miniatura|Tigre al Zoològic de Barcelona Un zoològic o zoo és una institució que té una col·lecció d'animals vius, principalment exòtics i salvatges, de la qual una part està exposada al públic. Segons la definició legal a l'Estat Espanyol, es consideren com a parcs zoològics els aquaris, els zoos, els centres d'oci i parcs urbans amb allotjament per a animals silvestres, els insectaris i els safaris.«Parcs zoològics», Llei 31/2003, de 27 octubre de conservació de la fauna silvestres als parcs zoològics, Generalitat de Catalunya, d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, 2003, pàgines 3956-3960 Els primers zoos del es limitaven sovint a exposar curiositats en gàbies poc adaptades a les necessitats dels animals que en conseqüència quasi mai es reproduïen en captivitat. Als zoos moderns s'intenten crear recintes que reprodueixin tant com sigui possible el biòtop natural de l'animal. Tenen un paper important per a l'estudi i la conservació dels animals i cada vegada més per a la cria d'espècies amenaçades.«EEPs and ESBs» The European Endangered species Programme (EEP) and the European StudBook (ESB) al web de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris
Història Antiguitat El predecessor del jardí zoològic és la ménagerie o casa de feres, que té una llarga història des del món antic fins als temps moderns. La col·lecció zoològica més antiga coneguda fou descoberta durant les excavacions a Hierakonpolis, Egipte el 2009, d'una ménagerie de ca. 3500 aC. Els animals exòtics incloïen hipopòtams, nyus, elefants, babuïns i gats salvatges.World's First Zoo - Hierakonpolis, Egypt, Archaeology Magazine, http://www.archaeology.org/1001/topten/egypt.html
També se sap que el rei Aixurbelkala de l'Imperi Assiri mitjà va crear jardins zoològics i botànics al segle XI aC. Al , l'emperadriu xinesa Tanki va fer construir una "casa dels cérvols" i el rei Wen de Zhou va mantenir un zoològic de 6,1 km² anomenat Ling-Yu, o Jardí de la Intel·ligència.
Altres col·leccionistes d'animals dels quals es té constància són les del rei Salomó del Regne d'Israel i Judà, la reina Semíramis i el rei Assurbanipal d'Assíria, i el rei Nabucodonosor de Babilònia.
Així mateix, hi ha constància que, cap al , existien zoològics a la majoria de ciutats-estat gregues; se sap que Alexandre el Gran va enviar a Grècia animals que capturava en les seves expedicions militars.
Els emperadors romans guardaven col·leccions privades d'animals per a l'estudi o per al seu ús a l'arena. L'historiador del W. E. H. Lecky va escriure sobre els jocs romans, celebrats per primera vegada l'any 366 aC:
Edat mitjana Sembla que el rei Enric I d'Anglaterra mantenia una col·lecció d'animals al seu palau de Woodstock que incloïa lleons, lleopards i camells.Blunt, Wilfred. The Ark in the Park: The Zoo in the Nineteenth Century. Hamish Hamilton, 1976, p. 15–17. La col·lecció més destacada de l'Anglaterra medieval es trobava a la Torre de Londres, creada el 1204 pel rei Joan I. Enric III va rebre tres lleopards com a de regal de noces el 1235 per part de Frederic II, emperador del Sacre Imperi Germànic, i el 1264, els animals van ser traslladats al Baluard, rebatejat com a Torre del Lleó, prop de l'entrada principal oest de la Torre. Va ser obert al públic durant el regnat d'Isabel I al ."Big cats prowled London's tower" , BBC News, October 24, 2005. Durant el , el preu de l'entrada era de tres mitjos penics, o el subministrament d'un gat o gos per alimentar els lleons. Els animals van ser traslladats al zoològic de Londres quan es va obrir.
