El supergrup dels amfíbols és un extens i complex grup de minerals inosilicats. Els exemplars que hi formen part estan compostos d'una doble cadena de tetraedres de SiO₄ que normalment contenen ions de ferro i/o magnesi a la seva estructura cristal·lina.
Els amfíbols cristal·litzen en dos sistemes: monoclínic i ortoròmbic. En la seva composició química són similars als piroxens, amb la diferència que els amfíbols tenen hidroxil (OH) o halògens (F, Cl) i que tenen estructura en doble cadena (no pas simple com els piroxens). Els amfíbols són els components principals de les amfibolites.
Història i etimologia El terme amfíbol deriva del grec: αμφιβολος - amphibolos (que significa ambigu) i va ser usat per René Just Haüy per incloure la tremolita, actinolita, turmalina i hornblenda. Amb el nom d'amfíbol, Haüy feia al·lusió a la varietat de composició i aparença d'aquests minerals. Actualment amfíbol s'aplica a tot el grup.
Sistemàtica i classificació La classificació dels amfíbols, atesa la complexitat de llur estructura és una operació difícil. La tasca la porta a terme una subcomissió específica de l'AMI. El més recent (que data de 2012) identifica els amfíbols amb un supergrup dividit en dos grups que al seu torn es divideixen en diversos subgrups. La fórmula química general del supergrup dels amfíbols és: AB2C5T8O22W2 on:
A = Ø, Na+, K+, Ca^2+, Pb^2+, Li+ B = Na+, Ca^2+, Mn^2+, Fe^2+, Mg^2+, Li+ C = Mg^2+, Fe^2+, Mn^2+, Al^3+, Fe^3+, Mn^3+, Ti^4+, Li+ T = Si^4+, Al^3+, Ti^4+, Be^2+ W = OH-, F-, Cl-, O^2-. El supergrup dels amfíbols es troba dividit en dos grans grups: el grup dels amfíbols amb (O) dominant i el grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Cadascun d'aquests dos grups també està subdividit en altres més petits. En el mes d'agost de 2024 s'hi va afegir una espècie dins aquest supergrup que no es troba englobada en cap dels grups, l'escandiofluoroeckermannita. En el mes de setembre de 2025 també va ser inclosa la shojiïta.
EspècieFórmula Escandiofluoroeckermannita NaNa₂(Mg₄Sc)(Si₈O₂₂)F₂ Shojiïta Na(NaMg)Mg₅Si₈O₂₂(OH)₂
Segons la classificació de Nickel-Strunz, els minerals d'aquest grup pertanyen a "09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols».
Grup dels amfíbols amb (O) dominant El grup dels amfíbols amb (O) dominant conté els minerals amfíbols amb WO2- > W((OH)+F+Cl)2-. Aquest grup va ser aprovat i publicat per l'IMA l'any 2012. Està format per dos grups, el grup del nom arrel kaersutita i el grup del nom arrel obertiïta, a més d'altres sis espècies que no pertanyen a cap d'aquests dos grups.
Grup del nom arrel kaersutita El grup del nom arrel kaersutita està format per tres espècies de minerals: la ferrikaersutita, la ferrokaersutita i la kaersutita. Els minerals d'aquest grup són amfibols amb WO2- dominant amb calci dominant. La ferrokaersutita és una espècie que no està aprovada encara per l'IMA.
EspècieFórmulaFerrikaersutitaNaCa₂(Mg₃Fe3+Ti)(Si₆Al₂O22)O₂FerrokaersutitaNaCa₂(AlTi)(Si₆Al₂O22)O₂KaersutitaNaCa₂(Mg₃AlTi4+)(Si₆Al₂)O22O₂
Els minerals d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, es troben distribuits per tot el planeta i s'han arribat a trobar fins i tot a l'Antàrtida. També se n'han recuperat exemplars a la Lluna. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat kaersutita a dos indrets: al Coll des Colomines, a la localitat de Sant Llorenç de Cerdans (Ceret, Pirineus Orientals), i a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).
Grup del nom arrel obertiïta El grup del nom arrel obertiïta està format per tres espècies de minerals: la ferriobertiïta, la ferroferriobertiïta i la manganiobertiïta. Els minerals d'aquest grup són amfibols amb WO2- dominant amb sodi dominant.
EspècieFórmulaFerriobertiïtaNaNa₂(Mg₃Fe3+Ti)Si₈O22O₂FerroferriobertiïtaNaNa₂(Fe3+Ti)Si₈O22O₂ManganiobertiïtaNaNa₂(Mg₃Mn3+Ti4+)Si₈O22O₂
Els minerals d'aquest grup són molt rars i només se n'han trobat a Alemanya, Rússia i els Estats Units.
