El groseller negre (Ribes nigrum), riber negre, o també conegut com a cassis,En algunes llengües romàniques, com el castellà, el portuguès i el francès. és un arbust caducifoli de la família de les Grossulariaceae cultivada per les seves baies comestibles. És originària de parts temperades del centre i nord d'Europa i del nord d'Àsia, on prefereix els sòls fèrtils humits. Es conrea àmpliament tant a nivell comercial com domèstic.
És resistent a l'hivern, però el clima fred a l'època de floració durant la primavera pot reduir el volum del cultiu. Les baies de fruits negres petits i brillants es desenvolupen al llarg de les tiges a l'estiu i es poden collir a mà o a màquina. El fruit és una baia (amb diverses llavors) d'1 cm de diàmetre de color porpra molt fosc, pràcticament negra. El seu fruit s'anomena simplement riba negra o grosella negra per a diferenciar-lo d'altres del mateix gènere.
Les groselles negres són especialment riques en vitamina C i polifenols, i es poden menjar crues, però normalment es cuinen en plats dolços o salats. S'utilitzen per fer melmelades, conserves i xarops, i es cultiven comercialment per al mercat de sucs. El fruit també s'utilitza per fer begudes alcohòliques, com el licor de cassís, i colorants.
Descripció Ribes nigrum és un arbust de mida mitjana, que arriba a 1,5 per 1,5 metres. Les fulles són alternes, simples, de 3 a 5 centímetres amples i llargues amb cinc lòbuls palmats i un marge serrat. Totes les parts de la planta són fortament aromàtiques.
Les flors es produeixen en raïms coneguts com a «fills» de fins a 8 cm de llarg que contenen entre 10 i 20 flors, cadascuna d'uns 8 mil·límetres de diàmetre. Cada flor té un calze pelut amb glàndules grogues, els cinc lòbuls de les quals són més llargs que els pètals discrets. Hi ha cinc estams que envolten l'estigma i l'estil i dos carpels fusionats. Les flors s'obren successivament des de la base de la ratlla i són majoritàriament pol·linitzades per insectes, però una mica de pol·len es distribueix pel vent. Un gra de pol·len que aterra sobre un estigma germinarà i enviarà un tub de pol·len esvelt per l'estil fins a l'òvul. En temps càlid això triga unes 48 hores, però en temps fred pot trigar una setmana, i en aquest moment, l'òvul pot haver passat l'etapa on és receptiu. Si es fecunden menys de 35 òvuls, és possible que el fruit no es pugui desenvolupar i caurà prematurament. Les gelades poden danyar tant les flors obertes com les obertes quan la temperatura baixa per sota dels −1,9 °C. Les flors de la base de la ratlla estan més protegides pel fullatge i tenen menys probabilitats de patir danys.
A ple estiu l'estríjol de fruita verda maduren fins a convertir-se en baies comestibles, de color porpra molt fosc, gairebé negres, amb pells brillants i calzes a l'àpex (els calzes són persistents), cadascuna conté moltes llavors. Un arbust establert pot produir uns 4,5 kg de fruits cada any.
Les plantes del nord d'Àsia es distingeixen de vegades com una varietat separada, Ribes nigrum var. sibiricum, del qual R. cyathiforme es considera sinònim.
Fitoquímics Els fitoquímics polifenols presents en els fruits, llavors i fulles, s'estan investigant per les seves potencials activitats biològiques. Les principals antocianines de la sansa de grosella negra (delfinidí-3-O-glucòsid, delfinidí-3-O-rutinosid, cianidí-3-O-glucosid i cianidí-3-O-rutinosid, que es conserven en el suc concentrat) es troben entre altres polifenols.
Distribució i hàbitat El groseller negre és originari del nord d'Europa i Àsia.
Cultiu Es creu que el cultiu a Europa va començar al voltant de les últimes dècades del segle XVII.