L'emperador asteca Moctezuma tenia a la seva capital, Tenochtitlan, una "casa dels animals" amb una gran col·lecció d'ocells, mamífers i rèptils en un jardí cuidat per més de 600 empleats. El jardí va ser descrit per diversos conqueridors espanyols, inclòs Hernán Cortés el 1520. Després de la revolta asteca contra el domini espanyol, i durant la batalla posterior per la ciutat, Cortés va ordenar de mala gana que es destruís el zoo. miniatura|La ménagerie de Versalles
Il·lustració El zoològic més antic del món encara en funcionament és el Tiergarten Schönbrunn a Viena, Àustria. Va ser construït per Adrian van Stekhoven l'any 1752 per ordre de l'emperador Francesc I, per servir com a casal imperial com a part del palau de Schönbrunn. El zoo es va reservar inicialment per al plaer de la família imperial i la cort, però es va fer accessible al públic el 1765.M.G. Ash, ed., Mensch, Tier und Zoo – der Tiergarten Schönbrunn im internationalen Vergleich vom 18. Jahrhundert bis heute(Vienna: Böhlau, 2008). El 1775 es va fundar un zoològic a Madrid, i el 1795, dins del Jardí de les Plantes va ser fundat el zoològic per Jacques-Henri Bernardin, amb animals de la ménagerie reial de Versalles, principalment per a la investigació científica i l'educació. La planificació d'un espai de conservació i observació dels animals es va expressar en relació amb la construcció política de la ciutadania republicana.Pierre Serna, "The republican menagerie: animal politics in the French Revolution." French History 28.2 (2014): 188–206.
El zoològic de Kazan, el primer zoològic de Rússia, va ser fundat l'any 1806 pel professor de la Universitat Estatal de Kazan Karl Fuchs. miniatura|El Parc Zoològic de Londres el 1835
El zoològic modern Fins a principis del , la funció del zoo era sovint la de simbolitzar el poder reial, com la ménagerie del rei Lluís XIV a Versalles. Les principals ciutats d'Europa van establir zoològics al , normalment utilitzant Londres i París com a models. La transició es va fer des dels zoològics principescos dissenyats per entretenir l'alta societat amb estranyes novetats als jardins zoològics públics. El nou objectiu era educar tota la població amb informació en línies científiques modernes. Els zoos comptaven amb el suport de societats comercials o científiques locals. La paraula «zoològic» va utilitzar-se per a la primera vegada el 1826,«About us», Web oficial de la ZSL amb la fundació de la Societat Zoològica de Londres que va crear els London Zoological Gardens (Jardins zoològics de Londres), un nom que el públic aviat va abreujar tot simplement a London Zoo. Va ser el primer zoològic científic del món. Originalment destinat a ser utilitzat com a col·lecció per a estudis científics, es va obrir al públic el 1847. miniatura|El Bioparc València està basat en el principi de la zooimmersió, que tracta de replicar els hàbitats dels animals en la natura L'èxit del Zoològic de Londres va provocar la creació de nous zoològics. El primer zoològic establert a Austràlia va ser el de Melbourne, l'any 1860. Als Estats Units, el zoològic de Filadèlfia va obrir les portes l'1 de juliol de 1874, guanyant el seu lema "El primer zoològic d'Amèrica". El Lincoln Park Zoological Gardens a Chicago i el Cincinnati Zoo es van obrir el 1875. El primer zoo de Catalunya va ser el Parc Zoològic de Barcelona que s'inaugurà el 1892 als edificis de l'Exposició Universal del 1888. L'any 1907, l'emprenedor Carl Hagenbeck va fundar el Tierpark Hagenbeck a Stellingen. El seu zoològic va suposar una desviació radical del disseny del zoològic que hi havia establert. Va ser el primer zoològic que va utilitzar recintes oberts envoltats de fosses, en lloc de gàbies, per aproximar-se millor als entorns naturals dels animals. També va muntar exhibicions d'espècies mixtes i va basar el disseny en principis organitzadors de la geografia, a diferència de la taxonomia.Nigel Rothfels, Savages and Beasts: The Birth of the Modern Zoo (2008)
Ambientalisme Quan l'ecologia va sorgir com a qüestió d'interès públic a la dècada de 1970, alguns zoològics van començar a considerar fer de la conservació el seu paper central, amb Gerald Durrell del zoo de Jersey, George Rabb del zoo de Brookfield i William Conway del zoo del Bronx (Wildlife Conservation Society) encapçalant la discussió. A partir d'aleshores, els professionals dels zoològics van ser cada cop més conscients de la necessitat de participar en programes de conservació.See Kisling, Vernon N. (ed.): Zoo and Aquarium History, Boca Raton 2001. ; Hoage, R. J. Deiss and William A. (ed.): New Worlds, New Animals, Washington 1996. ; Hanson, Elizabeth. Animal Attractions, Princeton 2002. ; and Hancocks, David. A Different Nature, Berkeley 2001. Per posar èmfasi en els problemes de conservació, molts zoològics grans van deixar de fer espectacles amb animals. El zoo de Detroit, per exemple, va aturar el seu espectacle d'elefants el 1969 i el seu espectacle de ximpanzés el 1983, reconeixent que probablement els entrenadors havien de maltractar els animals per fer-los actuar.Donahue, Jesse and Trump, Erik. Political Animals: Public Art in American Zoos and Aquariums. Lexington Books, 2007, p. 79.