Altres minerals Hi ha altres sis espècies que no es troben englobades en cap dels altres dos grups i que són també amfíbols amb (O) dominant: la manganidellaventuraïta, la manganomanganiungarettiïta, l'oxomagnesiohastingsita, l'oxopargasita, la potassicjeanlouisita i la potassicmanganomanganiungarettiïta.
EspècieFórmulaManganidellaventuraïtaNaNa₂(MgTi4+Li)Si₈O22O₂ManganomanganiungarettiïtaNaNa₂(Mn)Si₈O22O₂OxomagnesiohastingsitaNaCa₂(Mg₃(,Tix))₅(Si₆Al₂O22)O₂OxopargasitaNaCa₂(Mg₃(Al₂,Tix))₅(Si₆Al₂O22)O₂PotassicjeanlouisitaK(NaCa)(Mg₄Ti)Si₈O22O₂PotassicmanganomanganiungarettiïtaKNa₂()Si₈O22O₂
Grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant Els membres d'aquest grup segueixen la fórmula A0-1X₂Z₅T₈O22(OH,F,Cl)₂. Aquest grup conté sis subgrups, que es distingeixen en funció del seu element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA). Aquests subgrups es tornen a dividir en «grups de nom arrel» en funció de la distribució de les valències a les posicions A i Z (posició C a l'IMA).
Subgrup d'amfíbols de calci Amb fórmula AnCa₂()(Si8-(n+m)Al(n+m))(OH,F,Cl)₂, el subgrup d'amfíbols de calci és un dels subgrups que pertanyen al grup d'amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix per tenir Ca>1,5 apfu (àtoms per fórmula unitària) en posició X (posició B per l'IMA). Aquest subgrup està dividit en set grups: Grup del nom arrel cannilloïta Grup del nom arrel edenita Grup del nom arrel hastingsita Grup del nom arrel hornblenda Grup del nom arrel pargasita Grup del nom arrel sadanagaïta Grup del nom arrel tschermakita
Grup del nom arrel cannilloïta El grup del nom arrel cannilloïta està format per minerals Sistema monoclínics del subgrup d'amfíbols de calci amb A(Ca)≥0,5 apfu i C0,5≤(Al+Fe3++2Ti) ≤1,5. Els minerals canilloítics es defineixen pel seu element divalent i trivalent dominant en posició C i l'element dominant en posició W. Està format per quatre espècies: la cannilloïta, la ferrocannilloïta, la ferroferricannilloïta i la fluorocannilloïta, sent aquesta darrera espècie l'única que s'ha trobat a la natura.
EspècieFórmulaCannilloïtaCaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃O22)OH₂FerrocannilloïtaCaCa₂(Al)(Si₅Al₃O22)OH₂FerroferricannilloïtaCaCa₂(Fe3+)(Si₅Al₃O22)OH₂FluorocannilloïtaCaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃)O22F₂
Grup del nom arrel edenita Els minerals d'aquest grup tenen una ocupació en la posició A igual o superior a 0,5 apfu (ANa + K + 2Ca)≥0,5 apfu) i C(Al+Fe3++2Ti) ≤0,5 apfu. Els minerals edenítics es defineixen pel seu element dominant a la posició A, posició C i posició W. Existeixi una sèrie de solució sòlida entre tots els membres d'aquesta sèrie. El grup està format per cinc espècies: edenita, ferroedenita, ferrofluoroedenita, fluoroedenita i potassicferrocloroedenita.
EspècieFórmulaEdenitaNaCa₂Mg₅(Si₇Al)O22OH₂FerroedenitaNaCa₂(Si₇Al)O22OH₂FerrofluoroedenitaNaCa₂(AlSi₇O22)F₂FluoroedenitaNaCa₂Mg₅(Si₇Al)O22F₂PotassicferrocloroedenitaKCa₂(AlSi₇AlO22)Cl₂
Els membres d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, han estat descrits a tots els continents del planeta inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat únicament ferroedenita a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).
Grup del nom arrel hastingsita Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5 A(Na + K + 2Ca) <1,5 on Na o K és dominant i amb la posició Z (posició C per l'IMA) ocupada per Mg o Fe2+ com a ions divalents dominants i 0,5 Z(Al + Fe3+ + Cr + 2Ti) <1,5 on Fe3+ és dominant. W pot contenir (OH), F o Cl. El grup està format per vuit espècies: fluorohastingsita, hastingsita, magnesiofluorohastingsita, magnesiohastingsita, potassicclorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassichastingsita i potassicmagnesiohastingsita.