Selecció del lloc i plantació miniatura|Exemplar cultivat Els grosellers negres poden créixer bé sobre margues sorrenques o dures, o sòls forestals, sempre que es compleixin les seves necessitats nutritives. Prefereixen sòls humits, fèrtils, però no inundats d'aigua i són intolerants a la sequera.
Tot i que els arbustos són resistents a l'hivern, les gelades durant el període de floració poden afectar negativament el rendiment i els vents freds poden restringir el nombre d'insectes voladors que visiten i pol·linitzin les flors.
Un pH del sòl d'aproximadament 6 és ideal per als grosellers negres i el sòl es pot afegir calci si el sòl és massa àcid.
La plantació es fa generalment a la tardor o a l'hivern per permetre que les plantes s'estableixin abans que comenci el creixement a la primavera, però es poden plantar les plantes cultivades en hivernacles en qualsevol època de l'any.
Normalment es planten matolls de dos anys, però també es poden utilitzar arbustos forts d'un any. La plantació de planters certificats evita el risc d'introduir virus. A escala de jardí, les plantes es poden col·locar a intervals d'1,5 a 1,8 m o es poden col·locar en fileres amb intervals de plantació d'1,2 m (i separacions entre fileres de 2,5 m o més. Al Regne Unit, els arbustos joves generalment es planten a més profunditat que el seu nivell de creixement inicial per fomentar que creixin noves tiges des de la base.
Adobs i fertilitzants El groseller negre requereix que hi hagi una sèrie de nutrients essencials perquè pugui prosperar: el nitrogen proporciona un fort creixement de les plantes i estimula la producció de branques de flors el fòsfor ajuda al creixement, a la fixació de fruites i al rendiment del cultiu el potassi afavoreix el creixement dels brots individuals i augmenta el pes dels fruits individuals el magnesi és un constituent de la clorofil·la i ajuda a augmentar els rendiments mitjançant la interacció amb el potassi el calci és necessari per a la divisió i l'engrandiment cel·lular i és especialment important per a les plantes joves i els brots.
Un jaç protector primaveral anual de fems ben podrits és ideal. També es pot utilitzar fems d'aus de corral, però necessita compostatge previ amb palla o altres residus vegetals. Es pot utilitzar compost esgotat de bolets, però cal anar amb compte, ja que sovint conté calç i els grosellers negres prefereixen sòls lleugerament àcids. El groseller negre és un alimentador brut i es beneficia de nitrogen addicional, i també s'han d'aplicar fertilitzants fosfàtics i potàssics anualment. Es pot utilitzar un fertilitzant artificial equilibrat i es pot estendre un producte granular de 10-10-10 al voltant dels arbustos a raó de 100 a 240 grams per planta. El creixement de les males herbes es pot suprimir amb un jaç protector orgànic com serradures, escorça, compost de bolets o palla, plàstic pesat cobert amb una coberta de jaç protector orgànic.
Poda El fruit del groseller negre es produeix principalment en brots d'un any. Els arbustos recentment plantats s'han de podar severament, tallant tots els brots, a dos brots per sobre del nivell del sòl. Això dona a la planta l'oportunitat d'establir-se correctament abans de necessitar dedicar la seva energia a produir fruits. La regla general a l'hora de podar és eliminar tots els brots febles i els que creixen de costat i que es poden pesar durant la fructificació. Les branques restants s'han d'aprimar per eliminar la fusta vella improductiva i fomentar nous brots. No s'ha de permetre que un arbust establert s'amuntegui i s'ha de treure aproximadament un terç de les seves branques o tiges principals cada any. Quan es recol·lecta a màquina, es fomenten les plantes amb un hàbit de creixement recte.
Collita A escala de jardí, les baies s'han de recollir quan estiguin seques i madures. Comercialment, la major part de la recol·lecció es fa mecànicament per recol·lectors a cavall. Aquests es mouen contínuament per les fileres, a cavall d'una filera d'arbustos, sacsejant les branques i despullant els fruits. Les groselles negres es col·loquen en contenidors de mitja tona i, per minimitzar el temps d'aturada, algunes màquines disposen de transportadors transversals que dirigeixen la fruita cap a remolcs que es mouen contínuament a la fila contigua. Una màquina moderna pot recollir fins a 50 tones de groselles negres en un dia utilitzant només un operador i dos tractors. Els contenidors s'han d'emmagatzemar en un lloc fresc. Algunes fruites encara es recullen a mà per utilitzar-les al mercat de fruita fresca.
