Leutanàsia (del grec euthanasia, «bona mort») és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint. Sovint es tracta de persones que sofreixen d'una malaltia dolorosa i terminal per a la qual no hi ha cap remei. El mot prové del grec ευ (bo) i θάνατος (mort).
Definicions Són diverses les definicions d'eutanàsia que s'han donat al llarg de la història.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'eutanàsia com «l'acció mèdica que provoca deliberadament la mort del pacient».
La Reial Acadèmia Espanyola (RAE) la defineix com aquella acció per evitar sofriment insuportable o la prolongació artificial de la vida d'un malalt.
Per l'Associació Mèdica Mundial (AAM), l'eutanàsia és l'acte deliberat de posar fi a la vida d'un pacient, per voluntat pròpia o petició dels familiars i no impedeix que el metge respecti la decisió del pacient a seguir el procés natural de la mort. L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) la defineix com a «mort sense sofriment» o «mort dolça, sense dolor» i distingeix entre l'eutanàsia activa –quan és provocada– i l'eutanàsia passiva –quan és conseqüència de la no aplicació dels mitjans per a perllongar la vida–, sempre referida a «una persona que té una malaltia en fase terminal o (que) es troba en un estat d'inconsciència irrecuperable».
Tipus d'eutanàsia Per una banda, el context anglosaxó defensa dos tipus d'eutanàsia, la passiva i l'activa. Per altra banda, l'Organització Mèdica Col·legial espanyola i altres institucions no accepten els termes eutanàsia "activa i "passiva". Els darrers defensen una eutanàsia directa i indirecta.
Eutanàsia directa Consisteix a anticipar la mort de la persona en casos de malaltia incurable. Aquesta es pot classificar en activa o passiva. Activa: Fa referència a l'acció de provocar la mort, de forma indolora, a petició de la persona afectada en cas de malaltia incurable. Per a molts és l'eutanàsia directa activa l'única que es considera com a eutanàsia pròpiament dita, i les altres formes que es descriuen a continuació haurien de ser considerades com a correctes pràctiques mèdiques. Passiva: No implica la voluntat d'anticipar la mort. Fa referència a una mort per omissió, és a dir, se suspenen totes aquelles intervencions terapèutiques per no allargar la vida (evitant sempre l'obstinació terapèutica), però es mantenen les bàsiques per evitar el patiment i mantenir la màxima qualitat de vida possible.
Eutanàsia indirecta Aquesta té com a objectiu alleugerir els símptomes associats a la malaltia i utilitza intervencions terapèutiques que tenen com a efecte secundari la mort. Per exemple, la utilització de morfina i altres fàrmacs; propis de les cures pal·liatives.
Història Sota la influència de l'església catòlica,Declaratio de euthanasia del 5 de maig de 1980, web del vaticà, consultat el 17 de febrer de 2012 segons la qual el sofriment tant com la vida i la mort és un do diví al qual l'home no pot intervenir, a molts estats occidentals, l'eutanàsia activa va ser criminalitzada i és considerada com a assistència il·legal al suïcidi.
Després de la Segona Guerra Mundial, el descobriment dels excessos immorals del programa nazi d'exterminar persones que segons la ideologia racista haurien tingut una vida no mereixedora de vida, que de més, podria contaminar el patrimoni genètic ari però executat contra la voluntat dels primers interessats va enverinar el debat sobre el dret a morir dignament. Vers la fi del , a Europa a poc a poc la mentalitat va evolucionar i diversos moviments cívics van començar a actuar per al dret individual de decidir sobre la seva mort. Els Països Baixos van descriminalitzar l'eutanàsia activa el 2000. El mateix anys a Catalunya «s'aprovà al Parlament una proposició de llei sobre el testament vital o de voluntats anticipades, un document en què un ciutadà major d'edat informa el metge del tractament que desitja rebre en cas de patir una malaltia o un accident que li impedeixin expressar personalment la seva voluntat final».
