El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió. la primera comunitat cristiana es va estructurar a l'entorn de sant PotíEusèbe de Césarée, Histoire Ecclésiastique, llibre V, 1 a 3 vers 150. Fou el primer bisbat de la Gàl·lia; el segon bisbe fou sant Irineu, vingut d'Esmirna i deixeble de sant Policarp que havia estat deixeble al seu torn de sant Joan Evangelista. Al el bisbat fou elevat a arquebisbat sent el primer Agobard de Lió. Després van portar el títol de Primat de les Gàl·lies, que fou confirmat oficialment per Gregori VII el 1079. El titular actual és monsenyor Olivier de Germay.
Territori L'arxidiòcesi comprèn el departament francès del Roine i el districte de Roanne, al departament del Loira.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lió, on es troba la catedral de Sant Joan Baptista.
El territori s'estén sobre 5.087 km² i està dividit en 143 parròquies, agrupades en 3 ardiaconats: l'ardiaconat Saint-Jean, que comprèn la zona urbana de Lió; l'ardiaconat Saint-Pierre, que s'estén sobre la resta del departament del Roine, i l'ardiaconat Notre-Dame, que comprèn el districte del Roanne.
La província eclesiàstica Des del 2002 la província eclesiàstica de Lió està constituïda per les següents diocesis sufragànies: Bisbat d'Annecy Bisbat de Belley-Ars Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa Bisbat de Grenoble-Vienne Bisbat de Saint-Étienne Bisbat de Valença Bisbat de Viviers
Fonts Pels primers temps, a part d'alguna biografia solta, hi ha tres llistes estudiades per A. Coville.Alfred Coville, Recherches sur l'Histoire de Lyon; du s. V au s. IX (450-800), Éditions Auguste Picard, 1928, París, pàgs 242 - 248 Després hi ha una llista fins Amolon (publicada per M.-C. et G. Guigue) i tres llistes generals:
Obituaire de l'Église primatiale de Lyon, Lió, 1902, pàg. 110. Llista d'Hug de Flavigny a la Chronique universelle. Text a Monumenta Germaniae Historica, SS, pàg. 321. Llista a l'inici de l'obituari de l'església de Lió del (publicada per M.-C. et G. Guigue)
Llista de bisbes i arquebisbes Bisbes miniatura|Saint Pothin ... -177: Pothinus (sant Potí) 177-195? : Irenaeus (sant Ireneu de Lió) ? Zacharias ? Heli, sant ... 254... : Faustinus, (sant Faustí) ? Lucius Verus ? Julius ? Ptolémaeus ... 314... : Vocius (participà en el concili d'Arle de l'1 d'agost de 314 condemnant el donatisme ? Maximus (Màxim) ? Tetradius (Tetradi) ... 343... : Verissimus ... 374-381... : Justus (sant Just de Lió) ? : Alpinus (sant Albí) ? : Martinusminiatura|Sant Euqueri ? - v.410: Antiochus (sant Antíoc) ? : Elpidius (sant Elpidi de Lió) ? : Senator v.432-449: sant Euqueri de Lió) ... v.451-v.491... : Patiens (Sant Pacient de Lió) ? : Lupicinus miniatura|Carlemany amb els papes Gelasi I i Gregori I a la consagració de Carles el Calb. ... 494-501: Rusticus (sant Rústic de Lió) ? : Stephanus (sant Esteve de Lió) 514-523: Viventiolus (sant Vivenciol) ... 538... : Lupus (sant Llop de Lió) ? : Licontius (Léonce) ... 549-552: sant Sacerdos pare de sant Aurelià d'Arle, arquebisbe d'Arle 553-573: Nicetius (sant Nicet de Lió), nebot de l'anterior 573-585... : Priscus (sant Prisc de Lió) ... 589-602: Aetherius (sant Eteri de Lió) 602: Secundinus 602-614... : sant Aregi de Leió, a vegades Arigi de Lió (Aregius o Arigius), participà en el concili de París del 614 on va signar el primer. ... 626-627... : Tetricus ... 637-650... : Candericus ? : Viventius ... 654-658: Aunemundus (sant Onemond) ... 664-678: Genesius (sant Genesi de Lió) 678-684... : Landebertus (sant Lambert de Lió) 688-701... : Goduinus ... 712... : Fulcoaldus ? : Madalbertus ... 769-798: Adon 798-816: Leidrat de Lió
