Drogó o Drocus.Fundació fur Medieval Genealogy: Drogon († 708), noms actualment sovint afrancesat com a Drogon o Dreux, duc de Xampanya, fou el fill gran de Pipí d'Héristal (vers 645 † 714), majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya, i de Plectruda.
Biografia Fou nomenat duc de Xampanya el 690; després del 697 fou duc dels borgonyons. Va morir a la primavera de l'any 708 i el seu pare el va fer inhumar a l'abadia de Saint-Arnoul de Metz.Riché, 1983, pàgs 38 i 43Settipani, 1993, pàg. 161.
Matrimoni i fills Amb l'objectiu de conciliar la noblesa de Nèustria, el seu pare el va casar amb Adaltruda, filla de Bercari, antic majordom de palau de Nèustria de 686 a 687, i d'Anstruda, ella mateixa filla de Warattó, igualment alcalde del palau de Nèustria de 680 a 686.Riché, 1983, pàg. 37.. Settipani, 1993, pàg. 161-162. la qual estava probablement emparentada amb Ebroí, majordom del palau de Nèustria de 658 a 680.. Fundació fur Medieval Genealogy: Ebroïn, Waratto i Giselmar.
D'aquest matrimoni van néixer quatre fills:Settipani, 1993, pàg. 162 Arnulf († 723), citat com a duc el 704 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.
Hug († 730) abat de Saint-Denis, de Fontenelle i de Jumièges, arquebisbe de Rouen el 719, bisbe de París i de Bayeux el 723.
Pipí († 723), citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.
Godefreu o Godofreu, citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es revolta contra Carles Martell.
Notes i referències
Bibliografia Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (). Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 ().
Categoria:Arnulfians Categoria:Ducs Categoria:Merovingis Categoria:Pipínides Categoria:Nascuts al segle VII Categoria:Morts al segle VIII