animal o persona amb el propòsit d'identificació i seguiment utilitzant ones de ràdio. Un tag RFID consta de dos parts principals: a) un circuit integrat que emmagatzema i processa la informació, modula i demodula el senyal de radiofreqüència i altres funcions especialitzades; b) una antena per rebre i transmetre el senyal. Una de les característiques principals de la tecnologia NFC és que combina les funcions de tag i emissor/receptor RFID en un únic dispositiu. A més, en ser una extensió del RFID és compatible amb tota la seva infraestructura existent. L'any 2004 sorgeix l'NFC Forum que, basant-se en aquest estàndard, crea una sèrie de protocols que normalitzen la forma en què NFC s'ha d'utilitzar per a garantir la interoperabilitat de dispositius de distints fabricants.
1983: S'assocïa la primera patent a les sigles RFID i es concedeix a l'investigador Charles Walton, especialitzat en l'estudi de les radiofreqüències.Charles A. Walton "Portable radio frequency emitting identifier" issue date May 17, 1983. 1997: Primera forma patentada i usada a joguines de personatges de Star Wars per Hasbro. La patent fou registrada originalment per Andrew White i Marc Borrett a Innovision Research and Technology (Patent WO9723060). L'enginy permetia comunicació de dades entre dues unitats molt properes. 2002: S'inventa la tecnologia NFC per part de les empreses més importants dins el món dels dispositius mòbils i l'electrònica. 2003: La tecnologia NFC és aprovada com un estàndard ISO/IEC i ECMA. 2004: Nokia, Philips, Sony i NXP Semiconductors estableixen el NFC Forum. 2006: Es comencen a establir les especificacions per les etiquetes NFC. 2006: Sorgeixen les especificacions per cartells intel·ligents 2006: Surt a la venda el primer telèfon mòbil amb tecnologia NFC: el Nokia 6131. 2009: El Forum NFC incorpora a la seva tecnologia els estàndards P2P, URL i Bluetooth. 2010: Surt a la venda el primer telèfon mòbil amb sistema operatiu Android: el Samsung Nexus S. 2010: Telefónica, La Caixa i Visa participen en un projecte pilot de pagament mitjançant telèfon mòbil amb tecnologia NFC a Sitges (Barcelona). Fet pioner a Europa, amb més de 1500 usuaris i 500 comerços. 2011: Google fa una demostració pública sobre el funcionament de la tecnologia NFC i algunes de les seves aplicacions més interessants. 2011: Telefónica, Vodafone i Orange Espanya arriben a un acord per establir l'estàndard de tecnologia NFC com a forma de pagament mitjançant el telèfon mòbil 2011: NFC rep el suport del sistema operatiu de telèfons mòbils Symbian amb el llançament de la versió Symbian Anna. 2011: Google treu al mercat Google Wallet, un sistema de pagaments que empra la tecnologia NFC en les targetes de crèdit de Mastercard.
2012: UK restaurant chain EAT. I Everything Everywhere (Orange Mobile Network Operator), soci de la primera campanya de correus intel·ligents habilitada per NFC al Regne Unit. Una aplicació de telèfon mòbil dedicada s'activa quan el telèfon mòbil habilitat per NFC entra en contacte amb el correu intel·ligent.