EspècieFórmulaFluorohastingsitaNaCa₂(Fe3+)(Al₂Si₆O22)F₂HastingsitaNaCa₂(Fe3+)(Si₆Al₂)O22OH₂MagnesiofluorohastingsitaNaCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22F₂MagnesiohastingsitaNaCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂PotassicclorohastingsitaKCa₂(Fe3+)(Si₆Al₂)O22Cl₂potassicfluorohastingsitaKCa₂(Fe3+)(Si₆Al₂)O22F₂PotassichastingsitaKCa₂(Fe3+)(Al₂Si₆O22)(OH)₂PotassicmagnesiohastingsitaKCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Els minerals d'aquest grup es troben distribuits també per tot el planeta. Als territoris de parla catalana l'únic component d'aquest grup que ha estat descrit és la hastingsita, que ha estat trobada a Felluns (Prada, Pirineu Oriental); al massís del Canigó, a la localitat de Vernet; a la glacera del Canigó, a Taurinyà (Pirineu Oriental); i a l'Illa Grossa dels Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).
Grup del nom arrel hornblenda Els minerals del grup del nom arrel hornblenda són amfíbols de calci amb A(Na+K+2Ca)≤0,5apfu i 0,5≤Z(Al+Fe3++2Ti)≤1,5 apfu. Els membres individuals del grup es defineixen pels seus elements dominants en les posicions Z i W. El grup el formen vuit espècies: ferroferrifluorohornblenda, ferroferrihornblenda, ferrofluorohornblenda, ferrohornblenda, magnesioferrifluorohornblenda, magnesioferrihornblenda, magnesiofluorohornblenda i magnesiohornblenda.
EspècieFórmulaFerroferrifluorohornblenda◻Ca₂(Fe3+)(AlSi₇O22)F₂Ferroferrihornblenda◻Ca₂(Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂Ferroferrihornblenda◻Ca₂(Al)(AlSi₇O22)F₂Ferrohornblenda◻Ca₂(Al)(SiAl)O22)(OH)₂Magnesioferrifluorohornblenda{Ca₂}{Mg₄Fe3+}(AlSi₇O22)F₂Magnesioferrihornblenda◻Ca₂(Mg₄Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂Magnesiofluorohornblenda(Na,K)1-xCa₂Mg₅(Si₇Al)O22F₂Magnesiohornblenda◻Ca₂(Mg₄Al)(Si₇Al)O22)(OH)₂ De tots els minerals que formen aquest grup se n'han trobat dues espècies als territoris de parla catalana: magnesiohornblenda als jaciments de Coma Fosca, Sant Miquel i Roca de Ponent de la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), i ferrohornblenda a quatre indrets: Casteil, al districte de Prada (Pirineus Orientals); Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), igual que la magnesiohornblenda; a la pedrera Los Serranos, a la localitat d'Albatera (Baix Segura); i a la pedrera Los Tenderos, a Altura (Alt Palància).
Grup del nom arrel pargasita Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5<A(Na+K+2Ca)<1,5 on Na o K és dominant i amb la posició C ocupada per Mg o Fe2+ com a ions divalents dominants i 0,5 C(Al+Fe3++Cr3++V3++2Ti)<1,5 on Al és dominant, excepte a la cromiopargasita i a la vanadiopargasita, que tenen i V3+ respectivament com a ió trivalent dominant en posició Z (posició C per l'IMA). Aquest grup està integrat per dotze espècies minerals: cromiopargasita, ferrocloropargasita, ferrofluoropargasita, ferropargasita, fluoropargasita, manganipargasita, pargasita, potassiccloropargasita, potassicferropargasita, potassicfluoropargasita, potassicpargasita i vanadiopargasita.
EspècieFórmulaCromiopargasita{Na}{Ca₂}{Mg₄Cr3+}(Al₂Si₆O22)(OH)₂FerrocloropargasitaNaCa₂(Al)(Al₂Si₆O22)Cl₂Ferrofluoropargasita(Na)(Ca₂)(Al)(Al₂Si₆O22)F₂FerropargasitaNaCa₂(Al)(Al₂Si₆O22)(OH)₂FluoropargasitaNaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22F₂ManganipargasitaNaCa₂(Mg₄Mn3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
EspècieFórmulaPargasitaNaCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂PotassiccloropargasitaKCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22Cl₂PotassicferropargasitaKCa₂(Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂PotassicfluoropargasitaKCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22F₂PotassicpargasitaKCa₂(Mg₄Al)(Si₆Al₂)O22(OH)₂VanadiopargasitaNaCa₂(V)(Al₂Si₆)O22(OH)₂
De tots aquests minerals només dues espècies han estat trobada als territoris de parla catalana: la pargasita, en tres indrets: les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), a Castell de Vernet (Conflent) i a les Columbrets (Castelló de la Plana, Plana Alta). la ferropargasita, tan sols a la mina Joaquina (Bellmunt del Priorat, Priorat).
Grup del nom arrel sadanagaïta