Alexis de Chateauneuf era un arquitecte i urbanista hamburguès (nascut el 18 de febrer de 1799 a la ciutat estat d'Hamburg (avui: estat federal alemany) i mort allí mateix el 31 de desembre de 1853).

Biografia Era un fill d'una família noble francesa que va emigrar durant la revolució francesa. Son pare era llibreter i escriptor que va morir quan Alexis era molt jove. La seva mare, Marie de Chateauneuf, del qual porta el nom, va tornar a casar-se amb l'impressor Johann August Meissner que va continuar la seva educació.AA.VV., Allgemeine Deutsche Biographie, Otto Beneke: Alexis de Chateauneuf, Múnic, Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1876, tom 4, pàgina 113

Les Arcades al marge de l'Alster|miniatura|esquerra Després d'un aprenentatge de fuster va estudiar a París prop d'Achille Leclerc i després a Karlsruhe, prop de l'arquitecte Friedrich Weinbrenner. Viatges d'estudis el conduïren a Itàlia i Anglaterra. Sobretot l'arquitectura italiana va influir-lo molt, com pot observar-se encara avui al seu disseny del Correus Vell (Alte Post) i les Arcades de l'Alster (Alsterarkaden) al barri de Neustadt. El 1821 va establir-se a Hamburg, on va deixar la seva empremta a la reconstrucció del barri a l'entorn de l'ajuntament (Rathaus) després del gran incendi de 1842 i junts amb William Lindley va participar en la urbanització dels barris Hamm i Hammerbrook. Junts amb l'arquitecte Wimmel va dissenyar un eixample de l'edifici de la Cambra de Comerç que no va ser executat.Dr. Jörn Arfs (redacció) & Eckaart Hannmann, Zur Baugeschichte der Hamburger Börse, Kunstsinn und Kaufmannsgeist, die Bau- und Kunstgeschichte der Handelkammer Hamburg, Hamburg, Ellert & Richter, 2005, pàgina 63, (en català: Sentit artístic i comercial, la història arquitectural i artística de la Cambra de Comerç d'Hamburg) Va morir a Hamburg d'una malaltia mental el 1853.Günther Grundmann, Neue Deutsche Biographie, Alexis de Chateauneuf, Bayerische Staatsbibliothek, 1957, tom 3, pàgina 113 Va ser sebollit al cementiri d'Ohlsdorf.Helmut Schoenfeld, «Alexis de Chateauneuf», Der Ohlsdorfer Friedhof, Bremen, Editorial Temmen, 2010, pàgines 32,

Al barri d'Hamm, el carrer Chateauneufstraße li està dedicat. Del 24 de setembre al 19 de novembre 2000, el Museu d'Arts i Oficis d'Hamburg va dedicar-li una exposició.David Klemm i Hartmut Frank (redacció.): Alexis de Chateauneuf. 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo. Hamburg i Múnic, Editorial Dölling und Galitz, 2000. (Col·lecio de l'arxiu d'arquitectura d'Hamburg), 366 pàgines, Catàleg de l'exposició Alexis de Chateauneuf 1799 - 1853. Architekt in Hamburg, London und Oslo al Museu d'Arts i Oficis el 2000.

Obres miniatura|esquerra|L'antiga estació de Bergedorf S'inscrigué al corrent del romanticisme de mostrar la "veritat del material" sense cobrir-lo de pintura o d'estuc, el que pot observar-se a l'església de San Pere i el Correus Vell a Hamburg. Així va perdre la simpatia de la burgesia de la seva ciutat, aficionada de l'estuc. Aleshores va trobar encàrrecs nous a Christiania.Günther Grundmann, ibidem

Hamburg Antiga estació de Bergedorf La Fundació Amalia Sieveking La Torre d'aigua al barri de Rothenburgsort Correus Vell (Alte Post) Arcades de l'Alster (Alsterarkaden) Casa del doctor Abendroth Església San Pere (Petrikirche), junts amb Fersenfeldt

Slesvig-Holstein La Vil·la Buchholtz o Vil·la Oppenheimer (Lübeck) Transformació del castell de Sierhagen (Altenkrempe) Noruega Església del Salvador a Oslo

Publicació Architectura domestica, Londres, Editorial Ackermann i Cia, 1839 (publicat en alemany, llatí i anglès)

Referències

Stephan Tschudi-Madsen, The works of Alexis de Chateauneuf in London and Oslo, Oslo, Editorial Foreningen til norske fortidsminnesmerkers bevaring, 1965, 71 pàgines. Günther Lange, Alexis de Chateauneuf : ein Hamburger Baumeister (1799-1853), Hamburg, Editorial Weltarchiv, 1965, 147 pàgines

Categoria:Arquitectes alemanys Categoria:Morts a Hamburg Categoria:Artistes hamburguesos Categoria:Arquitectes morts al segle XIX Categoria:Arquitectes nascuts al segle XVIII