Malalties Les plantes de Ribes nigrum són susceptibles a diverses malalties i a diverses plagues d'insectes. No obstant això, s'han desenvolupat o s'estan desenvolupant noves varietats per superar alguns d'aquests problemes.
La reversió és una malaltia greu transmesa per l'àcar de la grosella negra (Cecidophyopsis ribis). Provoca una disminució del rendiment i està força estès a Europa, però rarament es troba a altres continents. Els símptomes inclouen una modificació de la forma de les fulles a l'estiu i cabdells inflats («gran brot») a l'hivern, cadascun amb milers d'àcars microscòpics. Com que el control de plagues té una eficàcia limitada, s'han de destruir els arbustos greument infectats. Totes les plantes noves que es compren han d'estar certificades com a «lliures de virus».
La Cronartium ribicola necessita dos hostes alternatius per completar el seu cicle de vida. Un dels hostes són les plantes del gènere Ribes. A la grosella negra, fa que les fulles es tornin pàl·lides i després desenvolupin petites pústules taronges i, de vegades, un recobriment filamentos groc en algunes fulles. El cultiu de fruites es veu poc afectat, però les fulles cauen d'hora i el creixement es frena l'any següent. L'altre hoste és qualsevol dels pins blancs, en el qual provoca greus malalties i mortalitat a les espècies nord-americanes que no han coevolucionat. Com a resultat, el groseller negre va ser prohibida als Estats Units d'Amèrica com a vector de malalties durant gran part del , i fins i tot després que la prohibició federal s'aixequés el 1966, diversos estats dels Estats Units van continuar amb les seves pròpies prohibicions, algunes de les quals continuen vigents a l'agost 2021. L'eficàcia d'aquestes restriccions és qüestionable, ja que altres espècies de Ribes també acullen la malaltia, algunes són autòctones d'Amèrica del Nord, i d'altres com els grosellers vermells (Ribes rubrum) i el groseller espinós (Ribes uva-crispa) mai van ser prohibits.
L'oïdi de la grosella americà i l'oïdi poden infectar les fulles i les puntes dels brots, i la botritis pot fer que la fruita es podreixi en una estació humida. La taca de les fulles de groselles (Drepanopeziza ribis) és una altra malaltia de la grosella negra, però no sol ser un problema greu, ja que la majoria de cultivars ara tenen certa resistència.
El mosquit de les fulles de grosella negra (Dasineura tetensi) pot causar daurament, engruiximent i distorsió de les fulles a les puntes dels brots, però poques vegades és un problema greu.
El símfit de la grosella negra (Nematus ribesii) diposita els ous a la part inferior de les fulles i les famolenques larves s'obren camí al llarg dels brots, desposseint fulla rere fulla. En un atac greu, l'arbust es pot despullar de fulles.
Les larves del barrenador de la grosella (Synanthedon tipuliformis Clerck) s'obren al llarg dels centres dels brots, que es marceixen i moren.
Altres plagues d'insectes inclouen coccoïdeus, pugons i dermàpters.
Recerca i varietats miniatura|El groseller verd és una variant del groseller negre cultivat a Finlàndia; les seves baies no tenen el color fosc i l'aroma fort típics del groseller negre. Aquest conreu en particular és Vertti Hi ha molts cultivars de grosella negra. Baldwin va ser el pilar de la indústria durant molts anys, però ara ha estat substituït en gran manera per varietats més productives i resistents a les malalties. Durant el , a Europa s'han fet molts treballs d'hibridació per tal de reduir la susceptibilitat de la planta a les malalties i les gelades i també augmentar els rendiments. Aquest esforç es va centrar principalment a Escòcia, Polònia i Nova Zelanda.