Arquebisbes 816-840: sant Agobard de Lió;Nominis : Saint Agobard primer arquebisbe 835-838: Amalari de Metz (Amalarius) 838-840: Agobard de Lió, altre cop 840-852: Amolon 852-875: sant Remi de Lió (Remi I) 875-895: Aurelià de Lió 895-906: Alwala 906-916: Austeri vers 919-922: Remi II vers 926-927: Ansqueric 928-949: Guiu I 949-vers 956: Burcard I de Lió v.957-978: Amblard de Thiers 979-1033: Burcard II de Lió miniatura|La primatiale Saint-Jean 1033-1034: Burcard III 1041-1046: Odolric o OdalricÉmile Jolibois, La Haute-Marne ancienne et moderne: dictionnaire géographique, statistique..., impr. Ve Miot-Dadant, 1858, pag. 396 1046-1050: Halinard 1052-1056: Humbert I vers 1063: Jofré de Vergy 1070-1076: Humbert (I o II) 1077-1082: Gébuí (anomenat sant Jubí); primer primat de les Gàl·lies. 1082-1106: Hug de Borgonya o de Die. 1107-1118: Josserand, anomenat també Gaucerand 1118-1125: Humbaud 1125-1129: Renaud de Semur, abat de Vézelay de 1106 a 1125Fills de Geoffroy III de Semur, mort en 1123, al lloc de la Foundation for Medieval Genealogy 1131-1139: Pere I 1139-1142: Folc 1143-1148: Amadeu I 1148-1153: Humbert (II o III), anomenta Humbert de Baugé (nebot del bisbe d'Autun Esteve I de Baugé) 1153-1163: Heracli de Montboissier miniatura|Innocenci V 1164: Drogó o Dreux de Beauvoir, arquebisbe elegit però no consagrat. 1165-1180: Guicard de Pontigny 1181-1193: Joan Belles-mains, abans bisbe de Poitiers 1193-1226: Renaud II de Forez 1227-1234: Robert d'Alvèrnia 1235-1236: Raül I de La Roche-Aymon 1236-1245: Aimeric de Rives 1246-1267: Felip I de Savoia també bisbe de Valence. Va renonciar per esdevenir comte de Savoia. 1267-1268: Guiu II de la Tour 1272-1273: Pere II de Tarentàsia. Cardenal i després papa com d'Innocenci V. 1273-1283: Ademar o Aimar de Rossellón 1284-1288: Raül de la Tourette (o Rodolf de Thorote o Thourote).Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte N°I, supplement. 1289-1294: Berard de Got 1295-1301: Enric I de Villars.Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte XCVII. miniatura|Guiu de Borgonya coronant al papa Gregori XI 1301-1308: Lluís de Villars 1308-1332: Pere de Savoia, nebot d'Amadeu V de Savoia, va haver de consentir l'inrcoporació de Lió al regne de França 1332-1340: Guillem I de Sure 1340-1342: Guiu de Boulogne (cardenal) 1342-1354: Enric II de Villars 1356-1358: Ramon Saquet 1358-1365: Guillem II de Thurey 1365-1375: Charles d'Alençon (Carles I) 1375-1389: Joan de Talaru (cardenal) 1389-1415: Felip de Thurey 1415-1444: Amadeu II de Talaru (cardenal) 1444-1446: Jofré de Vassali 1446-1488: Carles de Borbó (Carles II) (cardenal, duc de Borbó el 1488) 1488-1499: Hug II de Talaru 1499-1500: André d'Espinay (cardenal) 100px|miniatura|Hipòlit d'Este 1501-1536: Francesc II de Rohan 1537-1539: Joan de Lorena (cardenal) (administrador apostòlic) 1539-1551: Hipòlit d'Este (cardenal) (administrador apostòlic) 1551-1562: Francesc de Tournon (cardenal) 1562-1564: Hipòlit d'Este (cardenal) (administrador apostòlic) 1564-1573: Antoni I d'Albon 1574-1599: Pere de Saint-Priest d'Épinac (Pere d'Épinac) miniatura|80px|Alfons Lluís du Plessis 1599-1604: Albert de Bellièvre 1604-1612: Claudi de Bellièvre 1612-1626: Dionisi Simó de Marquemont (cardenal) 1626-1628: Carles Miron 1628-1653: Alfons Lluís du Plessis