Stephen Jay Gould (Queens, Nova York, 10 de setembre 1941 - Nova York, 20 de maig de 2002) fou un paleontòleg, biòleg evolutiu i historiador de la ciència estatunidenc. També va ser un dels més influents i llegits escriptors de ciència popular de la seva generació. Gould va passar la major part de la seva carrera docent a la Universitat Harvard i treballant al Museu Americà d'Història Natural de Nova York. En els últims anys de la seva vida, Gould també va impartir classes de biologia i evolució a la Universitat de Nova York a prop del seu domicili al SoHo.
La major contribució de Gould a la ciència va ser la teoria de l'equilibri puntuat que va desenvolupar amb Niles Eldredge el 1972.Eldredge, Niles, and S. J. Gould (1972)."Punctuated equilibria: an alternative to phyletic gradualism." In T.J.M. Schopf, ed., Models in Paleobiology. San Francisco: Freeman, Cooper and Company, p. 82-115. La teoria proposa que l'evolució està marcada per llargs períodes d'estabilitat evolutiva i moments menys freqüents de ramificació evolutiva. La teoria de l'equilibri puntuat es contraposa de manera radical a un dels punts claus del darwinisme: el gradualisme filètic, que estableix que el canvi evolutiu es caracteritza per un patró de canvi suau i continu.Gould, S. J. (1997). "Nonoverlapping magisteria". Natural History 106 (Març): 16-22.
La major part de la investigació empírica de Gould es va basar en l'estudi dels cargols de terra Poecilozonites i Cerion. També va contribuir a la biologia evolutiva del desenvolupament, i en aquest camp va rebre grans elogis pel seu primer llibre de caràcter tècnic, Ontogènia i filogènia, publicat el 1977. En la teoria evolutiva es va oposar al seleccionisme estricte, la sociobiologia com s'aplica als éssers humans, i la psicologia evolutiva. Va fer campanya contra el creacionisme i va proposar que la ciència i la religió s'han de considerar dos àmbits diferents que no s'han de superposar.
Incansable divulgador de la ciència, molts dels assaigs d'Història Natural de Gould van reimpresos en volums recopilatoris com El polze del panda, El somriure del flamenc, Des de Darwin: reflexions sobre història natural, Dents de gallina, dits de cavall i Vuit porquets. Altres llibres, entre ells Un dinosaure en un paller, La vida meravellosa i La falsa mesura de l'home, cap d'ells publicats en català fins al moment, són reculls d'escrits divulgatius sobre l'ecologia, el comportament i l'evolució dels éssers vius.
La Societat Linneana de Londres el distingí amb la medalla Darwin-Wallace el 2008.
Biografia miniatura|Tyrannosaurus rex al Museu Americà d'Història Natural.
Gould va néixer i es va criar en la comunitat de Bayside, un tranquil barri de Queens, a Nova York. El seu pare Leonard era un taquígraf judicial, i la seva mare Eleanor, artista. Quan Gould tenia cinc anys, el seu pare el va portar a la Sala dels Dinosaures del Museu Americà d'Història Natural, on es va trobar per primera vegada el Tyrannosaurus rex. "No tenia idea que existissin coses com aquesta, estava esbalaït," recordaria anys després.Green, Michelle (1986). "Stephen Jay Gould: driven by a hunger to learn and to write". People 25 (2 de juny): 109-114. Va ser en aquell moment que va decidir convertir-se en paleontòleg. Recordaria aquest fet al seu llibre Des de Darwin: reflexions sobre història natural, que duia la següent dedicatòria: "Al meu pare, que em va dur a veure un Tyrannosaurus quan jo tenia cinc anys."Gould, Stephen J. (1977). Desde Darwin: reflexiones sobre historia natural. Traducció d'Antonio Resines. Barcelona, Hermann Blume, 1983.