miniatura|Desforestació en Bolívia per al conreu de soia. La reducció de l'hàbitat posa en perill a les espècies que hi viuen La destrucció massiva de l'hàbitat de la vida salvatge encara no ha cessat a tot el món i moltes espècies com elefants, grans felins, pingüins, ocells tropicals, primats, rinoceronts, rèptils exòtics i moltes altres estan en perill d'extinció. Molts dels zoològics actuals busquen aturar o frenar el declivi de moltes espècies en perill d'extinció i mostrar que el seu propòsit principal és criar espècies en perill d'extinció en captivitat i reintroduir-les a la natura. Els zoològics moderns també pretenen educar els visitants en la importància de la conservació dels animals, sovint deixant que els visitants siguin testimonis dels animals de primera mà.Masci, David. "Zoos in the 21st Century." CQ Researcher 28 Apr. 2000: 353–76. Web. 26 Jan. 2014. Alguns crítics i la majoria dels activistes pels drets dels animals diuen que els zoològics, siguin quines siguin les seves intencions, o com de nobles siguin, són immorals i no serveixen més que per complir l'oci humà a costa dels animals. Tanmateix, els defensors dels zoològics argumenten que els seus esforços marquen la diferència en la conservació i l'educació de la vida salvatge.
Exhibicions d'humans
miniatura|Exhibició d'igorots a l'Exposició Universal de Saint Louis el 1904 Ocasionalment es mostraven éssers humans en gàbies als zoològics juntament amb animals no humans, per il·lustrar les diferències entre persones d'origen europeu i no europeu. El setembre de 1906, William Hornaday, director del zoològic del Bronx de Nova York —amb l'acord de Madison Grant, cap de la Societat Zoològica de Nova York— va fer exposar a Ota Benga, un pigmeu congolès en una gàbia amb els ximpanzés, després amb un orangutan anomenat Dohong, i un lloro. L'exposició pretenia ser un exemple de la "baula perduda" entre l'orangutan i l'home blanc. Va provocar protestes dels clergues de la ciutat, però, segons es diu, va tindre èxit entre el públic.Bradford, Phillips Verner and Blume, Harvey. Ota Benga: The Pygmy in the Zoo. St. Martins Press, 1992."Man and Monkey Show Disapproved by Clergy" , The New York Times, September 10, 1906.
També es van mostrar éssers humans en diversos esdeveniments, especialment en exposicions colonials com l'Exposició Colonial de París de 1931, amb la pràctica continuada a Bèlgica almenys fins al 1958 en una exhibició de "poble congolès" a l'Expo '58 a Brussel·les. Aquestes exposicions, encara que de vegades s'anomenen "zoològics humans", normalment no es feien en zoològics ni utilitzaven gàbies.Blanchard, Pascal; Bancel, Nicolas; and Lemaire, Sandrine. "From human zoos to colonial apotheoses: the era of exhibiting the Other" , Africultures.
Gestió Origen dels animals miniatura|Molts dels animals dels zoos actuals són nascuts en captivitat