de Richelieu (cardenal, germà del cardenal Richelieu) 1653-1693: Camil de Neufville de Villeroy 80px|miniatura|Pere Guerí de Tencin 1693-1714: Claudi II de Saint-Georges 1714-1731: Francesc Pau de Neufville de Villeroy 1731-1740: Carles Francesc de Chateauneuf de Rochebonne 1740-1758: Pere Guerí de Tencin (cardenal) 1758-1788: Antoni de Malvin de Montazet 1788-1799: Yves Alexandre de Marbeuf (va refusar fer jurament i es va considerar arquebisbe de Lió fins a la seva mort el 1799) : 1791-1794: Antoine-Adrien Lamourette, bisbe constitucional de Rhône-et-Loire : 1798-1802: Claude François Marie Primat, bisbe constitucional del departament del Roine miniatura|100px|Joseph Fesch1802-1839: Joseph Fesch, cardenal, oncle de Napoleó Bonaparte : 1823-1839: Jean-Paul-Gaston de Pins, administrador apostòlic 1839-1870: Louis-Jacques-Maurice de Bonald, cardenal 1871-1875: Jacques Marie Achille Ginoulhiac 1876-1887: Louis-Marie Caverot, cardenal 1887-1893: Joseph-Alfred Foulon, cardenal 1893-1912: Pierre-Hector Coullié, cardenal miniatura|100px|Louis-Joseph Maurin 1912-1916: Hector-Irénée Sevin, cardenal 1916-1936: Louis-Joseph Maurin, cardenal 1937-1965: Pierre Gerlier, cardenal 1965-1967: Jean-Marie Villot, cardenal 1967-1981: Alexandre Renard, cardenal 1981-1994: Albert Decourtray, cardenal 1995-1998: Jean Balland, cardenal 1998-2002: Louis-Marie Billé, cardenal miniatura|135x135px|Philippe Barbarin 2002-2020: Philippe Barbarin, cardenal Desde el 2020: Olivier de Germay
Estadístiques A finals del 2016, la diòcesi tenia 1.240.272 batejats sobre una població de 1.936.940 persones, equivalent al 64,0% del total. anypoblaciósacerdotsdiaques religiososparroquies 1970 1.700.000 2.020.036 84,2 1.863 1.363 500 912 2 980 4.600 743 1980 1.298.000 1.679.000 77,3 1.216 837 379 1.067 5 676 3.676 522 1990 1.200.000 1.630.000 73,6 1.052 652 400 1.140 22 679 2.859 516 1999 1.224.000 1.750.000 69,9 902 517 385 1.356 40 776 2.090 486 2000 1.200.000 1.725.300 69,6 885 500 385 1.355 44 409 2.090 514 2001 1.200.000 1.725.300 69,6 878 493 385 1.366 46 399 2.090 514 2002 1.200.000 1.733.500 69,2 545 450 95 2.201 48 108 2.090 189 2003 1.200.000 1.733.500 69,2 577 484 93 2.079 50 106 2.090 175 2004 1.200.000 1.735.000 69,2 570 470 100 2.105 51 114 2.090 160 2013 1.246.000 1.912.441 65,2 654 366 288 1.905 64 574 1.322 149 2016 1.240.272 1.936.940 64,0 504 328 176 2.460 80 330 1.011 143
Notes i referències
Bibliografia Jacques Gadille, René Fédou, Henri Hours, Bernard de Vrégille, s.j., Le Diocèse de Lyon; Histoire des diocèses de France - 16, Beauchesne, 1983, Paris, 350p., Bruno Galland, Deux archevêchés entre la France et l'Empire : les archevêques de Lyon et les archevêques de Vienne, du milieu du XIIe siècle au milieu du XIVe siècle, Paris, 1994 (Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, n° 282). Patrice Béghain, Bruno Benoit, Gérard Corneloup, Bruno Thévenon, Dictionnaire historique de Lyon, Stéphane Bachès, 2009, Lyon, 1054 p., Michel Francou, Armorial historique des archevêques de Lyon, René Georges ed., 2002, Lyon, 177p., André Pelletier, Jacques Rossiaud, Françoise Bayard et Pierre Cayez, Histoire de Lyon : des origines à nos jours, Éditions Lyonnaises d'Art et d'Histoire, Lyon, 2007, 955 p. , présentation en ligne
Enllaços externs
Liste des archevêques de Lyon établie par Georges Guigue vers 1899 Museu diocesà de Lió
Vegeu també Ritu lionès
Categoria:Organitzacions de Lió Lió Lió Categoria:Bisbats erigits abans del segle IV