Tot i que va ser criat en una llar jueva, Gould no era practicant i va esdevenir agnòstic. El seu pare era marxista però ell va declarar estar políticament més a prop del centreesquerra.Gould, S. J. (1981). "Official Transcript for Gould's deposition in McLean v. Arkansas". (27 de novembre, p. 153). Mentre assistia a l'Antioch College (Yellow Springs, Ohio) en la dècada de 1960 va participar activament en moviments de drets civils i sovint va fer campanya per la justícia social. Quan estava a la Universitat de Leeds (West Yorkshire, Regne Unit) com a estudiant visitant va organitzar manifestacions setmanals a l'exterior d'una sala de ball de Bradford que es negava a admetre negres. Gould va continuar aquestes manifestacions fins que la restricció va ser revocada.Gasper, Phil (2002). "Stephen Jay Gould: Dialectical Biologist". International Socialist Review 24 (juliol-agost). Al llarg de la seva carrera i als seus escrits va manifestar-se en contra de l'opressió cultural en totes les seves formes, sobretot en allò que qualificava com a pseudociència i en els seus usos al servei del racisme i el sexisme.Lewontin, Richard i Richard Levins (2002). "Stephen Jay Gould—what does it mean to be a radical?" Monthly Review 54 (1 de novembre)."
Gould es va casar dues vegades. El seu primer matrimoni va ser amb l'artista Deborah Lee el 3 d'octubre de 1965. Gould va conèixer Lee quan eren estudiants a l'Antioch College. Van tenir dos fills, Jesse i Ethan. Es va casar per segona vegada el 1995 amb l'artista i escultora Rhonda Roland Shearer, mare de dos fills, Jade i London Allen, que van esdevenir fillastres de Gould.Carol Kaesuk Yoon (2002). "Stephen Jay Gould, 60, Is Dead; Enlivened Evolutionary Theory." New York Times 21 de maig de 2002.
El juliol de 1982 li van diagnosticar un mesotelioma peritoneal, una forma mortal de càncer que afecta el revestiment abdominal i amb freqüència es desenvolupa en persones que han estat exposades a l'amiant. Després d'una difícil recuperació de dos anys, Gould va publicar una columna per a la revista Discover titulada "The Median Isn't the Message". El títol és un joc de paraules amb la famosa frase de Marshall McLuhan "The Medium is The Message" (El mitjà és el missatge) i amb el terme estadístic "median" (mediana). L'article parla de la seva reacció en descobrir que estudis estadístics sobre pacients amb mesotelioma mostraven que la mediana de l'esperança de vida era de només vuit mesos després del diagnòstic. Descriu el veritable significat darrere d'aquest número i el seu alleujament en adonar-se que les medianes estadístiques només són abstraccions útils a l'hora de mesurar l'eficàcia d'un tractament mèdic, però que no abasten el rang complet de possibilitats de recuperació.Gould, S. J. (1985). "The Median Isn't the Message". Discover 6 (juny): 40-42.
Una mediana de 8 mesos implica, en aquest cas, que el 50% dels pacients moren abans dels 8 mesos del diagnòstic o inici del tractament. L'altra meitat, però, viu més temps, possiblement molt més temps. Gould va determinar a quina banda del rang el situaven les seves característiques i circumstàncies personals: tenint en compte que el càncer s'havia detectat a temps, el fet que era jove, optimista i que tenia accés als millors tractaments disponibles, va suposar que havia d'estar en la meitat favorable del rang estadístic superior. Després d'un tractament experimental amb radioteràpia, quimioteràpia i cirurgia, Gould va fer una recuperació completa, i el seu article es va convertir en una font de consol per a moltes persones amb càncer.
Gould va ser també un defensor de l'ús medicinal del cànnabis. Durant la seva lluita contra el càncer fumava aquesta droga per alleujar les nàusees associades als tractaments mèdics. Segons Gould, l'ús de la marihuana va tenir un "efecte molt important" en la seva recuperació.Bakalar, James and Lester Grinspoon (1997). Marihuana, the Forbidden Medicine. New Haven: Yale University Press, p. 39-41. El 1998 va testificar en el cas de Jim Wakeford, un activista canadenc que feia un ús medicinal del cànnabis.