Quan Espanya en va aprovar la regulació, al març de 2021, l'eutanàsia era legal únicament als Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Canadà, Colòmbia i Nova Zelanda, si bé en aquest últim país no entraria en vigor fins al 6 de novembre de 2021, mentre a Espanya ho faria al juny. A l'abril de 2002 els Països Baixos es van convertir en el primer país del món en legalitzar l'eutanàsia. Poc després, Bèlgica i Luxemburg van seguir el camí i, més endavant, Colòmbia i el Canadà van emparar aquesta pràctica en la seva legislació encara que, cada norma recull els seus propis matisos. A Nova Zelanda la llei va ser ratificada l'octubre de 2020. En alguns països s'accepta només l'eutanàsia passiva (amb els matisos propis de la legislació de cada país): Alemanya, Àustria, Suècia, Noruega, Dinamarca i Finlàndia. Per la seva banda, Suïssa el que sí autoritza, ja des de la dècada de 1940, és el suïcidi assistit (es procura la medicació apropiada al pacient, però aquest s'ho pren voluntàriament sense intervenció mèdica directa). Als Estats Units o Austràlia, la legislació favorable es dona només en algun dels seus territoris o estats federats. De fet, al Territori del Nord d'Austràlia és on es van realitzar les quatre primeres eutanàsies legals del món gràcies a una llei pionera de 1995 que fou anul·lada l'any següent pel Parlament d'Austràlia.
Legislació al món miniatura|350px|Estat actual de l'eutanàsia a tot el món: miniatura|350px|Estat actual de l'eutanàsia a Europa: La legalitat de l'eutanàsia varia segons el país. Els esforços per canviar les polítiques governamentals sobre l'eutanàsia dels humans als segles XX i XXI han tingut un èxit limitat als països occidentals. Les polítiques d'eutanàsia humana també han estat desenvolupades per diverses ONG, sobretot associacions mèdiques i organitzacions de defensa. A partir del novembre de 2021, l'eutanàsia és legal a Bèlgica, Canadà, Colòmbia, Luxemburg, els Països Baixos, Nova Zelanda, Espanya i diversos estats d'Austràlia (Nova Gal·les del Sud, Queensland, Austràlia Meridional, Tasmània, Victòria i Austràlia Occidental). L'eutanàsia va ser breument legal al Territori del Nord entre 1996 i 1997, però va ser anul·lada per una llei federal. El 2021, un tribunal peruà va permetre l'eutanàsia per a una sola persona, Ana Estrada.
Notes
Legislació als Països Catalans Com és sabut, els Països Catalans es troben sotmesos a diferents ordres jurídics segons el territori a què ens referim. Així, Andorra té la seva pròpia legislació nacional, a Catalunya Nord s'aplica la legislació francesa, a l'Alguer la italiana, i a la resta de territoris la legislació espanyola o l'autonòmica corresponent.
Estat espanyol La situació anterior al juny del 2021 Abans de l'entrada en vigor, el 25 de juny de 2021, de la Llei sobre l'eutanàsia, la primera vegada que el Codi Penal es va plantejar una legislació relacionada amb l'eutanàsia va ser l'any 1995. Concretament, l'article 143 del Codi Penal espanyol deia que: Hi haurà pena de presó de 2 a 5 anys de duració als que ajudin amb actes necessaris el suïcidi d'una persona. El que indueixi el suïcidi d'un altre serà castigat amb pena de presó de 4 a 8 anys. Hi haurà pena de presó de 6 a 10 anys si la cooperació d'un individu arribés a provocar la mort de la persona. La pena inferior en 1 o 2 graus serà aplicada a aquelles persones que cooperin activament amb actes necessaris i directes a la mort d'una persona, per petició expressa, en el cas que la víctima tingués alguna malaltia terminal o símptomes associats que provoquessin sofriment permanent.