2012: Sony va introduir NFC "Smart Tags" per canviar modes i perfils en un telèfon intel·ligent de Sony a un rang proper, inclòs amb el Sony Xperia P Smartphone llançat el mateix any. 2013: Samsung i VISA anuncien la seva associació per desenvolupar pagaments mòbils. 2013: Els científics d'IBM, en un esforç per frenar el frau i les violacions de seguretat, desenvolupen una tecnologia de seguretat d'autenticació mòbil basada en NFC. Aquesta tecnologia funciona amb principis similars a la seguretat d'autenticació de doble factor. Octubre de 2014: Dinube es converteix en la primera xarxa de pagament no amb targeta per introduir pagaments sense contacte NFC de manera nativa en un dispositiu mòbil, és a dir, sense necessitat d'un cas extern adjunt o 'sticker' NFC ni per a una targeta. Basat en l'emulació de la targeta de l'amfitrió amb el seu propi identificador d'aplicació (AID), el pagament sense contacte estava disponible a Android KitKat a l'alça i el llançament comercial va començar el juny de 2015. 2014: AT&T, Verizon i T-Mobile van llançar Softcard (anteriorment cartera mòbil ISIS). S'executa en telèfons Android habilitats per NFC i iPhone 4 i iPhone 5 quan s'adjunta una maleta NFC externa. La tecnologia va ser comprada per Google i el servei va finalitzar el 31 de març de 2015. Setembre de 2015: es va llançar la funció Android Pay de Google, un rival directe d'Apple Pay, i va començar el seu desplegament a través dels Estats Units. Novembre 2015: Swatch i Visa Inc. van anunciar una associació per permetre les transaccions financeres de NFC utilitzant el rellotge de polsera "Swatch Bellamy". El sistema està actualment en línia a Àsia, a través d'una associació amb China UnionPay i Bank of Communications. L'associació portarà la tecnologia als Estats Units, Brasil i Suïssa. Dispositius NFC és una tecnologia de comunicacions sense fils de curt abast i alta freqüència que permet l'intercanvi de dades entre dos dispositius propers. Aquests dispositius reben el nom d'Iniciator (el que origina la transmissió) i Target (el receptor). L'iniciator genera un camp de radiofreqüència que alimenta el receptor. Això permet que els receptors puguin tenir formes i mides senzills, com etiquetes, adhesius, clauers o targetes que no requereixin bateries o fonts d'alimentació.
Freqüències NFC funciona en la banda de freqüències de 13,56 MHz, això fa que no s'apliqui cap restricció i no requereixi cap llicència pel seu ús.
Taxes de bits Com que és una tecnologia que deriva del RFID, la qual s'ha estat utilitzant en múltiples aplicacions en entorns reals, NFC suporta taxes variables de transferència per assegurar la interoperabilitat amb la infraestructura ja existent. Actualment ofereix taxes de transferència de dades de 106, 212 i 424 Kbps, encara que s'esperen valors més elevats al llarg dels pròxims anys.
Etiquetes NFC Les etiquetes NFC contenen dades i tot i que la majoria solen ser de només-lectura, algunes poden ser regravables. Poden emmagatzemar de manera segura dades personals com informació de les targetes de crèdit, PINs i contactes de la xarxa, entre d'altres. El NFC Forum defineix quatre tipus d'etiquetes què proporcionen diferents velocitats de comunicació i capacitats en termes de configurabilitat, memòria, seguretat, retenció de dades i la resistència a l'escriptura. Aquestes etiquetes actualment ofereixen entre 96 i 4.096 bytes per memòria.
Magnetisme NFC es basa en el principi d'inducció electromagnètica pel qual dos circuits inductius propers comparteixen energia en ser col·locats dins els seus respectius camps propers (simulant la funció d'un transformador), podent transmetre així dades a distàncies de pocs centímetres.
Distàncies de treball La distància teòrica de treball amb les antenes estàndard compactes és de fins a 20 cm i a la pràctica podem parlar d'uns 4 cm.
Modes de funcionament Suporta dos modes de funcionament: actiu i passiu.
Actiu Ambdós dispositius generen el seu propi camp electromagnètic i els alternen per transmetre les seves dades. Un dispositiu desactiva el seu camp mentre està esperant per rebre la informació. En aquest mode, els dispositius solen disposar de fonts d'alimentació.
Passiu Tan sols un dels dispositius genera el camp electromagnètic i l'altre s'aprofita de la modulació de la càrrega per a poder transferir les dades. L'iniciator de la comunicació és l'encarregat de generar aquest camp.
Codificació NFC empra dos tipus de codificació diferents per transmetre les dades. Si un dispositiu transmet a 106 kbps, utilitza una versió modificada de la codificació Miller amb el 100% de modulació. En la resta dels casos, s'utilitza la codificació Manchester amb una proporció del 10% de la modulació.
Coordinació Els dispositius NFC són capaços de rebre i transmetre dades al mateix temps. D'aquesta manera, es poden detectar possibles errors si la freqüència del senyal rebut no coincideix amb la freqüència del senyal transmès.
Tecnologies relacionades La possibilitat de comunicació sense fils basada en ones de radiofreqüència ha donat lloc al desenvolupament de nombroses tecnologies basades en el mateix principi físic. En la següent taula es detallen i comparen aquelles que complementen o tenen un àmbit d'aplicació equivalent a NFC.