Als seus assajos científics d'història natural sovint fa referència a les seves aficions i interessos no científics. De petit col·leccionava cromos de beisbol, esport del qual va ser un gran aficionat al llarg de tota la seva vida. També li agradaven les pel·lícules de ciència-ficció, però sovint es lamentava de la seva mediocritat tant en els aspectes científics com en els guions.Gould, S. J. (1993). "Dinomania". New York Review of Books 40 (12 d'agost): 51-56. Una altra afició seva eren les operetes de Gilbert i Sullivan així com el cant coral (cantava a la coral Boston Cecilia). Admirava l'arquitectura renaixentista. Col·leccionava llibres antics rars i de text. Sovint viatjava a Europa i parlava francès, alemany, rus i italià.
Gould va morir el 20 de maig de 2002 d'una metàstasi d'adenocarcinoma de pulmó, una forma de càncer que s'havia estès al seu cervell.Harvard News Office (2002). "Paleontologist, author Gould dies at 60". The Harvard Gazette. (20 de maig). Consultat el 10-10-2010. Aquest tipus de càncer no estava relacionada amb el seu càncer abdominal, del qual s'havia recuperat plenament vint anys abans. Va morir a casa "en un llit instal·lat a la biblioteca del seu loft al Soho, envoltat per la seva dona, Rhonda, la seva mare, Eleanor, i els molts llibres que estimava."Krementz, Jill (2002). "Jill Krementz Photo Journal". New York Social Diary. Consultat el 10-10-2010.
Carrera científica GouldStephen Jay Gould: Currículum vitae a Stephen Jay Gould Online Archive. Consultat el 24-10-2010. va començar els seus estudis superiors a l'Antioch College, on es va graduar amb doble especialitat en Geologia i Filosofia el 1963.Allen, Warren (2008). "The Structure of Gould". A Warren Allen et al. Stephen Jay Gould: Reflections on His View of Life. Oxford: Oxford University Press, p. 24, 59.Masha, Etkin (2002). "A Tribute to Stephen Jay Gould '63". Antiochian (Winter ed.). Consultat el 11-10-2010. Durant aquest temps, també va estudiar a l'estranger a la Universitat de Leeds al Regne Unit. Després de completar els seus estudis de postgrau en la Universitat de ColúmbiaC250 Celebrates Columbians ahead of their time - "Stephen Jay Gould". Consultat el 8-12-2010 el 1967, sota la direcció de Norman D. Newell, va ser contractat immediatament per la Universitat Harvard, on va treballar fins al final de la seva vida (des de 1967 fins al 2002). El 1989 Gould va dedicar a en Newell el seu llibre Wonderful Life: The Burgess Shale and the nature of history en els següents termes: "A qui va ser, i és, en el més noble sentit de la paraula, el meu mestre."
El 1973, la Universitat Harvard el va nomenar Professor de Geologia i Comissari de Paleontologia d'Invertebrats del Museu de Zoologia Comparada de la institució. El 1982 la mateixa universitat li va atorgar el títol de Professor Alexander Agassiz de Zoologia. L'any següent, el 1983, se li va atorgar una beca de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS), institució de la qual exerciria com a president entre els anys 1999 i 2001. El comunicat de premsa de l'AAAS es va referir a les seves "nombroses contribucions tant als avenços científics com a la comprensió pública de la ciència." També va exercir com a president de la Societat de paleontologia (1985-86) i la Societat per a l'Estudi de l'Evolució (1990-91).
El 1989 Gould va ser escollit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Durant el període 1996-2002 va ser Professor Visitant d'Investigació de Biologia Vincent Astor a la Universitat de Nova York. El 2001 l'Associació Humanista Americana el va nomenar Humanista de l'Any per la feina que havia desenvolupat al llarg de la seva vida. El 2008, se li va concedir a títol pòstum la Medalla Darwin-Wallace, un guardó que des del 1908 la Societat Linneana de Londres concedeix cada 50 anys a persones que han fet contribucions importants en el camp de la biologia evolutiva. Linnean Society of London (2008). "The Darwin-Wallace Medal". Consultat el 4-6-2009
Equilibri puntuat miniatura|L'equilibri puntuat (part inferior) consisteix en estabilitat morfològica de les espècies i períodes infreqüents de canvi evolutiu.