Al llarg de trenta anys s'havien presentat cinc proposicions no de llei al Congrés, per regular l'eutanàsia, que sempre van ser rebutjades. El juny del 2018, la llei de l'eutanàsia va aconseguir per primer cop el suport majoritari per a l'inici de la tramitació, quan Ciutadans va canviar el seu vot en contra per l'abstenció en el text presentat pels socialistes, si bé el setembre del 2019 la tramitació no va prosperar per la dissolució de les Corts, quan Pedro Sánchez no va aconseguir formar govern.
La llei sobre l'eutanàsia aprovada el 2021 La situació canvia l'any 2021. En efecte, el 25 de juny de 2021 (3 mesos després de la data de publicació al BOE, el 25 de març) entra en vigor la nova Llei orgànica 3/2021 de regulació de l'eutanàsia, tot i que el seu article 17 –sobre la creació i composició de les Comissions de Garantia i Avaluació– entrà en vigor abans: l'endemà de la publicació.
El 17 de desembre del 2020 el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar –198 vots a favor, 138 en contra (PP, Vox i UPN), i 2 abstencions– la proposició de llei que despenalitza l'eutanàsia. La tramitació parlamentària va continuar al Senat, on es van introduir lleugeres modificacions. I finalment, el 18 de març de 2021, va ser definitivament aprovada en una nova votació al Congrés dels Diputats, amb un resultat molt semblant a la primera votació: 202 vots a favor, 141 en contra i 2 abstencions. No obstant, durant el debat d'aprovació, Vox va anunciar recursos al Tribunal Constitucional (TC) i el PP va dir que estudiava fer el mateix, tot i que ambdós recursos van acabar desestimats pel Tribunal Constitucional. En el moment de l'aprovació, l'Estat espanyol es convertí en el setè del món a legalitzar aquesta pràctica, després dels Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Nova Zelanda –on ja estava aprovada però pendent d'entrar en vigor més tard, al novembre– i Colòmbia.
Així, la nova Llei orgànica de regulació de l'eutanàsia, estableix les següents condicions i mecanismes per a poder sol·licitar l'eutanàsia:
Requisit mèdic. Patir una “malaltia greu i incurable” o que provoqui un “patiment greu, crònic i impossibilitant”. Per “malaltia greu i incurable” s'entén la malaltia que provoca patiments físics o psíquics constants i insuportables sense possibilitat d'un alleujament que la persona consideri tolerable, amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva. I per “patiment greu, crònic i impossibilitant” s'entén que el pacient pateix limitacions que incideixen directament sobre la seva autonomia física i activitats de la vida diària (de manera que no es pot valdre per ell mateix) així com sobre la seva capacitat d'expressió i de relació, limitacions que comporten un patiment físic o psíquic constant i intolerable per a qui ho pateix, existint la seguretat o una gran probabilitat que aquestes limitacions persisteixin en el temps sense possibilitat de curació o de millora apreciable. Altres requisits. Ser major d'edat i en plena capacitat i consciència per a decidir lliurement; ser de nacionalitat espanyola o amb permís legal de residència o tenir un certificat d'empadronament que acrediti una permanència en territori espanyol de més de 12 mesos; haver rebut informació sobre el seu procés mèdic, així com sobre el procés eutanàsic i les alternatives existents; i formular per escrit dues sol·licituds d'eutanàsia amb un interval mínim de 15 dies entre les dues, sol·licituds que s'han de signar i datar en presència d'un professional sanitari que ho rubriqui, el qual ha d'entregar la sol·licitud al metge responsable que assisteix el pacient en el tractament de la seva malaltia. Ningú –ni cap metge ni un suposat representant legal del pacient– ho pot decidir per ell (excepte si aquest així ho ha expressat prèviament en una declaració de voluntats anticipades (DVA) o testament vital): la decisió és sempre estrictament personal. A més, el pacient, en tot moment té el dret de retractar-se.