El gas pebre, a vegades emprat en forma d'esprai de pebre, és una arma química que irrita els ulls fins al punt de causar llàgrimes, dolor i fins i tot ceguesa temporal. S'utilitza per dispersar disturbis o com a defensa personal. Encara que no és letal, en casos excepcionals pot provocar la mort de l'afectat. Els seus efectes a llarg termini no són encara ben coneguts. El seu principi actiu és la capsaïcina, un compost derivat del fruit de les plantes del gènere Capsicum (p.ex. bitxo).
Emprant la cromatografia líquida d'alta resolució és pot quantificar la capsaïcina dels diferents esprais de pebre. La Unitat de Picantor Scoville (SHU, per la seva sigla en anglès) és fa servir per mesurar la coentor produïda per aquest tipus d'esprais.
La demetildihidrocapsaïcina, un anàleg sintètic de la capsaïcina, s'usa en una versió de l'esprai de pebre conegut com a esprai PAVA, usat a Anglaterra. Un altre compost químic sintètic és el 4-nonanoilmorfolina, desenvolupat i usat àmpliament a Rússia, amb efectivitat desconeguda comparada amb l'esprai de pebre natural.
A l'estat espanyol estan prohibits tret d'algunes excepcions, que són els que porten extractes naturals i prèviament han estat homologats per la Direcció General de Salut Pública, ens dependent del Ministeri de Sanitat espanyol.Article 5 del Reglamento de armas, en què s'explicita la prohibició dels esprais no homologats Els aerosols de pebre se solen comercialitzar en pots prou petits per a transportar-lo dins la butxaca o bé per dur-lo amagat dins la mà. D'altres de més grans es consideren armes prohibides per a l'ús civil, i la seva venda està restringida a organismes o entitats dels quals depenguin funcionaris o personal de seguretat i que els seus reglaments prevegin l'ús d'aquests mitjans de defensa i de control de masses.
Referències
Categoria:Armes químiques